7 de juliol del 2007

7




Set prové del llatí septem, un numeral cardinal indeclinable, però inclinat.




Entre d'altres faramalles al voltant del 7, m'inclino per 7 que no són ni monumentals, ni gaire pecadores ni poc ni gaire virtuoses, sinó un poc erudites:


Començarem per un apropament lèxic. Tots els grans diccionaris actuals tendeixen a definir les xifres per referència a l'anterior. Set és, senzillament, sis més un (Fabra dixit). A més la forma del numeral ha donat lloc a un estrip, el set a la roba.




Setembre, en llatí igual que en anglès, september, era el setè mes del primitiu any romà, d'aquí el seu nom. Si llatinitzéssim el dia d'avui ens trobaríem, si no m'erro, amb el septimo idus septembris MMVII. Després de la reforma juliana setembre passà a ser el novè mes, el de l'equinocci de tardor. Tant l'Oktoberfest alemanya com la festa xinesa de la lluna d'agost tenen lloc el mes de setembre.




Els set savis de Grècia: Tales (filòsof), Soló (legislador), Periandre (polític), Cleòbul (poeta), Quiló (poeta), Bies (advocat) i Pítac (polític). A part dels dos primers, la resta no són precisament populars, avui en dia. Algun no surt ni a la GEC. Molt escassos de saviesa havien d'anar per incloure-hi lletrats i tot.




Dau al Set, l'avantguardisme fet revista (1948-1956). Joan Brossa funda juntament amb Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats una publicació que defensa una estètica propera al surrealisme; i al seu voltant apareix el que s'ha dit és el primer moviment de resistència cultural al franquisme, que no és poc.





Les set estrelles, les set cabretes o les set germanes és una altra manera de referir-se a les Plèiades (M45), un cúmul obert dins de Taure, per les set estrelles que s'observen a ull nu: Asterope, Dryope, Electra, Maia, Taygete, Celaeno i Alcyone. L'observació de les set estrelles fou tan important que tant pels indis americans com pels grecs era un test de visió (mesuraven l'agudesa visual pel nombre d'estels que hom podia observar-hi).



Les set boles de cristall, d'Hergé, l'àlbum tintinià que fa tretze. Es començà a publicar a Le Soir el 1943. L'ocupació alemanya de Brussel·les durant la Segona Guerra Mundial n'interrompé la publicació, que no es continuà fins el 1946.
Les boles en qüestió es llançaren contra els set exploradors que havien gosat profanar el sepulcre del rei inca Rascar Capac. Contenien un líquid sagrat derivat de coca peruana que sumia a les víctimes en un son letàrgic.




I per acabar, una molt probable explicació sobre el mot "setciències". Quines deuen ser les set ciències? Si ajuntem el trivium (gramàtica, retòrica, dialèctica (també dita lògica)) i el quadrivium (aritmètica, geometria, música i astronomia), en tenim set. Tot plegat, el pla d'estudis complet de les universitats medievals per esdevenir un setciències com Jorge de Burgos.

-------


(Aquest article, el setè dins d'aquest bloc i el darrer de la 7mana, apareix el dissabte dia 7 del mes 7 de l'any 2007 a les 7:07 pm.)

5 comentaris:

  1. Doncs parlant de llibres i del 7 m'ha vingut al cap els "Seven Pillars of Wisdom" del Thomas Edward Lawrence. El títol fa referència al llibre dels Proverbis i a la casa construida amb els set pillars de la saviesa. Ignoro si tenen a veure amb les set ciències que ens expliques, doncs diria que el llibre dels Proverbis és més antic. I també als Proverbis es parla de la lampada del senyor, aquella que utilitza el poble jueu i que té set branques, suposo que en referència també a les set ciències. Quin deu ser, doncs, l'origen de les set ciències?

    ResponElimina
  2. - Proverbis 9:1: "La Saviesa s'ha fet un palau amb set columnes ben tallades." Aquest set, que és xifra molt sagrada, al·ludeix a la plenitud de la saviesa, no a res concret. El set, a la bíblia, indica totalitat. Proverbis fora.
    - La menorà (femení) és el canelobre jueu de 7 braços, però aquests fan referència als 7 dies amb què es creà el món. Menorà fora.
    - El GDLC diu que el primer ús documentat de 'setciències' és de l'any 1925. Però aquesta data, com altres que he constatat, no és fiable. A l'Enciclopèdia Moderna Catalana de Fiter (1912) ja hi apareix, definit així: "Qui de tot vol entendre sense saver (sic)". Però el mot sembla igualment modern. Això tampoc diu gran cosa sobre l'origen.
    Ara per a ara, les set ciències medievals són la millor opció.

    ResponElimina
  3. Hola Puigmalet, per dir-te la veritat sempre vaig creure que el mot "setciències" venia de l'explicació que apuntes al teu article.
    De totes maneres és molt interessant aquest punt de vista sobre el mot que comenta Xavier.
    Salutacions.

    ResponElimina
  4. Trivium + Quadrivium : Setcientifisme

    ResponElimina
  5. Les explicacions científiques no sempre són clares i evidents. En aquest cas no és evident, però sí que és clara. Malgrat tot, la metafísica és tan atractiva...

    ResponElimina

Quelcom a dir?