1 de setembre de 2009

El DIEC2 i la Santíssima Trinitat



L'actual diccionari canònic, normatiu i de referència de la llengua catalana, o sigui el DIEC2, ja té tres versions en paper. La primera es va publicar, en tapa dura, l'abril del 2007, fet que el va convertir en un inhabitual regal de sant Jordi. La segona no es va fer esperar gaire: el novembre del 2007 apareixia una reimpressió d'igual format però amb esmenes. La tercera versió, la més recent, va aparèixer en un format nou, en rústica i en dos volums, el 31 de març passat, i amb noves esmenes. En la darrera versió podem llegir:
Segona edició: abril del 2007
Primera edició en rústica: març del 2009
Segons l'IEC totes tres versions són una segona edició respecte el DIEC1, el del 1995. O sigui que l'actual diccionari normatiu és la tercera versió de la segona edició i, alhora, la seva primera edició en rústica, afirmació que sembla digne d'un guió de Julius Henry Marx.

Dins del web de l'IEC parlen de les "diferents impressions del DIEC2" per referir-se a allò que jo aquí anomeno "versions". Aquest ús d'"impressió" es refereix a la pròpia primera accepció del terme: "1 1 f. [AF] [LC] [CO] Acció d’imprimir; l’efecte. La impressió d’un llibre. Una impressió acurada. Procedir a la segona impressió d’una obra". Em queda el dubte de si una segona impressió, i aquest DIEC2 ja n'ha tingut tres, no s'hauria de considerar una "reimpressió". Raonablement semblaria que sí, però el terme "reimpressió" és sinònim d'"edició" (en la accepció 4 2 d'aquest darrer). En conseqüència, l'actual diccionari canònic, normatiu i de referència de la llengua catalana seria una tercera edició de la seva pròpia segona edició.

En definitiva, i per aclarir aquesta petita controvèrsia lèxica, no hi ha res com emprar l'analogia teològica de la Santíssima Trinitat. L'actual DIEC2 és un i tri, un sol diccionari que existeix simultàniament en tres edicions distintes: la primera en rústica, la segona del DIEC i la tercera del DIEC2. Un, tri i en dos volums. Ni Anselm de Canterbury ho hauria superat.




22 comentaris:

  1. Què t'hi jugues que en Gazo s'ha passat les vacances buscants les 7 diferències entre les 3 versions.

    ResponElimina
  2. Ja era hora que tornéssim, eh?!! Aquests profes sou de por.

    M'has fet agafar mal de cap amb tanta versió, hehe.

    ResponElimina
  3. Amén!

    Jo segueixo amb el meu Albertí i així no em marejo amb tanta versió. :-)

    ResponElimina
  4. El símil de Groucho Marx crec que és el més adient per a aquest batibull!

    ResponElimina
  5. És cert que tot plegat pot plantejar alguna confusió i que l'ús que es fa d'impressió pot ser discutible, però ben mirat segurament és més neutre que versió o reimpressió. Si bé és veritat que se'n podria dir versions (prenent l'acc. 2.2 del DIEC2) no se sol aplicar aquesta denominació en aquests casos, potser per no confondre els lectors. Certament se n'hauria pogut dir reimpressions, que sol ser el més corrent, però si no ho han fet deu ser perquè potser les modificacions que hi han fet les consideren importants (vegeu l'acc. 2 del DIEC). És clar que tot això no vol dir que impressió sigui necessàriament l'opció més encertada.

    ResponElimina
  6. Us he trobat a faltar, però tampoc massa :)

    Allau: Són 8 diferències (les de La Vanguardia de tota la vida).

    Clidice: reeixida és anagrama d'eixerida.

    Marc: Encara no t'he vist cap cistell de ceps, nano. I jo ja fa dies que cruspeixo rovellons. :P

    Parèmies: Ai, l'Albertí... Vols dir que deu ser normatiu?

    Galderich: Però si no hi ha batibull... Només un xic d'escolàstica lexicogràfica.

    Apreciat Anònim: La versió 2.2. és la meva, però és un concepte més general i menys tècnic, clar està. M'agradaria saber quin és el límit de la importància de les modificacions que separa, en un diccionari, una nova edició d'una simple nova impressió. Això sí que és un misteri trinitari.

