Una víctima de la guerra

El filòleg i erudit barceloní Josep Balari i Jovany (1844-1904) escriví un diccionari sencer, del qual només en coneixem la meitat, el Diccionario Balari. Inventario lexicográfico de la lengua catalana.

L’any 1924 la Universitat de Barcelona encarregà a Manuel de Montoliu la publicació de l’obra. Aquesta començà el 1926. Passats deu anys, la publicació arriba a la G, però també arriba una altra G més tràgica, la de la Guerra Civil. Resultat: només se’n publicaren vuit fascicles (o dos volums), fins a la lletra G. La darrera entrada és gutaperxa, una substància semblant al cautxú. Aquesta és la divisió de l'obra per fascicles: Fasc. I: A-ATÉNYER] ; Fasc. II: ATÉNYER-BUYT; Fasc. III: CA-COLTELL ;Fasc. IV: COLTELLADA-CYRURGIÁ; Fasc. V: DAÇA- DURO; Fasc. VI: E-ESCULL ; Fasc. VII: ESCULLIR-FEXUCH; Fasc. VIII, FEYNA-GUTAPERXA. L'edició en dos volums és: Vol. I: A-C; Vol. II: D-G.

Si ho comparem amb el darrer dels diccionaris catalans normatius, el DIEC2, la lletra G arriba a la pàg. 894, d’un total de 1762. Més o menys, la meitat de l’obra.

El diccionari Balari és una compilació històrica de paraules, tant del català antic com modern, que utilitza molta documentació històrica i literària. El lèxic de Jacint Verdaguer, contemporani de Balari, hi és especialment representat. Fullejant les entrades a l'atzar, un s'adona de la freqüència de les referències T.B. (Tirant lo Blanc), Lull (Llull) o Oller, entre d'altres. Les explicacions (com el títol del treball) són en llengua castellana.

El cas és que l’altra meitat de l’obra s’ha perdut. No se sap que els materials restants es destruïssin, però mai més s’han trobat. Una obra pacient i molt documentada (anys de feina) que mai coneixerem del tot. El diccionari Balari restarà per sempre un mig diccionari. Una altra de les víctimes de la guerra fratricida.