El deu prové del numeral indeclinable llatí decem (i d'aquí, december (desembre), que era el desè mes romà). Entre d'altres faramalles al voltant del 10 (i a semblança del que férem l'any passat amb el 9, fa dos anys amb el 8 i en fa tres amb el 7), esmentarem aquestes 10:
Deu és una xifra naturalment atractiva per als humans, molt utilitzada com a model quantificador. És la base, per exemple, del sistema decimal. ¿Una possible raó? La tenim ben a mà.
La xifra romana per al deu és X, que sembla dos V (cinc) junts. L'origen de V podria trobar-se en una analogia amb una mà oberta.
Els pitagòrics representaven el deu amb la tetraktys, una figura triangular de deu punts que indicava la perfecció. Ens ensenya que 10 és la suma d'1+2+3+4 (els punts de dalt a baix). Era un triangle sagrat usat, per exemple, en el jurament pitagòric.
Per als anglesos, el number 10 és un tresor. Al 10 de Downing Street es troba la seu del govern britànic, la casa del primer ministre i primer Lord del Tresor (actualment és la mateixa persona). Al 9 de Downing Street hi ha l'oficina del secretari del Parlament per al Tresor i a l'11 resideix el segon Lord del Tresor.
Deu són les làmines amb taques de tinta del test del psicòleg suís Hermann Rorschach, un sistema per a descriure trets emocionals de la personalitat que va publicar el 1921, un any abans de morir, amb només 37 anys. En la imatge, la darrera làmina, la X.
En una escala de 0 a 10, Bo Derek obtingué el màxim, des que així ho decidí Blake Edwards a 10 (1979), la pel·lícula més coneguda de l'actriu, que no del director. Aquí va arribar amb el títol 10, la mujer perfecta, fet que encara contribuí més al mite de la dona 10.
Enguany hi ha un esdeveniment que ha trasbalsat la xarxa blocaire i que gira al voltant del 10: el top ten dels refranys catalans del nostre Bo Derek de la paremiologia, en Víctor Parèmies. Avui precisament se sabrà el number one del top ten.
El deu per cent de la collita, o delme, és l'impost, en productes conreats pel pagès, que es destinava a mantenir l'església (persones i edificis). Al Deuteronomi apareix la seva primera formulació legal, adreçada als jueus.
No només el judaisme i el cristianisme tenen un decàleg de manaments a complir. L'any 1992 el Computer Ethics Institute va revelar els deu manaments de l'ètica computacional, de l'estil "no escorniflaràs en els fitxers d'altres usuaris" (el tercer manament) o "no usaràs o copiaràs programes pels quals no has pagat" (el sisè). ¿Algú paga pel programa de publicació del seu bloc?
I, finalment, la referència lexicogràfica, en forma d'un grapat de diccionaris de fa 10x10 anys: Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana editat per Salvat (el de la imatge; sense data, però es considera que és de cap al 1910); Perpinyanenques d'Albert Saisset (inclou una llista de mots rossellonesos amb l'equivalent en català central); Vocabulari català-castellà: pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya de Salvador Genís; Vocabularis tècnic-industrials de Rafel Pons; Flora pornogràfica francesa [Manuscrit] : suplement a l'argot francès d'Antoni Bulbena (sense data, es considera que es va escriure entre 1891 i 1910); Novíssima ortografia catalana ; Vocabulari ortogràfic segons les normes de l'Institut d'Estudis Catalans i les obres i treballs dels millors filòlegs ... d'Antoni Rovira i Virgili (sense data, es considera de cap al 1910)...
Nota: casualment aquest apunt és del dia 10 del 10 del 10, a les 10:10.
Serà massa obvi que et digui que t'ha quedat un apunt de "10" (de "sobresaliente" vaja)?. ;)
ResponEliminaFinalment un apunt com Déu mana!
ResponEliminaA diferència del Parèmies que fa les coses una mica barroerament tu si que l'has clavat a les 10 h. i 10 m.
En fi, al noi de Vallromanes li falta molt per aprendre del del Prat!
Galderich, noto certa gelosia, perquè a tu no t'han dit Bo Derek de la paremiologia... ;-)
ResponEliminaPerò el Peter Sellers de la bibliofília és per a tu!
Puigmalet, dedicada, una dita/embarbussament polisèmica del deu: En cap cap cap que Déu deu deu! :-)
Parèmies,
ResponEliminaAbans no em diguis que sóc la Rafaela Aparicio deixe-m'ho amb el Jacques Tati! ;-)
Galderich, jo sóc més imprevisible. El meu ordre no és tan previsible com el del Puigmalet.
ResponEliminaT'hi jugues un pèsol a que l'any que ve tenim un escrit sobre el número 11 el dia 11 de novembre de 2011 a les 11 hores i 11 minuts? :-)
uuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu! Aquest apunt farà por!
ResponEliminaUn 10x10x10 punts pel teu apunt ....l'he trobat deu vegades genial!
ResponElimina10 n'hi do, Gazo!
ResponEliminaAquest comentari és el que fa 9
ResponEliminaI aquest és el que en fa 10.
ResponEliminaUn 10 per a aquest bloc :)
Aquest és el comentari 11 de la nova era del Gazophylacium!
ResponEliminaDéu deu deu deus.
ResponEliminaAdéu .
Perdoneu el retard en les meves abans diligents respostes. Entre haver estat fora fins ahir i coses de papis, no parem.
ResponEliminaPere Llada: Massa obvi no serà. Serà elegant ;) Enhorabona per la pols+era. Dificil dificil.
Pisco: De divendres passat que no m'he connectat fins avui (ho estaré deixant, inconscientment?), però segur que el Parèmies ho ha fet de 10.
Bo Derek: Aquesta t'ha agradat, eh...
Elvira: Deu vegades gràcies!
Allau: Cagüen diez...
Caballé: El Pisco serà el Sellers, però tu ets la Marilyn de la bibliofília, com a mínim.
Biblioaprenent: a10 i fins aviat, company!
Interessant!
ResponEliminaGràcies, viatgera! I benvinguda.
ResponElimina