13 de gener del 2012

Erosió diccionaire



Gràcies a un bloc d'en David Gálvez Casellas, acabo de descobrir el canadenc Guy Laramée, un altre dels artistes que es dediquen al noble art de destrossar diccionaris. A l'obra Deux hermitages (2008) s'ha dedicat a foradar minuciosament un dictionnaire, amb un estri semblant a una barrinadora de sorra. A banda de la tècnica quirúrgica —resultant-ne un "eroded dictionary" (diccionari erosionat) segons la fitxa de l'obra—, també hi aplica grapes de coure. Aquests artistes acostumen a tenir el costum de no identificar el nom de les seves víctimes —hàbit que potser prové d'un estrany mal de consciència envers l'obra destruïda, però que em serveix per exercitar les habilitats per a desenterrar cadàvers lexicogràfics. Les indagacions em porten a pensar que es tracta d'alguna edició del Dictionnaire Général de la Langue Française au Canada et Dictionnaire Oxford Français-Anglais Anglais-Français (première édition intégrale; reliure de luxe) de Louis-Alexandre Bélisle (Montreal: A.C.B.A. Société des Éditions Leland). Sembla que la primera edició d'aquesta obra és dels anys 50 del segle passat.



El segon diccionari erosionat que mostro les següents dues imatges, amb Buda inclòs s'anomena Longmen (2010). En desconec el diccionari manipulat la fitxa diu que és una enciclopèdia, tot i que tot sembla indicar que es tracta d'alguna edició d'algun Dictionnaire de la langue française de Robert.





D'aquesta tercera obra, el títol, Dictionnaire chinois (2008), ens parla d'un nou diccionari erosionat, però malauradament el meu deficient bagatge lexicogràfic xinès fa que no sigui capaç d'identificar l'obra.



Més fàcil m'ho posa amb aquesta quarta obra, que respon al títol La taille des idées (2009), feta a partir del modern Dictionnaire Mini Larousse de 38.000 mots.





Un altre dels aspectes interessants d'aquests autors és la justificació teòrica que acostuma a acompanyar les seves produccions. En el cas de Laramée, l'erosió de llibres es justifica perquè creu que el coneixement podria ser més una erosió que no una acumulació ("My work, in 3D as well as in painting, originates from the very idea that ultimate knowledge could very well be an erosion instead of an accumulation", afirma l'artista).

Conscient que Laramée té obres més monumentals —fins i tot espectaculars, us deixo amb altres erosions. Aconsello observar-les detalladament, deixant que els ulls vagaregin pels plecs d'aquests paisatges llibrescos. Potser en alguna d'elles també s'amaga algun altre diccionari erosionat. D'enciclopèdies segur que n'hi ha. La primera obra que ve a continuació, per exemple, s'anomena Grand Larousse (2010).
























15 comentaris:

  1. Fantàstic!! Absolutament impressionant!

    Això ha de costar moltíssim... Hi ha parts que no sé pas com aguanten en formes impossibles. No utilitzarà alguna mena de cola per mantenir els fulls enganxats abans de dedicar-se al noble art de destrossar diccionaris?

    En tot cas, m'ha agradat molt!! :-)

    ResponElimina
  2. Crec que arriba un punt en el qual no importa tant que sigui o no un diccionari, el que importa es disposar de totxos paper de mida uniforme on esculpir els paisatges. Una col·lecció de llistins telefònics hauria estat igualment vàlida, si no fos perquè els llistins no tenen cap prestigi cultural.

    ResponElimina
  3. Gazo, podries fer la teva donació de diccionaris a aquest artista i ell a canvi te'n tuneja un...

    ResponElimina
  4. Vols dir que no sóc els peixets de plata qui fan tota aquesta feinada?

    ResponElimina
  5. La "justificació teòrica" m'ha acabat els quartos, potser si que l'autor té mala consciència després de fer malbé tants llibres. :-DD

    Tot així, s'ha d'admetre que el resultat és molt bo, realment una obra d'art. Si el "Grand Larousse" (2010) l'hagués fet amb l'Enciclopèdia Catalana haurien sortit unes muntanyes de Montserrat la mar de maques. :-)

    Una última cosa, m'estranya quan parles del teu "deficient bagatge lexicogràfic xinès"... veig que no vas saber aprofitar com calia la invasió asiàtica que va patir aquest bloc fa un temps. ;-D

    ResponElimina
  6. Assumpta, a banda de tenir molta paciència a l'hora de passar la barrinadora o l'esri que sigui (crec en l'anomena sand blaster), algun altre truc utilitza. En la primera imatge són grapes de coure. Evidentment hi ha imatges en què no es tracta només de foradar sinó de mantenir certes estructures.

    ResponElimina
  7. Allau, els llistins no tenen tant de prestigi cultural però també hi ha artistes que els treballen. Jo en conservo un del viatge que vaig fer a la Terra del Foc. Tot són records!

    ResponElimina
  8. Pisco, com diu l'Allau, el de menys són els diccionaris. Amb les teves obres de fina bibliofília encara faria més meravelles...

    ResponElimina
  9. Xavier, el llibre morat abans del monumental Gran Canyó sembla un homenatge a la secular tasca dels peixets de plata.

    ResponElimina
  10. Pere Llada, de fet la invasió subtil dels imperis orientals que va patir el Gazo crec que no era de la Xina, sinó de potències laterals. Bona memòria!

    ResponElimina
  11. Hola gent,

    Imporessionant aquesta obra que ens mostres.

    Com que no vaig arribar a crear un correu col·lectiu dels Ateneuesfèrics, ara em toca dir-ho d'un en un o de tres en tres...

    Gazo, mira si coneixes el "Dictionnaire des verbes qui manquent"
    http://dictionnairedesverbesquimanquent.kamboo.com/index-alphabetique/

    I mira si t'interessa recollir el guant del repte que proposo al meu post

    http://sgironaroig.wordpress.com/2012/01/15/diccionari-dels-verbs-que-encara-manquen/

    En Víctor ja ha rebut la notícia ...

    Cuida't

    ResponElimina
  12. Un recurs molt curiós, Sani. Respecte a la idea de fer un equivalent en català prova amb en Parèmies, que té la mà trencada en això d'obrir blocs nous, tot i que ell potser faria abans el Diccionari de les parèmies que manquen :)

    ResponElimina
  13. Bufa, impressionant destrossa. No deixa de ser una manera ben curiosa d'invertir el temps. Em pregunto quines paraules haurà esborrat aquesta erosió...

    ResponElimina
  14. Joan, hi ha artistes que sí que es fixen en les paraules dels fulls que manipulen i estableixen un diàleg entre l'obra artística i el contingut del diccionari. No és el cas d'en Laramée, em sembla.

    ResponElimina
  15. Més Laramée al bloc literari "de casa al club":

    http://decasaalclub.blogspot.com.es/2014/01/comiat-la-britanica.html

    ResponElimina

Quelcom a dir?