Sir James Murray (1837-1915) va ser el lexicògraf escocès responsable de la primera edició de A New English Dictionary on Historical Principles (The Oxford English Dictionary), una de les obres principals de la lexicografia anglesa. El primer fascicle de l'obra es publicà l'any 1884, i el darrer l'any 1928, quan Murray ja havia mort. El resultat final van ser unes 400.000 paraules en 10 volums, després de 50 anys de treball.
Les fotografies, de voltants del 1900, ens el mostren dins l'anomenat Old Scriptorium, lloc on es confegí aquest important diccionari. Aquest quarter general de la lexicografia anglesa era un cobert de xapa metàl·lica manat construir expressament per Murray als terrenys de la Mill Hill School, l'escola d'on ell era professor.
Murray coneixia bé més de 14 llengües; entre elles, vatua l'olla!, el català, amb el qual deia que estava "íntimament familiaritzat". El seu aspecte, entre rabí erudit i pastor d'ovelles txetxè, contrasta amb el del nostre anterior lexicògraf.
Les fotografies, de voltants del 1900, ens el mostren dins l'anomenat Old Scriptorium, lloc on es confegí aquest important diccionari. Aquest quarter general de la lexicografia anglesa era un cobert de xapa metàl·lica manat construir expressament per Murray als terrenys de la Mill Hill School, l'escola d'on ell era professor.
Murray coneixia bé més de 14 llengües; entre elles, vatua l'olla!, el català, amb el qual deia que estava "íntimament familiaritzat". El seu aspecte, entre rabí erudit i pastor d'ovelles txetxè, contrasta amb el del nostre anterior lexicògraf.
Entrades
vatua crispu sangrinyat bon forment i ben granat
ResponElimina'Vatua l'olla' et guanya en concisió però perd en expressivitat.
ResponEliminaNo deu ser 'cristu'?
L'estiu del 1868, en James Murray, doncs llavors encara no era sir, es trobava a Saint Andrews -participant en el II Campionat de golf per miops- i un bon dia tot sopant a casa de la seva tia Helen (aquesta història me la va explicar la seva besneta Margaret que ara hi te allà un Bed&Breakfast molt bufó) es va adonar que només feia que sucar les seves, llavors rogenques, barbes al plat de sopes, tot provocant l'ira de l'oncle Alistair i de la mateixa Helen, que es qui cuinava.
ResponEliminaFou llavors que l'erudit Murray agafa un llibre ben gruixut de la biblioteca de l'oncle Alistair i el va colocar entre el seu cul i la cadira, aixecant així la distància entre barbes i sopes: però no hi havía cap llibre a la biblioteca prou gruixut per evitar del tot el sucament de pels.
Fou llavors que -tot mirant avergonyit la seva tia Helen- li va prometre que quan fos gran faria un llibre prou gruixut perque, en seure's-hi a sobre , estigues tant alt que no sucaria mai més les barbes a les sopes.
Fruit d'aquella dèria fou el naixement del diccionari Oxford, quin veritable origen ha quedat amagat per gairebé tot-hom. Si us fixeu a la segona foto, en Murray va agafar el costum de seure sempre a sobre dels llibres i per aquest motiu apareix més alt que la resta de companys lexicògrafs, també asseguts.
Aquell llunya estiu del 1868, James Murray va guanyar el II Campionat de Golf per miops de Saint Andrews, i així ho va fer durant molts anys després, la qual cosa el va fer mereixedor del títol de Sir.
L'any 68 tenia 31 anys. Ja tenia aquestes barbes? I jo que gairebé era (i sóc) barbamec!
ResponEliminaEstem creant (tu més) un gènere nou que acabarà apareixent als manuals de literatura: la lexicografia recreativa.
Ahir vaig tenir la visió d'una missió (lexicogràfica, clar). Però jo solet...
('quin veritable origen': el veritable origen del qual)
Perdona, però no hi estic d'acord. No estem creant la lexicografia recreativa. En tot cas, estem creant la historiografia lèxicogràfica.
ResponEliminaO és que potser dubtes de les meves sàbies paraules? No tenen res de recreació, si no més aviat d'erudició.
No es casualitat que el diccionari l'anomenés OXFORD: el nom ve de "OWT-" que en anglès antic volia dir 'qualsevol cosa" i "-FORE" que ve a ser quelcom per ocupar una posició adelantada.
Total: qualsevol cosa per ocupar una posició adelantada: el llibre per no sucar les barbes. El nom de la Universitat és una extranya coincidència que s'ha endut el llorers del èxit.
I si ens hi fixem encara més, una de les acepcions del terme FORE (que va degeneràr en FORD), és la interjecció usada pels golfistes per avisar algu perque s'aparti de la línia de la pilota llençada, intejecció que tothom sap va neixer en el II Torneig de Golf per miops de Saint Andrews, per obvis motius de seguretat.
Apa!
ADVERTIMENT:
ResponEliminaInformem els possibles lectors que, fins ara, els apunts publicats al bloc respecten escrupolosament la veritat (o versemblança) dels fets lexicogràfics històrics.
Però, veient les saludables conseqüències de no seguir aquest imperatiu científic, sospesem la possibilitat d'adherir-nos, en qualsevol moment, i sense previ avís, a la historiografia lexicogràfica erudito-esbojarrada de la qual tenim un magnífic exemple en aquests comentaris.
Bé, no tant esbojarrada eh!! Si agafeu qualsevol diccionari d'anglès amb cara i ulls veure-ho que els termes OWT i FORE tenen, també, aquest significat (per exemple el New Penguin English Dictionary, ed. 2000, pg. "fore", pg 548, acepcions 2 i 3, i "owd" pg 997)
ResponEliminaPerò, enllaçant amb la lexicografia catalana, algú -i no miro ningú- ens hauria d'explicar si quan els golfistes criden FORE!!! perque la gent s'aparti del camp després de llençar la pilota, ho fan en anglès o en català de parla valenciana, forma abreujada de dir "Sortiu fore de lo camp, collons!!"
Diuen que el 'fora' català prové de l'adverbi llatí 'foras' (o 'foris'), amb el mateix significat.
ResponEliminaL'adverbi 'fore' anglès crec que significa més aviat 'al davant'.
Sobre el 'Fore' golfista, com a interjecció:
fore/fɔr, foʊr/ –interjection Golf.
(used as a cry of warning to persons on a course who are in danger of being struck by the ball.)[Origin: 1875–80; prob. aph. var. of before]
O sigui, probablement, una afèresi (supressió de la síl·laba inicial) de 'before'.
Els assessors lingüístics no són tan eficients com un servidor.
Afedemón, que no som tan eficients!
ResponEliminaAquest senyor fa cara de persona entranyable. El de la barba, vull dir.
Pobre venerable lexicòfraf, en quins escenaris s'ha de veure!
ResponEliminaMurray, tu rai, tan murri!
Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
ResponEliminaHelp, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!