31 d’octubre de 2008

La colla mata-degolla: un alfabet mortal

Apunt dedicat a l'artista i camarade Puri Hernández, admiradora de Gorey

En aquest bloc s'ha parlat més d'un cop del llegendari Ambrose Bierce. Hi ha un escriptor que podria ser la seva reencarnació al segle XX (o ell mateix, que de Bierce no en consta la mort): Edward Gorey. Aquest artista (escriptor, dibuixant, escenògraf...) gaudia d'un envejable sentit de l'humor negre acompanyat de tocs surrealistes, fet que el fa, malgrat uns dibuixos que semblen infantils, més apropiat per al públic adult. A l'estil de Tim Burton, de qui es diu que és predecessor, per dir-ho d'alguna manera.

Gorey, amant dels jocs de paraules (va signar moltes obres amb anagrames com ara Ogdrer Weary, Dogear Wryde, Mrs. Regera Dowdy...), és autor d'una obra amb connexions lexicogràfiques, La colla mata-degolla.











La colla mata-degolla (The Gashlycrumb Tinies*, 1963) és un abecedari macabre on cada lletra (una mica a l'estil dels iconòfors) és la inicial del nom d'un nen que morirà d'una forma entre tètrica i divertida, com ara devorat per ratolins, ofegat per una catifa, o, senzillament, mort d'avorriment. Un apariat dactílic descriu la mort i acompanya cada il·lustració en blanc i negre del mateix Gorey, en un recorregut mortal per tot l'alfabet. A la portada, la mort cobreix amb el seu paraigües els vint-i-sis nens, un per cada lletra.

Aquest llibre acaba de sortir publicat per Angle Editorial (Manresa, 2008), en edició bilingüe i traducció de Jordi Puntí. De fet és la primera obra de Gorey que apareix en llengua catalana. És la primera però, per sort, no serà la darrera. En aquest molt recomanable vídeo es pot gaudir de les il·lustracions i dels apariats en anglès:



(Llibre rebut d'Angle Editorial)
* Els nens de les engrunes tallades profundament.

12 comentaris:

  1. Llegir aquestes coses abans d'esmorzar fa de mal pair. Et deixa com un buit a l'estómac.

    Mira de Tim Burton precisament "La Nostra" ens passa una pel·li aquest cap de setmana.

    Bon caparró, per cert!!

    ResponElimina
  2. A vore, 'crumb' no només és engruna, també una cosa tova, vulnerable, el que en català en diriem la molla del pa.

    'Gashlycrumb' no vol dir 'engruna tallada profundament', si no, més o menys, 'fàcilment vulnerable', o 'facilment agredible'...com un molla de pa, que no només és tova si no que, a més a més, fàcilment és pot agredir o vulnerar o ferir o tallar...ves a saber el mot adient en català.

    Per això esteu els lexicògrafs, tot i que, en el teu cas i pel que m'han dit, estas acostumat a tenir certes coses sempre toves, hehe!

    La traició correcte, en la meva humil opinió, vindria a ser 'els petitons vulnerables' tot i que en reconec l'escasa eufonia.

    ResponElimina
  3. És un apunt de cara a Tots Sants, Parèmies. I la Nostra deu haver pensat el mateix.

    'Els petitons vulnerables' no només és poc eufònic: no és gens literari. I el terme anglès sí que ho és. Per això ara s'ha optat, imagino, per un títol que sí té algun recurs literari: La colla mata-degolla.

    ResponElimina
  4. Ostres, nen, ja t'envien llibres i tot! Això sí que és matar i degollar l'esperit pioner del bloc, tio! Et convertiran en un esclau de les editorials...

    Que no, home, que me n'alegro molt. Què menys, no? Quid pro quo!

    ResponElimina
  5. L'esperit pioner del bloc? Vols dir que n'hi havia un??

    ResponElimina

Quelcom a dir?