8 de setembre de 2008

"Lexicografia catalana" d'Emili Vallès

1927: "Lexicografia catalana" d'Emili Vallès, a la revista La Paraula Cristiana, volum 6, any tercer, pàg. 459-463:



Emili Vallès i Vidal (Igualada, 1878 - Barcelona, 1950), el filòleg i matemàtic que escriu aquest article, fou autor de diverses obres lexicogràfiques. Les que coneixem són: Pal·las. Diccionari català-castellà-francès (1927, reeditat cap al 1949)*, Diccionari de barbarismes del català modern (1930), Vocabulari castellà-català (1935), Pal·las. Diccionari català il·lustrat. Amb equivalències en castellà, anglès i francès, (anys 40, reeeditat el 1962). És autor també de moltes altres obres lingüístiques. Amic de Fabra, va ser divulgador de les tesis de l'IEC, així no és d'estranyar la seva postura davant l'ortografia de l'Alcover-Moll que es pot veure a l'article.

La revista barcelonina La Paraula Cristiana, fundada per Carles Cardó, es publicà des de 1925 fins a 1936. Inicialment de temàtica religiosa, estava oberta a molts d'altres temes culturals, com ara la crítica lexicogràfica. Josep Maria Junoy, Josep Gudiol o Miquel d'Esplugues, entre molts d'altres, en van ser col·laboradors.

En aquest article Vallès parla molt elogiosament del diccionari Aguiló i del Balari. Especialment interessants són els detalls que aporta sobre els preparatius de l'edició d'aquest últim, el diccionari català que fou víctima de la guerra. L'any 1927 ningú sabia que el Balari només es publicaria fins a la lletra G (el mot gutaperxa) i que la resta desapareixeria. De fet s'acabava d'iniciar la seva lenta publicació l'any 1926. Gràcies a aquest article sabem que l'any 1922 dos ex-alumnes de Josep Balari, Banqué i Segalà, entre d'altres, s'encarregaven d'ordenar les paperetes dels mots del Balari. A part d'aquestes informacions, Vallès centra el seu article en la crítica d'una altra obra tan important com polèmica dins la lexicografia catalana: el Diccionari Català-Valencià-Balear d'Alcover-Moll. El centre de les seves crítiques són el títol de l''obra, l'ortografia de Mossèn Alcover contrària a les normes de l'IEC i l'excessiva abundor d'informació, sense criteris clars de selecció. Tampoc estalviarà elogis vers l'obra, però, com veurem més endavant, aquestes crítiques van portar cua.



* A la fitxa d'Enciclopèdia Catalana s'indica erròniament que aquest diccionari inclou l'anglès. Aquesta fitxa també el fa autor d'una obra, Lexis (1952), que desconeixem i no trobem referenciada enlloc.

6 comentaris:

  1. Partim de la base que el DCVB no és un diccionari normatiu. Ja està bé que faci arreplega dialectal. A més la informació de localització de les variants i l'ús de determinats mots és força acurada.

    ja està bé que hi hagi diversitat d'obres amb diversitat de continguts i objectius.

    ResponElimina
  2. És un gran diccionari, i tant! (10 volums)

    Seriosament, potser el Vallès es queixa en part perquè en aquella època (1927) encara no teníem diccionari normatiu.

    ResponElimina
  3. I perquè en aquella època només havia sortit el primer volum del DCVB, que a més no seguia les normes ortogràfiques de Fabra.

    ResponElimina
  4. I la polèmica amb l'IEC era prou viva, imagino.
    I Vallès era del bàndol de Fabra.
    I...

    ResponElimina
  5. A Igualada hi ha un col·legi que du el seu nom, però com passa sovint, és un personatge força ignorat.

    En aquesta secta de lingüistes, hi ha més guerra ara o n'hi havia més abans?

    ResponElimina
  6. Estic recuperant els prohoms igualadins, ja veus.

    Abans hi havia molta guerra. Ara no ho sé, però no sé si ho esbombaria. Crec que prevaldria l'omertà.

    ResponElimina

Quelcom a dir?