"Un diccionari ve a ser com el diari d'un psicòpata de les paraules. Les col·lecciona, les classifica, les analitza, venera les seves formes, orgasmeja amb la seva semàntica, creu saber-ne la totalitat dels seus secrets, s'il·lusiona amb dominar-les, imagina que les pot fer servir totes alhora... És la constatació d'una depravació, un vici malaltís. El fitxer d'una addicció patològica. I els morbosos, evidentment, hi cauen fascinats."
Diagnòstic de la malaltia gazofilàctica, inspirat per l'efecte conjunt d'una citació de Mark Twain i la lectura d'aquest bloc.
Entrades
A vore si aprenem a parlar:
ResponElimina-filaxi: Forma sufixada del mot grec phýlaxis, que significa 'acció de guardar o prevenir'. Ex: profilaxi, anafilaxi.
De malaltia res de res! El que vols dir seria, per exemple, Gazophylopatia.
-patia: Forma sufixada del mot grec páthos, que significa 'sofriment', 'malaltia'. Ex: neuropatia.
A vore si de tant en tant llegim una miqueta enlloc de comprar llibres per posar-los a les lleixes ordenats per colors i mirar-ne el llom.
Hehe, és que ho has posat a uevu!
Collons! Quina sorpresa! Quin regal!
ResponEliminaM'has deixat garratibat.
M'apunto, però, a les reflexins de The Blob i proposo que m'editis la repetició que vaig cometre: malaltís/malaltissa. Grrr, em fot mal veure-ho.
"El fitxer d'una addicció patològica", potser millor.
Ja em puc retirar i morir tranquil, després d'aquest honor.
Gazofilaxi, parent de gazofilaci, manté una relació paradoxal amb aquest mot. Paradoxa que no respon a afixos de cap mena ni color.
ResponEliminaEl text de l'Oriol és magnífic. Si és la teva voluntat (espero que no la darrera), faig la modificació.
"Gazofilaxi, parent de gazofilaci,":
ResponEliminaCertament s'asemblen els mots i són més eufònics; entestar-te en l'error és prova que prevaleix l'estètica sobre l'ètica (altrament dita semàntica o etimologia): curiós en un blob de lexicografia.
Talment com a les lleixes de la teva biblioteca, hehe!!
Per un moment m'he quedat atrapat amb aquest post i he pensat que en uns temps on sembla que només preval la imatge, llegir aquest text de l'Oriol m'ha fet reflexionar sobre el paper i el poder de les paraules i la manera com ens atrapen a alguns. Què faríem sense paraules? Ens podem imaginar un món sense paraules? I sense gent apassionada que les estudiï?
ResponElimina¿Quin error, The Blob? Jo ja no veig cap error... :)
ResponEliminaSí, Gabriel, l'Oriol ha sabut transmetre, hiperbòlicament i amb molt d'humor, aquesta sensació del lletraferit.