"I si el quadre de més valor del museu fos allò que veiem per la finestra? I si al diccionari no hi figurés la paraula diccionari?"Joan Ollé (1955-), en la presentació del dossier de l’espectacle teatral L’illa del tresor (cabaret de paraules). El programa de televisió homònim al canal 33, que fa juntament amb Joan Barril des de l'any 96, rebé el Premi Nacional de Televisió 2005.
13 de juliol del 2007
La finestra del museu
Calaixos:
Citacions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Suposo que ens vols parlar d'allò que és autoreferent. Només estant dins el museu podem veure des de la seva finestra, de manera que el que és a fora del museu en certa manera es conte en el museu perque ho veiem des de dins seu. De la mateixa manera un diccionari sense la paraula diccionari no es contindria a si mateix, es a dir, no seria autoreferent. I posats en lexicografia, a veure si un dia ens pots parlar dels pangrames autorreferents en català, frases que compten totes les lletres que elles mateixes es contenen. Ignoro si algú n'ha fet alguna en català: podria ser un bon exercici mental.
ResponEliminaDoncs no, no és que el museu encercli allò que es veu des de la finestra, sinó que la vida ensorra el museu; més enllà, el diccionari sense definició de diccionari s'entén més amb la paradoja de Russell: no pot haver-hi un conjunt al que puguin pertanyer la resta de conjunts que no són elements de si mateixos, ja que, aquest conjunt infinit no és conjunt de sí mateix i necessariament hauria de pertanyer al seu propi conjunt, ... que no, que un diccionari ni respira ni és autoreferent.
ResponEliminaDiguem obvietats de parvulari.
ResponElimina- La finestra: allò que veiem des del museu només pot ser vist des d'allà. La visió és només nostra i nosaltres ens trobem dins del museu. O sigui que en certa manera sí que és veritat que la "realitat vista" es conté allà dins.
Ollé no només afirma la possibilitat que la visió sigui un quadre (emmarcat per la finestra) sinó que li dóna més valor que a la resta. L'especificitat de l'art modern? Tot allò contingut pel museu és obra d'art. Fins i tot nosaltres, seguint a Manzoni.
No entenc que la vida ensorri el museu.
- El diccionari: Russell va resoldre ell solet la seva paradoxa amb una teoria de tipus (diferents nivells en els conjunts). Un diccionari és un llibre que és un conjunt de paraules. El diccionari llibre pot no contenir la paraula diccionari. Parlem de nivells diferents. De fet, sense haver buscat molt, he trobat un Nou diccionari manual català-castellà escrit per J.G.Y.E. (?) del 1845 que no conté diccionari . És un diccionari, mal fet, però un diccionari.
- El pangrama autoreferent: ja he vist exemples en castellà i anglès i els buscaré en català. Haver-ho de fer és una feinada... I poc lexicogràfica, potser.
Molt bonic, una resposta molt autoreferencial, "tot allò contingut pel museu és obra d'art", i com JO hi soc a dins ... pregunta a Manzoni com et veu com a obra d'art: i si et miro a través del rotllo d'un paper higiènic?
ResponEliminaLamento dir-li, senyor niantonioni, que no em referia a "Merda d'artista", que és l'obra que tothom coneix, sinó a "Sculture Viventi" o a les bases màgiques, que convertien l'espectador en obra d'art.
ResponEliminahttp://www.pieromanzoni.org/SP/obras_lineas.htm
Piero Manzoni va viure només 29 anys però la seva és una de les obres més imitades conceptualment (conscientment o no) en la nostra convulsa però fascinant actualitat artística.