"A la Academia de Bonas Lletras de Barcelona"

"A la Academia de Bonas Lletras de Barcelona": aquesta és la dedicatòria que apareix al diccionari més important de la Renaixença.

Portada del diccionari Labèrnia

Labèrnia, "Individuo de la Academia de Bonas Lletras de Barcelona"

Dedicatòria del Labèrnia

El lexicògraf traiguerí Pere Labèrnia i Esteller ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 9 d'agost de 1836. Va participar activament de la vida acadèmica i l'any 1837 hi llegí unes "Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado". A la sessió acadèmica del 20 d'abril de 1839 va demanar permís per dedicar a l'Acadèmia el seu reconegut Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina (1839-40, 2 vol.). Obtingué el permís i la seva vinculació amb l'Acadèmia va continuar amb altres activitats, fins que el 1860, any del seu traspàs, l'Acadèmia li dedicà un recordatori.

Aquests i d'altres detalls de la vida de Labèrnia es poden trobar en una obra lexicogràfica apareguda recentment, i que és el fruit del treball de molts anys, el Diccionari biogràfic de l'Acadèmia de Bones Lletres (Barcelona: Reial Acadèmia de Bones Lletres / Fundació Noguera, 2012).

L'obra, en una bella edició, ha estat redactada per Margalida Tomàs i Mireia Campabadal —autora d'una tesi sobre l'Acadèmia— i dirigida per Pere Molas, Eulàlia Duran i Josep Massot. La idea original, del 1997, ve d'una proposta del llavors president de l'Acadèmia, l'arqueòleg Eduard Ripoll. Molt ha plogut des de llavors i moltes persones s'han involucrat en una obra conjunta i complexa, que per sort ha arribat a bon port.

El resultat és un volum de gairebé cinc-centes pàgines amb centenars de biografiats, que són, com explica Maria Toldrà al bloc Vademècum, "membres de l’Acadèmia durant les tres fases de la seva història: Desconfiada (1700-1703), Sense nom (1729-1752) i Reial (1752 fins a l’actualitat)". Alguns són noms ben coneguts, però en molts d'altres casos tenim amb aquest treball una font d'informació nova i utilíssima. En resum, tres segles d'acadèmics lletraferits d'àmbits diversos de la cultura, entre els quals trobem alguns personatges il·lustres de la lexicografia catalana com Marià Aguiló, Fèlix Amat, Josep Balari, Josep Bellvitges, Joaquim Esteve, Lluís Faraudo, Antoni Griera, Antoni Joglar...

Palau Requesens, seu actual de l'Acadèmia