Diccionari de mesures catalanes
de Claudi Alsina, Gaspar Feliu i Lluís Marquet
(Curial, Barcelona, 1996).
Aquest diccionari és més que un diccionari.
Primer de tot, és un assaig sobre "metrologia catalana tradicional": la història de la disciplina i la dels patrons, instruments, oficis, mides, mesures, pesos...
Segonament, és un recull terminològic dels pesos, mides i mesures dels Països Catalans. S'hi inclouen totes les mesures catalanes o catalanitzades emprades en el període que vas des del naixement de la llengua fins a l'aparició del sistema mètric decimal francès. En les entrades trobem la següent informació: diferents accepcions, indicacions geogràfiques, referències a altres unitats relacionades, equivalències mètriques, referències històriques, variants ortogràfiques, locucions i refranys (de l'estil "Tres quintars fan dotze roves; comptes vells, baralles noves") i d'altres curiositats.
En tercer lloc, però el més important, ha estat l'obsequi d'un amic, un diccionari que anirà sempre associat a una molt agradable, tot i que massa curta, estada al petit país dels Pirineus. Merci per tot plegat.
PS: Web dedicat a les mesures catalanes tradicionals, gentilesa de The Blob, el millor amic dels blobaires.
Entrades
I es poden mesurar el nombre de refranys que conté el diccionari? Potser l'hauré d'afegir a la llista de feines pendents de buidar.
ResponEliminaEn Gálvez va ser un amfitrió magnífic. Restarà durant molt temps en el nostre record aquella curta estada.
Buenu, buenu... Tanta ensabonada...
ResponEliminaQuants petricons de vi us vau fotre a Juberri? O vau tirar de pitxers o pauques?
Que no ho sabeu que andorrà i home de bé, no pot ser?
Per cert, Davit, a veure si actualitzes el bloc, recollon!
Hi ha un pobre noi de Deltebre a qui li han esguerrat la feina.
ResponEliminahttp://usuarios.lycos.es/joanmiro/
Tinc la sensació, subjectiva, de que en català tenim una pila de diccionaris d'arts et metiers. Potser seria l'hora de fer-ne un recopilatori.
Com estan ordenades les mesures: pits, cintura i malucs? ;-)
ResponEliminaGazo, això és una forma subtil d'avisar-te que revisis el títol del diccionari a l'inici de l'entrada.
Que bo, Allau! No ens hi havíem fixat.
ResponEliminaÉs que és un marranot aquest Puigmalet. Ja ho té, l'edat aquestes coses. :-)
Ai, Allau... ¿En què devia estar pensant, un servidor? És d'aquelles errades que em sap greu modificar. Que quedi constància que el Gazo, que és humà, va escriure: Diccionari de mesures de catalanes .
ResponEliminaParèmies, de refranys no n'hi ha molts. Te'ls recopilaré i enviaré.
Estupend, el Davit no entén de petricons ("A les comarques lleidatanes el petricó és anomenat també quartillo i quart de porró" diu aquest diccionari) ni de vi en general, pobret.
The Blob, una aportació! Entre expressions de xerinola, en deixarem constància a l'apunt.
"The Blob, una aportació!"
ResponEliminaVàlgam Déu! tantes hores dedicades a la investigació lexicoblòbica per fi tenen ressò. Ai!!! Quants comentaris d'antics apunts oblidats!!
Bones, companyeres i companyers!
ResponEliminaLa veritat és que ser amfitrió vostre (Gazo, Parèmies & Co.) va ser fàcil.
Escolta, m (és a dir Marc), xato, boniquet, no em fotis pressió, eh, que ja estic començant a programar entradetes curtes, fàcils de llegir, inexactes, amb un munt d'estampes, etc. al blog "Cinc cèntims". Pura literatura, vaja!
Amfitrionejar (o fer el visitaire) a casa d'altri, quan s'és tan ben acollit, és un gran plaer.
ResponEliminaValdrà un colló, no?
ResponEliminaHo lamento, però entre 'citra' i 'colzada' no hi ha cap altra mesura.
ResponElimina