Alphaville i la RAE

Alphaville és una pel·lícula de ciència-ficció de Jean-Luc Godard de l'any 1965. En ella es planteja un futur distòpic en què la gent que actua fora de "paràmetres lògics" és executada. En aquestes faules futuristes (1984, Un món feliç, Fahrenheit 451...) sempre apareixen diferents elements que són els responsables del control del pensament dels ciutadans. A Alphaville els diccionaris formen part d'aquests elements.

Hi ha un moment de la història en què Natasha von Braun, que és la guia del protagonista Lemy Caution per Alphaville, està llegint un llibre de poesia de Paul Éluard, Capitale de la douleur (1926), i confessa que hi ha paraules que no entén, com ara "consciència". Per resoldre la llacuna semàntica, busca la "Bíblia".

A les cambres dels hotels, com la que ocupa Lemmy Caution, sempre hi ha un llibre que s'anomena "Bíblia", però que no és la Bíblia, sinó un diccionari. La seva peculiaritat és que el govern exerceix un control sobre les entrades del diccionari, modificant-les o fent-les desaparèixer. En el cas d'Alphaville, el llenguatge manipulat és bàsicament el que té a veure amb l'expressió d'emocions. Entre els minuts 67 i 69 es pot veure com el servei d'habitacions entra l'esmorzar a la cambra i aprofita per canviar el diccionari que la Natasha intentava consultar. I el mot "consciència" ja no el troba. Un recurs del cineasta francès per parlar del control del llenguatge que és semblant a la invenció orwelliana del newspeak.

Lemy Caution amb el diccionari a la mà

Sembla mentida, però aquests dies estem vivint canvis que ens recorden com d'importants poden arribar a ser els diccionaris. I com hi ha qui de manera subtil o barroera els pretén utilitzar per controlar la gent.