Cap delit superior,
per a un poeta,
al de la lectura,
com si fos un poema,
dels diccionaris de Pompeu Fabra.
Cap?
El de trair-los, per ventura.
Així s'expressà J.V. Foix a l'obra Diccionari general de la llengua catalana. Opinions autògrafes (Barcelona: Llibreria Catalònia, s.d.). No descobrirem re de nou si diem que Foix no fou un escriptor espontani. La recerca lèxica de la literatura fociana havia de passar necessàriament per la consulta de diccionaris i vocabularis. I de més d'un.
Una petita mostra la trobem al "Fons J.V. Foix" de la Biblioteca de Catalunya, on es conserven els seus exemplars del Diccionari ortogràfic de Fabra (1917), el Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana amb la correspondència castellana de Salvat (1933-35), el Vocabulari anglès-català del curs de conversa Linguaphone Anglès (¿1929?) i el Vocabulari català-alemany de l'any 1502 (facsímil per Pere Barnils de 1916).
Ah, Foix, a diferència de Fabra, sí que té una discreta placa a la façana del número 57 de Gran de Sarrià, el lloc on va néixer.
Entrades
Quina picada d’ulls més múrria deixa entreveure aquest “Cap?”
ResponEliminaMagnífic apunt, com sempre.
Vols dir que aquest vers no l'has fet tu?
ResponEliminaEt veig fort amb això de la reivindicació de la placa a Pompeu Fabra!
Una bona manera de preservar mots, com ell feia, mai al marge dels diccionaris...
ResponEliminaMira el que diu el Vallcorba avui a Vilaweb
ResponElimina«Pel que fa al Foix home, ha quedat incomprès. Només et posaré un exemple: Anant per la Ronda del mig et trobes una placa que diu: 'Avinguda Josep V. Foix'. Aquest home no existeix. En Foix tenia un nom literari, que era J.V. Foix, i un nom de ciutadà de Sarrià que és Josep Foix i Mas. Amb això ja està tot dit.»
D'aquí a un temps ja m'imagino la plaça de Fabra, que no sabrem si està dedicada al badaloní d'adopció o a l'home de les ulleres de sol eternes i dels aeroports buits.
Ups... on dic "plaça" vull dir placa. Perdó pel lapsus.
ResponEliminaCaram!! Aquestes paraules són com un tresor per un lexicògraf com tu!!... Ho has provat? ;-))
ResponEliminaMolta sort en el tema de la Placa!
Que gran que era, és Foix! que gran tu per fer aquest post!
ResponEliminaBen trobats, el poema de Foix i aquest apunt on ens l'ensenyes. Fantàstics tots dos!
ResponEliminaQuadern: Per saltar-te les regles, primer les has de dominar. Els experts de qualsevol cosa ho saben. El final d'aquesta prosa poètica de Foix ens anima a fer-ho!
ResponEliminaGalde: Amb la placa de Fabra fa temps que vaig fort, però sense pressa. Tot arribarà, si som prou persistents.
ResponEliminaCarme: Aquest bloc, al marge dels diccionaris, té ben poca cosa, pobrissó... :)
ResponEliminaÇaballé: Tenint en compte que la via li devien dedicar pels sonets i no pels pastissos, és evident que l'opció era J.V. Foix. Als carrers de Google segur que ho han arreglat ;)
ResponEliminaAssumpta: Aquesta citació és una manera de Foix de donar les gràcies pel gran servei personal que li donà l'obra de Fabra. A ell i al país.
ResponEliminaSobre la placa, és qüestió de temps. Poc o molt, però estic segur que ho veurem.
Elfree: Que grans que són els mots, que ens permeten dir les coses més grans del món!
ResponEliminaPere Llada: Desconec si Foix ho va escriure com a poema (o prosa poètica, en tot cas), però m'he permès la llibertat tipogràfica de canviar les línies. Salut i versos!
ResponEliminaMolt bona entrada!...Gràcies per compartir!!!...una abraçada de diccionari!
ResponEliminaGràcies, Nuria! Les de diccionari són les meves preferides!
ResponElimina