El lexicògraf de Dickens

El vell Dr. Strong amb la jove dona als peus i en David en segon pla
(aiguafort de Phiz de 1849), escannejat pel dickensià Phillip V. Allingham

"How it ever came out, that the Doctor began to read out scraps of the famous Dictionary, in these walks, I never knew; perhaps he felt it all the same, at first, as reading to himself. However, it passed into a custom too; and Mr. Dick, listening with a face shining with pride and pleasure, in his heart of hearts, believed the Dictionary to be the most delightful book in the world."

Charles Dickens: David Copperfield, 1a part, cap. XVII

"Mai no vaig saber com va esdevenir-se que el doctor comencés de llegir-li peces del famós diccionari en aquelles passejades; potser a la primera s'adonava que era igual com llegir-s'ho ell mateix. Però també allò es va tornar costum; i el senyor Dick, que l'escoltava amb una cara radiant d'orgull i de plaer, creia, al fons del seu cor, que el diccionari era el llibre més deliciós del món."

Trad. Josep Carner (Barcelona: Proa, 1964, vol. I, cap. XVII, p. 344)

A David Copperfield, a banda del personatge central que dóna títol a l'obra, hi ha tot d'altres criatures producte de la imaginació dickensiana, com passa en totes les seves corals novel·les. Una d'elles és un lexicògraf, anomenat doctor Strong, que apareix en 11 dels 64 capítols de les tres parts de l'obra: 16, 17, 18, 19, 35, 36, 39, 42, 45, 48 i 62. Strong és un vell professor, director de l'escola de Canterbury on en David Copperfield torna a estudiar, enviat per la tieta Betsey, després d'haver passat per la molt pitjor Salem House que portava el Sr. Creakle. Strong està casat amb una Annie molt jove i guapa, una antiga alumna que podria ser sa filla i que és acusada d'infidelitat amb en Jack Maldon, un cosí molt més jove que el marit. El Sr. Dick, personatge de curiós nom, finalment aclarirà aquesta acusació. Strong és un home distret, de caràcter ingenu, generós, obert i molt confiat, cosa que el fa ser molt apreciat pels amics, i fins i tot estimat i respectat pels alumnes. I allò que també el defineix és l'obsessió en la redacció d'un nou diccionari grec, fragments del qual carreteja d'una banda a l'altra per anar-los ampliant, fins i tot dins del seu barret:

"Em semblava que ella tenia gran esment del doctor, i que l'estimava molt, per bé que mai no la creia vitalment interessada en el diccionari, del qual el doctor portava sempre algunes porcions desavinents a les butxaques i dins el folre del seu capell, i que generalment semblava explicar-li quan donaven un tomb."

Trad. Josep Carner (Barcelona: Proa, 1964, vol. I, cap. XVI, p. 326)

L'últim que sabem del diccionari és que el doctor Strong, ja retirat de les tasques docents i plenament dedicat a les diccionaires, anava treballant per la lletra D, una elecció de l'autor que es podria interpretar en clau lexicogràfica, com la D de dictionary, en clau novel·lística, com la D de David, o, potser el més probable, en clau personal, com la D de Dickens.

El vell Dr. Strong amb la jove dona al darrere i la seva possessiva sogra,
la Sra. Markleham, al costat (aiguafort de Sol Eytinge de 1867),
escannejat pel dickensià Phillip V. Allingham

Aquest apunt forma part de l'homenatge dels blocaires catalans pel 200 aniversari del naixement de Dickens, idea d'en Pere Llada ben orquestrada per l'Assumpta, i amb el mestratge del victorià Allau sempre present.