M de metalexicografia

I de macroestructura, marca, March, Martí-Bordas-Cortada, microestructura, modisme, Moll, Montoliu, Murray...

-----

Aquesta lletra ema va acompanyada per un iconòfor ben clar d'identificar: la muntanya de Montserrat. Casualment l'autor d'aquest dibuix, Apel·les Mestres, també és autor d'un poemari que porta el títol de Montserratines (Impremta La Renaixensa, Barcelona, 1930).

El mot català actual muntanya prové del llatí mons, -ntis i segons el GDLC es troba referenciat des de 1250, imaginem que amb u. Potser la interferència amb el castellà montaña, o d'altres raons, ha fet que la u de "muntanya" sigui una de les més maltractades del català. Faig un breu repàs del tractament lexicogràfic del mot:

• Liber Elegantiarum (1489): montanya (apareix una vegada dins les definicions) i muntanya (hi apareix dues vegades).
  
• Gazophylacium (1696): montanya.
• Dictionarium de Pere Torra (1757): montanya.
• Belvitges (1805): montanya.
• Quintilingüe (1839): montanya (entrada principal) i muntanya.
• Labèrnia (1840): montanya (entrada principal) i muntanya.
• Magí Ferrer (1839): montaña.
• Saura (1851): montanya i muntanya.
• Aladern (1909): montanya i muntanya.
• Fiter (1912): montanya.
• Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1913): montanya i muntanya.
• Rovira i Virgili al Vocabulari ortogràfic (1913?): "*montanya i derivats - preferible muntanya".
• Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1914): montanya i muntanya.
• Diccionari ortogràfic de Fabra (1917): muntanya.
• Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1919): montanya i muntanya.
• Bulbena (1919): montanya.
• Rius Vidal (1921): muntanyà.
• Civera Sormaní (circa 1931): muntanya.
• Fabra (1932): muntanya.
• Diccionari Enciclopèdic de Salvat (1933): muntanya.

O sigui que, malgrat trobar-se recollida des del primer diccionari català incunable, el primer autor que només inclou la forma amb u és Fabra l'any 1917. Actualment s'accepta només la forma amb u. Al DCVB, però, recull les dues grafies.

Segons el Diccionari de Textos Antics (en el seu estat actual), la forma "muntanya" té més freqüència absoluta (47) que la forma "montanya" (40), però les dues formes coexisteixen dins de les obres medievals. Alguns exemples, antics o no tant:

Llull escrivia "muntanya". Del Fèlix de les maravelles desena part, cap. III:

"e estaran tots temps en infern los uns sobre los altres, axi que n seran majors muntanyes que lo munt de Canigo..."

El rei en Jaume sembla que "montanya":

"... que metessem de la part de la yla una barraga e que metessen la lanterna en la prop, et que l drap que cobris de part de la montanya la lanterna, e que la veuria l estol."

I Verdaguer escrivia també "montanya". De l'oda A Barcelona (1883):

"La mar no te l'han presa, ni'l pla, ni la montanya
que s'alsa á tes espatlles per ferte de mantell,
ni eix cel que fora un dia ma tenda de campanya,
ni eix sol que fora un dia faró del meu vaixell".

(Aquest apunt surt el dia (i a la meva hora de sortida des de Collformic) de la meva 9a travessa Matagalls-Montserrat, un dels dies de l'any que gaudeixo i pateixo de més muntanyes).

PD: Amb un temps de 14:07 avui he aconseguit la millor marca personal a la Matagalls. L'anterior millor temps era 16:12, o sigui que la millora és substancial. :)

Què és la metalexicografia?