28 de juliol de 2007

Diccionari filosòfic

Voltaire (1930): Diccionari filosòfic, Antoni López, Col·lecció d'obres selectes, VIII, Barcelona.

Una mica de trampa. Aquest diccionari pertany a la lexicografia catalana? Probablement no. Però segons el títol és un diccionari, està en català i el trobem prou interessant. Motius de sobra.

François-Marie Arouet (1694-1778) adoptà el pseudònim Voltaire cap el 1718. Ho va fer combinant les lletres del seu cognom Arouet més una ela i una jota, inicials de "le jeune". En llatí la u passa per v i la j per i. Voltaire, el jove Arouet.
L'obra que presentem és la traducció catalana, primera i probablement única, del Dictionnaire philosophique portatif (Londres, 1764). Voltaire amplià considerablement el diccionari en l'obra Questions sur L'Encyclopédie, distribuées en forme de dictionnaire par des Amateurs (1770-72), en 9 volums.

L'obra la traduí l'escriptor tarragoní Domènec Guansé i Salesas (1894-1978), qui també traduiria a altres francesos, com Maupassant, Pierre Louis i Prévost. En aquest cas no només féu la traducció, sinó que també va fer una selecció de les entrades.
Guansé fou un es
criptor migpartit per la guerra. Patí l'exili català al castell francès de Roissy-en-Brie, on coincidí amb Francesc Trabal, Pere Calders, Tísner, Joan Oliver, Xavier Benguerel, Sebastià Gasch, Agustí Bartra i Anna Murià (aquí començà la seva relació) i Armand Obiols i Mercè Rodoreda (el mateix), entre altres. En aquest castell del XVII tan literari és també on s'ambienta l'educació sexual d'O (Història d'O de Pauline Réage, 1954). Actualment acull l'ajuntament del seu poble.
Guansé després anà a Xile on hi passà molts anys.
Aquesta edició també té un pròleg del poeta modernista mallorquí Gabriel Alomar.

És una obra amarada d'enciclopedisme i esperit racionalista, irònica i intel·ligent. A l'entrada sobre els "Antropòfags", ens diu: "Jo pregunto qui era el més culpable, si aquells que degollaven els anglesos, o la pobra dona que feia candeles amb llur sagí. El gran mal, em sembla, és que ens matin. Poc importa, després de la nostra mort, de servir de rostit o de candela; a un home honrat fins no li sap greu d'ésser útil, una vegada mort.".

Un parell de cites que en parlen:

"A la biblioteca del meu pare jo no trobava altra cosa que llibres ateus. Tot fullejant-los vaig aprendre amb tot el zel, sense deixar cap prova a l´atzar, que Déu no existeix. El Diccionari filosòfic de Voltaire em subministrava, a cada una de les seves pàgines, arguments d´homes de lleis sobre la inexistència de Déu." Salvador Dalí a Diari d'un geni.

""Trobe que el Diccionari filosòfic està al nivell dels assaigs de Montaigne, té substància, és una obra de referència fonamental que s'hauria de llegir, és una font de lectures, de cites, de suggeriments, és ple d'anècdotes sobre l'incest, l'onanisme, l'adulteri, les religions... És d'una gran actualitat! Llegir els il·lustrats sempre és un refugi en moments de dubte, perquè són optimistes, volien canviar el món." Declaracions del novel·lista Martí Domínguez, que ha dedicat una trilogia a Voltaire.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Quelcom a dir?