Els usuaris d'una llengua potser tenen alguna vegada la curiositat de voler saber-ne el mot més llarg. La cosa ja ve d'antic. Horaci, en el vers 97 de la seva Ars Poetica parla de sesquipedalia verba:
- Interdum tamen et uocem comoedia tollit,
- iratusque Chremes tumido delitigat ore;
- et tragicus plerumque dolet sermone pedestri
- Telephus et Peleus, cum pauper et exul uterque
- proicit ampullas et sesquipedalia uerba,
- si curat cor spectantis tetigisse querella.
A la Viquipaedia, que és la viquipèdia en llatí, ens aclareixen que "...verba sesquipedalia sunt verba maximae longitudinis". Aquest és l'origen del sesquipedalisme, un mot no registrat als diccionaris catalans i que, segons l'ínclit Màrius Serra, es refereix a la recerca del mot més llarg de cada llengua. Anem a intentar trobar pistes, mai la veritat definitiva, sobre què passa amb el català. Sempre parlarem de paraules registrades en algun repertori lexicogràfic, clar.
La primera sorpresa és que els diccionaris no recullen supercalifragilisticoespialidós, que amb les seves 32 lletres seria la guanyadora segur. Veiem allò que sí trobem:
La primera sorpresa és que els diccionaris no recullen supercalifragilisticoespialidós, que amb les seves 32 lletres seria la guanyadora segur. Veiem allò que sí trobem:
- El DIEC1 estableix un rècord de 22 lletres, repartit ex aequo entre 3 mots: anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona.
- El GDLC supera el rècord amb 23 lletres en 10 síl·labes: la tetrabromofenolftaleïna.
- El TERMCAT ens torna a superar el rècord d'una manera evident: la conjuntivodacriocistostomia en té 27, igual que l'adjectiu que acompanya aquesta articulació: articulació astragalocalcaneoescafoïdal. El mateix TERMCAT en recull de molt més llargues, però amb guionet, com la succinat-semialdehid-deshidrogenasa, un enzim de 33 lletres, sense comptar guionets. Amb guionets ja no fan tanta patxoca, oi?
O sigui que, per ara, establim un rècord català de 27 lletres sense guionets. Si algú la sap més llarga, que no es talli.
Navegant per aquests mons virtuals un descobreix que la paraula més llarga en anglès és SMILES. El perquè ens desperta un lleuger somriure...
Aquí(http://www.juegosdepalabras.com/sesquipedal.htm) parlen del SESQUIPEDALISMO en espanyol. Ciclopentanoperhidrofenantreno, en té 30 lletres.
ResponEliminaSembla, segons el Guinness Book of Records, que en anglès la paraula més llarga és floccinaucinihilipilification, 29 lletres, sense prendre en consideració la forma adverbial floccinaucinihilipilificastically, amb 33. Hi ha una paraula de la química que no es pot transcriure sense fer un forat al teu blog. La pots mirar aquí (http://www.a-z-dictionaries.com/blog/longest-word-in-english/). No acabo d’entendre el teu joc amb “smiles”.
Interessant l'adreça anglesa. Intentaré aprendre'm de memòria el mot més llarg que utilitza Joyce: Bababadalgharaghtakamminarronn-
ResponEliminakonnbronntonnerronntuonnthunntro-
varrhounawnskawntoohoohoordenen-
thurnuk. Té unes referències bíbliques que a ningú escaparan.
Però 'smiles' comtinua essent més llarga.
De fet em sembla, que segons la vikipedia en anglès la paraula més llarga en aquest idioma és aquesta "Pneumonoultramicroscopicsilicovolcanoconiosis " però sembla ser que el seu origen prové d'un engany tot i que ara sembla aceptada ped Diccionari Oxford tot i aceptant el seu origen dubtós o falsejat.
ResponEliminaDe tota manera, les paraules tècniques, ja siguin de compostos quimics, mèdiques o d'altre orígen no són res més que sumes d'altres paraules. Poc mèrit, doncs es tracta d'anar sumant a veure que li fa més llarga. La gràcia estaria en trobar la paraula més llarga en català que no sigui suma d'altres, es a dir amb una única arrel.
I de fet, tens rao amb smiles com la paraula més llarga en anglès, doncs hi ha fins i tot més d'un kilometre entre la primera i la última lletra!!!!
ResponElimina;)
Home, si ens posem amb noms de compostos químics, encara en trobaràs de més llargs. ;-)
ResponEliminaJo no n'estaria tan segur. Recorda que la qüestió no és que la paraula hagi estat usada, sinó que aparegui en un diccionari. Potser en un de química?
ResponEliminaComparteixo el gust per La casa de papel.