9

El nou monosil·làbic prové del numeral cardinal indeclinable llatí novem. Entre d'altres faramalles al voltant del 9 (i a semblança del que férem l'any passat amb el 8 i fa dos anys amb el 7), esmentarem aquestes 9:

La frase feta fer nones prové del llatí: l'hora nona (novena) era l'hora de la migdiada, les tres de la tarda en la divisió romana del dia.

El 9 és un dels nombres de la bona sort en la cultura xinesa, associat al dragó i a l'emperador. S'utilitza molt en els casaments i és homòfon d'un mot que significa 'durador'.

En canvi, és un dels nombres de la mala sort al Japó, juntament amb el 4. Com el nostre 13, vaja. El 9 japonès es pronuncia ku, que també significa 'sofriment'.



El 9 i el 6 sovint es confonen. La relació inversa entre els dos nombres també es manté en el codi binari, on el 9 és el complement binari del 6. En codi binari, 9 = 1001 i 6 = 0110. Justament al revés.


Nosaltres diem que els gats tenen set vides, però en el món anglosaxó l'admiració davant l'agilitat del felí és encara superior: cats have nine lives.




La simfonia núm. 9 de Beethoven (en re menor, op. 125) és la darrera que composà Beethoven i la més coneguda de totes. Acaba amb l'Oda a l'alegria de Schiller i, des de 1986, és l'himne de la Unió Europea.



Les muses (o heliconíades) del Parnàs grec són nou divinitats de l'escriptura i la música: Cal·líope (poesia èpica), Clio (història), Èrato (poesia lírica), Euterpe (música), Melpòmene (tragèdia), Polímnia (himnes i geometria), Talia (comèdia), Terpsícore (dansa) i Urània (astronomia).



"Revolution 9" és probablement el tema més experimental dels Beatles. Apareix a The white album (1968) i és una barreja de 100 fragments de sons, converses, música clàssica, cançons, etc. Charles Manson va imaginar tot d'explicacions bíbliques apocalíptiques a partir d'aquesta peça musical.


I per acabar, 9 dels diccionaris catalans publicats l'any 1999: Diccionari de la rima de Susanna Rafart, Diccionari etimològic manual de Josep Moran, Diccionari ideològic de la llengua catalana de Raimon Cuixart, Diccionari temàtic de modismes de Susana Rodríguez-Vida, Diccionari de refranys d'Anna Parés, Diccionari de frases fetes de Joan Abril, Diccionari del ball d'Aleix Cort, el Diccionari dels noms de noi i de noia (en dos volums) de Josep M. Albaigès i el Diccionari de renecs i paraulotes (execracions, blasfèmies, flastomies, imprecacions, malediccions, injúries, insults, invectives, fàstics, blasmes, vituperis, improperis, retrets, amenaces, paraules gruixudes, malsonants i despectives, sobrenoms i malnoms, interjeccions i mots i expressions relatius al sexe) de Pere Verdaguer.


^{Nota: casualment aquest apunt és del dia 9 del 9 del 09, a les 09:09.}