Nova edició del DIEC2

El mes de març sortirà a la llum una nova edició del DIEC2. De fet això vol dir que apareixerà una nova edició de la segona edició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Una nova edició, però que no serà pas la tercera edició.

Les 1.762 pàgines de la segona edició del DIEC, la que es coneix com a DIEC2, van aparèixer publicades l'abril del 2007. Ara s'anuncia, en concret, una edició de 1.865 pàgines (a un preu de 39,95 €), a partir del 31 de març. Si s'augmenten 100 pàgines, una mera reimpressió no deurà ser. Aquí s'obren els interrogants: ¿Una nova paginació, una nova i extensa introducció, o potser més mots?

A la imatge s'aprecia una edició en estoig i una sense. La informació, que prové d'un avanç de novetats editorials d'Edicions 62 per al mes de març, inclou el següent eslògan:

"El diccionari més important i complet de la llengua catalana en un format totalment manejable i a un preu molt assequible."

Agraïments al meu servei de premsa particular.

Diccionari de mesures catalanes

Diccionari de mesures catalanes
de Claudi Alsina, Gaspar Feliu i Lluís Marquet
(Curial, Barcelona, 1996).

Aquest diccionari és més que un diccionari.

Primer de tot, és un assaig sobre "metrologia catalana tradicional": la història de la disciplina i la dels patrons, instruments, oficis, mides, mesures, pesos...

Segonament, és un recull terminològic dels pesos, mides i mesures dels Països Catalans. S'hi inclouen totes les mesures catalanes o catalanitzades emprades en el període que vas des del naixement de la llengua fins a l'aparició del sistema mètric decimal francès. En les entrades trobem la següent informació: diferents accepcions, indicacions geogràfiques, referències a altres unitats relacionades, equivalències mètriques, referències històriques, variants ortogràfiques, locucions i refranys (de l'estil "Tres quintars fan dotze roves; comptes vells, baralles noves") i d'altres curiositats.

En tercer lloc, però el més important, ha estat l'obsequi d'un amic, un diccionari que anirà sempre associat a una molt agradable, tot i que massa curta, estada al petit país dels Pirineus. Merci per tot plegat.


PS: Web dedicat a les mesures catalanes tradicionals, gentilesa de The Blob, el millor amic dels blobaires.

De segona mà

(Fotografia de Narisa a Flickr)

Imatge d'un diccionari de segona mà. La locució adjectival de segona mà indica "que ha estat usat". Hi ha usos que respecten més allò usat, certament.

Terminologia dels videojocs

Entre acceleració física i xarxa neuronal, inclosos, la Terminologia dels videojocs que ha publicat el TERMCAT recull, en 265 fitxes terminològiques, un total de 297 denominacions d'aquest món tan actual. Tots els termes estan definits i amb traducció al castellà, francès, anglès i alemany.

Hi ha termes referents a la creació i tipus de videojocs, als dispositius de joc, a la programació, a les comunitats de jugadors i a la seva indústria. I per acabar-ho d'arrodonir, el web inclou un parell de jocs per tal de practicar aquesta terminologia. Jocs protagonitzats, oh sorpresa!, per un Màrius Gros amb barretina.

______________

Avui fa 141 anys del naixement del Mestre.

L'inventor de l'ordre alfabètic

Allau formulà aquest dilluns en un comentari una pregunta que ja s'havia fet fa mesos en aquest bloc, però que no és fins avui que, per fi, obtindrà resposta.

"Una mica off-topic, però sempre m'he preguntat "qui" va inventar l'ordre alfabètic. Algú entre els erudits lectors pot dir-me perquè la lletra A va abans de la B i no a l'inrevés?"

Comencem pel final. Diu l'IEC que "L'alfabet català prové de l'alfabet llatí i consta de vint-i-sis lletres, ordenades de la manera que mostra el quadre..." Aquest ordre és un fet que sembla gairebé científic i que poques vegades es qüestiona, però que amaga una profunda aleatorietat. L'ordre de les lletres és una realitat tan quotidiana i elemental que per molta gent dir que la A va davant de la B és com dir que 2 i 2 fan 4. Però a diferència d'una suma matemàtica, l'ordre alfabètic és una convenció. I com tota convenció, té un origen.

La convenció de l'alfabet català prové de l'alfabet llatí i aquest és semblant al de l'alfabet grec i l'hebreu. El viatge continuaria en direcció al fenici... Però si anem reculant, ¿fins on arribem? En aquest cas no hi ha una resposta amb un nom individual, però sí hi ha un 'qui': els ugarites. Ugarit és una ciutat de Síria (actual Ras Shamra), on l'any 1928 un arqueòleg francès va descobrir unes taules d'argila amb lletres. La majoria d'aquestes taules eren escrites en un sistema cuneïforme sil·làbic ja conegut, però d'altres presentaven una nova escriptura cuneïforme: l'ugarític.

L'alfabet ugarític, com es pot veure a la imatge, era cuneïforme (el primer sistema d'escriptura conegut). Tenia 31 lletres que només eren consonants, o sigui de fet és un abjad, terme amb què es coneixen els alfabets consonàntics. L'ugarític s'escrivia d'esquerra a dreta.

Les taules d'argila ugarítiques són la prova més antiga mai trobada d'un ordre alfabètic que, amb el pas dels anys i l'evolució de les llengües, donaria lloc a l'ordre alfabètic de l'hebreu, del grec i del llatí. I d'aquí, al quadre d'ordenació alfabètica de la gramàtica de l'IEC.

Més: La font Ugaritic 3.0.1 per a l'ordinador.

PS: La imatge de l'alfabet ugarític (gentilesa de & Piscolabis librorum):







La imatge superior és d'un text d'escriptura ugarítica. Una llista de déus, crec recordar.

O d'ordre lexicogràfic

I d'Onofre Pou, onomàstica, Orellana, ortografia...

-----

Aquesta vocal ve acompanyada per quatre iconòfors animals d'Apel·les Mestres: ovella, oca, oreneta i òliba.

"Ordre lexicogràfic. Es pot definir formalment (a1, b1) > (a2, b2) si i només si: i) a1 > a2; o bé, ii) si a1 = a2, aleshores b1 > b2. Aquest és l’ordre en què estan aplegades les paraules en un diccionari." ¿?

"L'ordre lexicogràfic d'un conjunt de claus es pot realitzar com un algorisme simple basat en tries de la següent forma:

• inserir totes les claus en el trie
• obtenir totes les claus mitjançant un recorregut en pre-ordre, per obtenir un ordenament lexicogràfic en ordre ascendent, o mitjançant un recorregut en post-ordre, per obtenir un ordenament lexicogràfic en ordre descendent. El recorregut en pre-ordre i en post-ordre són algorismes de cerca en profunditat d'arbres." ¿?

Tot claríssim.

El diari d'un psicòpata de les paraules

"Un diccionari ve a ser com el diari d'un psicòpata de les paraules. Les col·lecciona, les classifica, les analitza, venera les seves formes, orgasmeja amb la seva semàntica, creu saber-ne la totalitat dels seus secrets, s'il·lusiona amb dominar-les, imagina que les pot fer servir totes alhora... És la constatació d'una depravació, un vici malaltís. El fitxer d'una addicció patològica. I els morbosos, evidentment, hi cauen fascinats."

Oriol Vidal Sau

Diagnòstic de la malaltia gazofilàctica, inspirat per l'efecte conjunt d'una citació de Mark Twain i la lectura d'aquest bloc.