El vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint Germain

El gran lexicògraf català Germà Colón dirigeix de fa temps un projecte singular en la lexicografia catalana: la recuperació i publicació de les fitxes de mots que l'erudit Lluís Faraudo de Saint-Germain va compilar a partir de textos catalans medievals.

Lluís Faraudo de Saint-Germain (Barcelona, 1867-1957) va ser alhora militar (general de brigada) i lingüista (membre adjunt de l'IEC des de 1953). Company universitari de Fabra, li professava una "admirativa amistat". Bàsicament Faraudo es dedicà a la recuperació i publicació de textos catalans medievals, molts de caràcter científic. Al llarg de la seva vida anà despullant llibres d'aquesta època i anà triant alguns dels mots per fer-ne fitxes (aquí tenim la llista d'obres que utilitzà). Aquestes cèdules (més de trenta mil) ocuparen setze fitxers que ara, en possessió de l'IEC, s'estan publicant en línia (i potser en paper algun dia).

Lluís Faraudo tenia ja en vida el projecte d'aquest diccionari català medieval. La prova és l'article que va escriure per a la Miscel·lània Fabra publicada a Buenos Aires l'any 1943* (pàg. 143-174): "Consideracions entorn d'un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval". L'autor ens hi diu que va començar aquest projecte amb una finalitat personal, tenir un "auxiliar mnemotècnic, a utilitat i servei propis exclusius, quan, tot just iniciat en les lectures dels nostres clàssics, anava, a compàs d'aquelles, anotant, per retenir-ne el significat, els nombrosos termes ignots de la vella llengua". Però aviat s'adonà que la seva obra també podria ser d'utilitat als demés.

Faraudo pren com a model un glossari francès, el Dictionnaire historique de l'ancien langage françois de La Curne de Sainte-Palaye, "un veritable monument elevat a perpetuació i recordança del seu pretèrit parlar vulgar i literari". I referint-se al seu diccionari diu: "podríem almenys aspirar a veure'l abastar aproximativament les proporcions del de La Curne".

Emociona llegir-li certes confessions: "Tocant a la meva actuació de compilador de materials possiblement utilitzables algun dia, em proposo continuar-la amb la mateixa habitual constància, tanta com m'ho consentiran les precàries energies físiques i mentals de vell setantí, esperançat de participar, mal que sia com a modest col·laborador pòstum, en l'empresa planejada en aquest escrit". Aquest "possiblement utilitzables algun dia" s'està fent ara real. Pòstumament, com ell ja intuïa.

Dins de la publicació que l'IEC ofereix actualment es poden consultar els mots pel lema o per l'interior de l'article, fet que és molt interessant ja que les entrades, a part de la definició del mot, recullen les citacions dels textos medievals on apareixen els mots en qüestió. Els editors actuals només han corregit errors evidents, respectant en part tant les definicions com les indicacions gramaticals fetes pel mateix Faraudo, malgrat que alguna sigui controvertida. De les fitxes originals sí que s'han suprimit les justificacions etimològiques, per ser "sobreres quan no errades".

Un exemple. La primera imatge correspon a l'entrada del mot Jaques tal i com la va fer en Faraudo (del seu article de 1943); la segona, la versió actual de l'IEC (clicant-hi es poden llegir millor):





Bàsicament trobem que:

- S'ha modificat l'ortografia; en aquest cas canviant l'accent del mot.
- S'ha suprimit la informació etimològica.
- S'ha modificat i abreujat substancialment la definició.
- S'ha mantingut la referència bibliogràfica al Puiggarí.
- S'han mantingut les tres citacions, tot i canviar-les d'ordre.

O sigui que sí que hi ha una important tasca de reelaboració per part de l'IEC, fet que justifica en part els molts anys que fa que dura aquest projecte.

En definitiva, un gran exemple de lexicografia històrica que ja tenim al nostre abast.


* Aquesta Miscel·lània es començà a preparar durant la guerra civil però no es pogué publicar. Joan Coromines, durant l'etapa argentina del seu exili, va ser el responsable final que sortís a la llum. Joan Sales explicà la història d'aquesta obra l'any 1946 a Quaderns de l'exili. I l'any 1998 sortosament l'IEC la reedità dins la seva Biblioteca Filològica.

_____

Altres obres relacionades:

El català medieval. La llengua de Ramon Llull de Joan Martí, Indesinenter, Barcelona, 1981.
Diccionari de català antic de Mercè Costa i Maribel Tarrés, Ed. 62, Barcelona, 2001.
El català medieval de Jordi Bruguera, Santillana, Barcelona, 2003.
El català antic de Philip D. Rasico, Universitat de Girona, Girona, 2006.

Diccionari de català antic en línia (projecte dirigit per Joaquim Rafel).