¿Novetats sobre Jean Blanic?

Dins de la lexicografia catalana rossellonesa trobem més d'un cas d'obres manuscrites que no s'han arribat a publicar, com el Dictionnaire catalan-français et français-catalan de Pere Puiggarí (Perpinyà, 1840), el Glossaire catalan-castillan de Josep Tastú (Perpinyà, s.d., segle XIX) o els 14 volums manuscrits de l'Esssai de dictionnaire historique de la langue catalane de Julià-Bernat Alart. D'altres han tingut més sort. El Blanic és un d'ells.

Es coneix com a Blanic el Vocabulaire français-catalan de Jean Blanic (1917). El manuscrit original el conservava inicialment la impremta catalana Comet (actualment al carrer Jeanne d'Arc, núm. 7 de Perpinyà), però ara és en mans d'un particular desconegut que el va adquirir a la impremta. La Biblioteca Municipal de Perpinyà el té microfilmat. L'any 2005 l'editorial Trabucaire, per sol·licitació de l'Associació de les Arts Gràfiques, va acceptar editar-lo en edició facsímil de 250 exemplars.

El Blanic original és un vocabulari bilingüe francès-català de 191 pàgines que contenen 10.269 entrades. A part del vocabulari hi ha altres apartats de pronunciació, ortografia, gramàtica, traduccions literàries, proverbis i dites o flora rossellonesa. Per saber-ne més, adreço els interessats a l'estudi introductori de l'edició facsímil de Pep Vila.

Poca cosa se sap de Jean Blanic. Pep Vila, després d'afirmar que "tot i els meus esforços per documentar-me, no puc donar cap notícia biogràfica ni intel·lectual de qui el signa, el senyor Jean Blanic", només indica un aspecte de la seva vida: que estava subscrit a la Revue Catalane, la revista de la Société d'Études Catalanes fundada l'any 1907 i que dirigien Joan Amade i Lluís Pastre.

Hi afegeixo algun altre possible detall biogràfic:

- A la p. 259 del 16è volum del Bulletin de la Société agricole, scientifique & litteráire des Pyrénées-Orientales (Perpinyà, 1868) hi ha un article de M.L. Fabre titulat "La Rue de l'Ange de la Ville de Perpignan" que comença així:

"L'intersection de la Rue de l'Ange et de la Rue Mailly forme un carrefour vulgairement appelé en Catalan los Quatre Cantons (les quatre coins). De quelque coté qu'on s'y rende, on peut apercevoir sur le toit de la maison Blanic, ferblantier-lampiste, une girouette représentant un Ange..."

La resta de l'article se centra en l'àngel, però la referència a una casa Blanic, d'un llauner-lampista perpinyanès a la segona meitat del segle XIX, podria ser una indicació per tal de trobar-li la pista al desconegut lexicògraf Blanic.


View Larger Map

- També hem trobat que un tal Jean Blanic va participar el maig de 1862 en una "Exposition florale et maraichère du concours régional de Perpignan", amb els seus "magnifiques citronniers". I en un d'aquests concursos de principis dels 60 es donà una "mention honorable "a "Blanic, horticulteur, à Perpignan". Precisament l'últim apartat del vocabulari Blanic porta per nom "Flore du Roussillon", fet que semblaria està relacionat amb la seva afició hortícola.

Potser aquesta pista sobre Jean Blanic és impossible de confirmar en l'actualitat, però valdria la pena estar-ne segur. Los quatre cantons és un indret molt cèntric, just darrere la plaça Arago del casc antic perpinyanenc. Confio que algú se m'avanci, però si no és així, en la meva propera visita a "Perpignan la catalane" m'hi arribaré. Per cert, segons les PageJaunes, a Perpinyà no hi consta actualment cap Blanic. Només hi trobem una persona amb el cognom compost Peeff-Blanich.

PS: Confirmada la seva adreça: "Blanic Jean, rue Mailly, 18, Perpignan.". Figura entre la llista de membres de la Société d'Etudes Catalanes l'any 1918. Ho he trobat aquí, gràcies a una pista facilitada per Galderich. :)

La presentació del Blanic facsímil, a Vilaweb