No n'hi ha cap com en Parèmies. Per molt que me'l grato, no me'n ve cap altre al cap. Perquè ¿en quin altre cap cabria tanta feina i tanta paciència per anar buscant i agrupant i classificant i difonent 385.746 parèmies i endavant que no ha estat re?
Aquest cap únic en porta una de cap que es mereix l'atenció de tots. El seu objectiu és publicar un llibre que gira sobre l'enorme riquesa paremiològica de la nostra testa: uns 1.500 ditxos de re. I per això ens demana la col·laboració de tots i per això ho fa via Verkami, una exitosa plataforma de microfinançament d'idees esbojarrades, que són les més assenyades de totes.
Cliqueu aquí per anar a treure el cap a cals Sala:
Aquest cap únic en porta una de cap que es mereix l'atenció de tots. El seu objectiu és publicar un llibre que gira sobre l'enorme riquesa paremiològica de la nostra testa: uns 1.500 ditxos de re. I per això ens demana la col·laboració de tots i per això ho fa via Verkami, una exitosa plataforma de microfinançament d'idees esbojarrades, que són les més assenyades de totes.
Cliqueu aquí per anar a treure el cap a cals Sala:
Quan d'aquí un temps veurem el llibre En cap cap cap. Diccionari de dites i refranys sobre el cap, anirem amb el cap ben alt per dos motius: per tornar a constatar com de fabulosa és la nostra llengua i per tenir en Parèmies com un dels seus més honestos i esforçats difusors.
Aquest és el segon cop que parlo de caps en aquest bloc. El primer cop, fa tres anys, un comentarista andorrà (i un pèl marrà) va deixar anar una parèmia catalana que prenc com a exemple de la riquesa del tema: "Els tests s'assemblen a les olles, com les cabeces a les polles". Per si no l'havies apuntada, Parèmies!
[Actualtizació: es veu que avui en Salvador Macip ha tingut la mateixa idea...]
Entrades
Ja he apuntat la 'cabeça' del Gálvez que se m'havia passat per alt al seu moment (quin "fallo"!).
ResponEliminaGràcies company! Amb empentes com aquesta el projecte de Verkami arriba a bon port segur!
Ha, ha... ja veiem que hi ha una petita escletxa per on es fuguen les parèmies. Sort del Bon Pastor que adreça les parèmies cap a la cleda.
ResponEliminaParèmies, segur que ho tornaràs a aconseguir. A sumar-s'hi toca!
ResponEliminaPisco: Aquesta parèmia andorrana sembla una ovella negra paremiològica. No sé jo si refiar-me'n gaire...
ResponEliminaCap cap de més pronunciat als nostres territoris que l'alacantí de la Nau. És clar que això no és parèmia sinó toponímia.
ResponEliminaEndavant amb l'entestament dels caparruts! Espero que quan l'edició serveixin unes tapes de melosos cervellets arrebossats.
Jo espero que quan la presentació hi hagi les croquetes de la sogra, Jordi. Sense elles, re té sentit.
ResponEliminaDe cervellets arrebossats en menjava de petit. Tot colesterol, et diuen de gran.
Et juro que vaig conèixer a una paia argentina que de primer demanava una platerada de cervellets arrebossats i, de segon, una altra. No saps la por que fotia la tia!
ResponEliminaJo el darrer cop en vaig veure en la carta d'un restaurant a França.
ResponEliminaI als canelons de Nadal és ben normal barrejar-ne amb la carn del rostit. Com a mínim al Prat.
Em va entrant gana...
Si senyor com en Parèmies ningú! jo ja he participat a verkami!
ResponEliminaMolt bé, elfreelang! La tasca d'en Parèmies s'ho mereix.
ResponElimina