13 de febrer de 2009

El diari d'un psicòpata de les paraules

"Un diccionari ve a ser com el diari d'un psicòpata de les paraules. Les col·lecciona, les classifica, les analitza, venera les seves formes, orgasmeja amb la seva semàntica, creu saber-ne la totalitat dels seus secrets, s'il·lusiona amb dominar-les, imagina que les pot fer servir totes alhora... És la constatació d'una depravació, un vici malaltís. El fitxer d'una addicció patològica. I els morbosos, evidentment, hi cauen fascinats."

Diagnòstic de la malaltia gazofilàctica, inspirat per l'efecte conjunt d'una citació de Mark Twain i la lectura d'aquest bloc.

6 comentaris:

  1. A vore si aprenem a parlar:

    -filaxi: Forma sufixada del mot grec phýlaxis, que significa 'acció de guardar o prevenir'. Ex: profilaxi, anafilaxi.

    De malaltia res de res! El que vols dir seria, per exemple, Gazophylopatia.

    -patia: Forma sufixada del mot grec páthos, que significa 'sofriment', 'malaltia'. Ex: neuropatia.

    A vore si de tant en tant llegim una miqueta enlloc de comprar llibres per posar-los a les lleixes ordenats per colors i mirar-ne el llom.

    Hehe, és que ho has posat a uevu!

    ResponElimina
  2. Collons! Quina sorpresa! Quin regal!
    M'has deixat garratibat.

    M'apunto, però, a les reflexins de The Blob i proposo que m'editis la repetició que vaig cometre: malaltís/malaltissa. Grrr, em fot mal veure-ho.

    "El fitxer d'una addicció patològica", potser millor.

    Ja em puc retirar i morir tranquil, després d'aquest honor.

    ResponElimina
  3. Gazofilaxi, parent de gazofilaci, manté una relació paradoxal amb aquest mot. Paradoxa que no respon a afixos de cap mena ni color.

    El text de l'Oriol és magnífic. Si és la teva voluntat (espero que no la darrera), faig la modificació.

    ResponElimina
  4. "Gazofilaxi, parent de gazofilaci,":

    Certament s'asemblen els mots i són més eufònics; entestar-te en l'error és prova que prevaleix l'estètica sobre l'ètica (altrament dita semàntica o etimologia): curiós en un blob de lexicografia.

    Talment com a les lleixes de la teva biblioteca, hehe!!

    ResponElimina
  5. Per un moment m'he quedat atrapat amb aquest post i he pensat que en uns temps on sembla que només preval la imatge, llegir aquest text de l'Oriol m'ha fet reflexionar sobre el paper i el poder de les paraules i la manera com ens atrapen a alguns. Què faríem sense paraules? Ens podem imaginar un món sense paraules? I sense gent apassionada que les estudiï?

    ResponElimina
  6. ¿Quin error, The Blob? Jo ja no veig cap error... :)

    Sí, Gabriel, l'Oriol ha sabut transmetre, hiperbòlicament i amb molt d'humor, aquesta sensació del lletraferit.

    ResponElimina

Quelcom a dir?