alcover.iec.cat

Avui fa 150 anys del naixement de mossèn Antoni M. Alcover (Manacor, 1862 - Palma, 1932). Més que glossar algun aspecte concret de la seva enorme obra filològica, he preferit deixar constància que l'any 2011 l'IEC va posar en marxa el portal web alcover.iec.cat, on es recullen digitalitzades moltes de les seves principals produccions: els 75 quaderns de camp de les seves "eixides filològiques", els dietaris de viatges, el Bolletí del Diccionari de la llengua catalana —la primera revista de filologia dels Països Catalans i de la península ibèrica sencera—, l'obra La flexió verbal en els dialectes catalans i l'enllaç al DCVB —que ja teníem a l'abast de fa anys. Aquest web és una iniciativa que s'emmarca dins de la celebració del Centenari de la Secció Filològica de l'IEC i la directora del projecte és la professora de la Facultat de Filologia M. Pilar Perea.

Mossèn Alcover fou sovint centre de sagnants polèmiques. Ni el fet que fos mossèn ni que es dediqués a la filologia va servir per apaivagar els seus ànims. Simplement seguint l'impacte que tenien les seves iniciatives en la premsa del moment es pot copsar el seu esperit arrauxat, que va ser providencial per als titànics projectes que emprenia. Crec que hem d'estar molt contents de l'existència de gent incansable com mossèn Alcover, i, sense manies, podem contemplar amb simpatia els escrits que amb més o menys mala bava li van dedicar. Per això, un cop que ja he informat d'allò important en el primer paràgraf, he volgut avui recuperar un fragment satíric que aparegué a la pàg. 840 del núm. 1.197 (20/12/1901) de La esquella de la torratxa, signat per Jeph de Jespus —pseudònim de l'escriptor igualadí Joan Serra i Constansó. Per situar-ne el context, i tot i que la Lletra Convit on es presenta el seu projecte ja l'havia llegida el 5 de novembre del 1900, cal saber que aquell desembre de 1901 mossèn Alcover havia començat la publicació del Bolletí del Diccionari de la llengua catalana, on es llistaven els col·laboradors ("corresponsals del Diccionari"), responsables dels milers de cèdules que ocuparien la famosa calaixera. Com veureu de seguida, es tracta d'una Base de badades o Disseccionari de fa 110 anys, a càrrec d'un voluntari al servei del diccionari d'una llengua que, en temps llunyans, havia arribat a dictar lleis:

AL DOCTOR ALCOVER

Permeteu-me, bon vicari, que us ajudi
en lo traball feixuch
de formá el Diccionari de la llengua
qu'havía dictat lleys allá en temps llunys.
Deixeu que us porti mos granets de sorra,
que si be son petits, ja estic segur
que sabreu veure en ells (parlant en cursi)
á sachs la fé y el bon desitj á munts.

NEULA: Intelectual, trist, magre y jove
ab els cabells molt llarchs y el seny molt curt.
PATÚM: Celebritat indiscutible;
poca cosa y molts fums;
de fora lluhentors y coloraynas,
pro l'interior ben buyt.
RECONSAGRAT: D'aquells que may es torcen;
que van drets al seu fí (Vegis TOSSUTS).
PERDIGOT: Que's tors massa
volguent pescar sense mullarse el cul.
MODERNISTA: Mitj ximple. SNOB: Ben ximple.
BOHEMI: Vago y brut.
GENT DE BÉ: Gent de quartos que va a missa.
PÚRRIA: Brétols sensuals y descreguts.
GENT D'ORDRE: Rich. PUDÓ: Del órdre públich.
ORDRE: Complicitat ab tots els furts.
FULANA: Dona bis de la gent d'ordre.
NYÉBITS: Gustos d'ahir: fástichs d'avuy.
TONTO: Persona honrada.
VIU: Poch honrat. MOLT VIU: Lladre y barrut.
DESCASTAT: Que no pensa com nosaltres.
CRÉDUL: Que te pa al ull.
OLLA: Cap d'erudit á la violeta.
FER OLLA: Moure escándol per dars' gust.
OLLA DE GRILLS: Reunió de sabis.
SER DE L?OLLA. Pogué robá al comú.
¡OLLA-ÓO!: Lo contrari de ¡óo-oixque!
MACARRÓ: ...

(Continúa á un altre full).
JEPH DE JESPUS

PD 5/2/12: A Manacor, aquesta setmana, s'ha inaugurat una biblioteca dedicada a mossèn Alcover. Més informació al Diari d'un llibre vell. Merci, Xavier!