El professor Joan Bastardas i Parera, fill del primer alcalde republicà de Barcelona i prestigiós romanista, va morir el passat 31 de gener. Continuador de la tasca de Lluís Nicolau d'Olwer, va ser l'introductor de la filologia llatina medieval a la UB.
Membre numerari (núm. 77) de l'IEC (i vicepresident durant els anys 1983-86), també va ocupar el càrrec de director de les seves Oficines Lexicogràfiques.
Joan Bastardas va dedicar gran part de la seva vida a la realització d'un diccionari de llatí medieval català: el Glossarium mediae latinitatis Cataloniae, obra que recull el llatí usat a Catalunya a l'alta edat mitjana, entre els anys 800 i 1.100 ("ab anno DCCC usque ad annum MC" diu). Es tracta, de fet, de tenir un registre del darrer llatí que es parlava i escrivia aquí abans de l'eclosió de les noves llengües neollatines com el català. Diu l'IEC que, "l’interès del Glossarium és primordialment lingüístic, però és també una obra important per als estudis de caràcter històric i arqueològic, perquè a través dels articles es reflecteixen molts aspectes de la vida dels segles IX i XI: la cultura material, l’estructura social, el feudalisme, els costums jurídics, la repoblació, el conreu de la terra, la guerra, la ciutat, la cultura literària, etc." Aquesta gran obra és un projecte conjunt, des dels anys cinquanta, de l'IEC i l'Institut Milà i Fontanals del CSIC. Bastardas va ser-ne el director des de 1960 a 1985. L'any 2006 va veure la llum el darrer dels fascicles publicats fins ara, el número 12, dedicat a la lletra G.
El professor Bastardas també era autor, entre d'altres obres, de: El latín medieval hispánico (1959), El latín de los cristianos (1967), Usatges de Barcelona (1984, curador de l'edició), La llengua catalana mil anys enrere (1995), Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots (1996) i "Els Camins del mar" i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998).
Més: Entrevista (part I i part II) on Joan Bastardas, entre d'altres coses, explica per què el Llibre dels Fets de Jaume I és el millor llibre del món.
Membre numerari (núm. 77) de l'IEC (i vicepresident durant els anys 1983-86), també va ocupar el càrrec de director de les seves Oficines Lexicogràfiques.
Joan Bastardas va dedicar gran part de la seva vida a la realització d'un diccionari de llatí medieval català: el Glossarium mediae latinitatis Cataloniae, obra que recull el llatí usat a Catalunya a l'alta edat mitjana, entre els anys 800 i 1.100 ("ab anno DCCC usque ad annum MC" diu). Es tracta, de fet, de tenir un registre del darrer llatí que es parlava i escrivia aquí abans de l'eclosió de les noves llengües neollatines com el català. Diu l'IEC que, "l’interès del Glossarium és primordialment lingüístic, però és també una obra important per als estudis de caràcter històric i arqueològic, perquè a través dels articles es reflecteixen molts aspectes de la vida dels segles IX i XI: la cultura material, l’estructura social, el feudalisme, els costums jurídics, la repoblació, el conreu de la terra, la guerra, la ciutat, la cultura literària, etc." Aquesta gran obra és un projecte conjunt, des dels anys cinquanta, de l'IEC i l'Institut Milà i Fontanals del CSIC. Bastardas va ser-ne el director des de 1960 a 1985. L'any 2006 va veure la llum el darrer dels fascicles publicats fins ara, el número 12, dedicat a la lletra G.
El professor Bastardas també era autor, entre d'altres obres, de: El latín medieval hispánico (1959), El latín de los cristianos (1967), Usatges de Barcelona (1984, curador de l'edició), La llengua catalana mil anys enrere (1995), Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots (1996) i "Els Camins del mar" i altres estudis de llengua i literatura catalanes (1998).
Més: Entrevista (part I i part II) on Joan Bastardas, entre d'altres coses, explica per què el Llibre dels Fets de Jaume I és el millor llibre del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Quelcom a dir?