Si actualment existissin obres com aquesta, alguns dels nostres estimats companys lingüístics peninsulars no tindrien cap necessitat de manifestar-se. Escrit en una fàcilment comprensible llengua comuna, garanteix resultats en dues setmanes, un període de temps prou curt com perquè qualsevol, fins i tot un president d'aerolínia, es llenci a l'aventura del saber.
El catalán en dos semanas va ser un manual publicat per l'editorial Miguel Arimany (els del bloc Maragall) l'any 1963. Desconeixem el seu meritori autor, però en cent setanta-set pàgines condensa l'essència de la nostra llengua amb normes, frases habituals, conjugacions verbals (amb verbs model atractius com témer o patir), llistat de barbarismes (on per exemple se'ns aconsella substituir bones tardes per Déu vos guard) i vocabulari complementari castellà-català ("ñoño: sonso, babau, neula").
Entre les frases de conversa trobem: "El grum li pujarà el bagatge", "On trobaré un cirabotes?", "Guanyarà aquest sou base, més tantes pessetes de punts al mes", "Busco un paraigua plegable, d'aquests que caben al portamonedes", "Em sembla que s'ha cremat el rotor de la rentadora", "Aquesta navalla em fa mal. No m'afaiti a repèl", "No noto cap molèstia, però he observat que la meva orina és molt tèrbola", "Hi havia molts fems allà on he caigut", "El nen s'ha empassat un botó", "Els joves podrien ballar una estona al saló", "El teginat presenta influències mudèjars" , "Aquestes gaseles són molt manyagues" i, com no, "Voldria un llibre en català, però no massa difícil. L'estic practicant".
El catalán en dos semanas va ser un manual publicat per l'editorial Miguel Arimany (els del bloc Maragall) l'any 1963. Desconeixem el seu meritori autor, però en cent setanta-set pàgines condensa l'essència de la nostra llengua amb normes, frases habituals, conjugacions verbals (amb verbs model atractius com témer o patir), llistat de barbarismes (on per exemple se'ns aconsella substituir bones tardes per Déu vos guard) i vocabulari complementari castellà-català ("ñoño: sonso, babau, neula").
Entre les frases de conversa trobem: "El grum li pujarà el bagatge", "On trobaré un cirabotes?", "Guanyarà aquest sou base, més tantes pessetes de punts al mes", "Busco un paraigua plegable, d'aquests que caben al portamonedes", "Em sembla que s'ha cremat el rotor de la rentadora", "Aquesta navalla em fa mal. No m'afaiti a repèl", "No noto cap molèstia, però he observat que la meva orina és molt tèrbola", "Hi havia molts fems allà on he caigut", "El nen s'ha empassat un botó", "Els joves podrien ballar una estona al saló", "El teginat presenta influències mudèjars" , "Aquestes gaseles són molt manyagues" i, com no, "Voldria un llibre en català, però no massa difícil. L'estic practicant".
Entrades
És que qui no l'aprèn és perquè no vol. :-)
ResponEliminaMira, en Till Stegmann, lingüista alemany i catalanòfil reconegut, amb el seu Eurodicautom ha creat un sistema per aprendre qualsevol llengua romànica en menys d'un mes. Segur que s'hi ha inspirat.
No mel pudrias dexar? que jo fa anys que u intentu i no men surtu!
ResponEliminaBen tornat, puigmalet. Jo també he trobat a faltar els meus somriures en llegir-te.
u recul de frases molt útils. La de les gaseles jo l'uso cada dia.
ResponEliminaA aquest Stegmann els del Manifiesto li han dedicat especialment un apèndix d'insults, execracions, flastomies, malediccions, injúries, blasmes i vituperis. Tots per a ell. Crec.
ResponEliminaTornem a somriure alhora, badoc! Aquí n'hi ha que no saben descansar...
Qui negaria la proverbial manyagueria de les gaseles de Thomson, Jesús? Sobretot des del punt de vista del lleó!
Ja era hora, eh?!
ResponEliminaAquest manual també el tens?
va ser aquest mateix Stegmann que va dir que en tres mesos es podia entendre, parlar i escriure fins a sis llengües romàniques?
Quan em trobi amb el pròxim aprenent de voluntariat per la llengua la primera frase que li diré serà la de l'orina. No se sap mai.
I do, clar que lo tinc! Al mercat de Sant Antoni es troben meravelles de la cultura. Un parell més que també trobaràs molt adients per al voluntariat lingüístic: "Doni'm un purgant eficaç" i "Fa dos anys que no s'obre el nínxol".
ResponEliminaPer cert, no tinc el llibre de Verdaguer, Floklore, de 1907, sinó les Rondalles, de 1905. O sigui que no et sabria pas què dir dels aforismes de Verdaguer. :-)
ResponEliminaUi, quina mancança tan gorda...
ResponElimina