    ResponElimina
  7. Crec que aquest fill de... Fabra ens ha trobat a faltar més del que vol reconèixer. No acceptaré una relació desequilibrada, encara que la signi Puigmalet.

    ResponElimina
  8. Per mi, una edició nova d'un llibre és quan es tracta d'una altra versió de l'original (és a dir, té esmenes importants).

    En canvi, quan per qüestions d'estoc cal fer-se més exemplars es fan reimpressions d'una edició concreta (encara que tingui algunes petites esmenes).

    I per embolicar a troca. D'una novel·la, per exemple, La Pell Freda... continuament se'n fan reimpressions, no edicions. Així que jo diria que la Pell Freda té una edició de butxaca amb 43 reimpressions i una altra edició en tapa dura amb 7 reimpressions. A més d'una edició en llengua potuguesa, una altra en llengua francesa i una altra...

    Per tant, el DIEC2 en tapa dura seria el DIEC3... Ai! Quin embolic!

    ResponElimina
  9. Mira que seria fàcil numerar les versions (o reimpressions, o edicions) d'una forma una mica més "entenedora": DIEC2, DIEC2.7, DIEC2.71, DIEC2.718, ...

    Per als que tenen les matemàtiques una mica rovellades... al final, si algun dia s'hi arribés, seria DIEC2e, del nombre e, :-)

    Una altra pregunta, ja sé 3 tres és un número rodó, però... la versió web del DIEC2... és igual a la versió/edició/reimpressió de març 2009? Podríem estar parlant de la 4a. dimensió?

    ResponElimina
  10. Allau: A vós us he trobat a faltar més, clar :)

    Higini: Estem d'acord. Dins de la literatura les coses es fan diferent. Aquest deu ser un dels aspectes que sobten d'aquest diccionari trinitari.

    Joan: Bona suggerència, hehe. Però més que mates són versions de programari. Així que el darrer DIEC2 seria el 2.3. Millor que l'escolàstica, i tant!

    ResponElimina
  11. 簡善琳瑜珈補習班創辦人簡善琳老師,在三十幾年前瑜珈風氣尚未盛行的少女時代即對它產生濃厚興趣少時體質贏弱敏感也因瑜伽而獲得顯著改善,所以立志貢獻所學,藉由瑜珈來達成幫助國人身體健康的願望。高雄瑜珈中簡善琳瑜伽養生會館除了硬體設備在會館環境上建立最精緻、最優質的多功能複式場所外,為避免其他瑜珈教室之師資情況(即投入教學工作則無力再學習進修之窘境),對於師資的培訓與要求更是不遺餘力,所有師資不分資深資淺每個月都要接受新的瑜伽課程訓練,期盼與國際接軌,隨時給予學員最新的資訊與知識。針對初學者教授九大關節操、拜日式、基本功法、淨脈呼
    Ho sento, trobàvem a faltar els teus apunts i els comentaris solvents...

    ResponElimina
  12. ¿És curiós, oi? Malgrat que en el darrer apunt de juliol va haver-hi invasió subtil dels imperis orientals fins al darrer dia d'agost, ara al setembre encara no m'han visitat. Si tornen hauré de recórrer al Sr. Wang Shixiong, cònsol general de la Xina a Barcelona o al Sr. Xavier Caballé, advocat dels analfabets informàtics que no volem comprovar paraules.

    ResponElimina
  13. Bentornat! Estic rellegint el teu apunt simultàniament al propi DIEC2 i amb l'ajut de la "Guide to DIEC" de l'Oxford Press.

    ResponElimina
  14. Ben retrobat, David! La "Guide to IEC" em falta per a la col·le! Ja me l'estàs enviant.

    ResponElimina
  15. En arts gràfdiques, de tota la vida, i digui el que digui l'IEC, impressió es un tiratge imprès d'una obra; reimpressió, un nou tiratge de la mateixa obra, amb idèntiques característiques materials i de contingut; edició és cadascuna de les impressions d'una mateixa obra amb trets (materials o de contingut) propis; reedició és una nova impressió d'una obra ja existent que inclou, respecte al tiratge anterior, canvis o esmenes, que poden ser tant materials (una nova enquadernació o un nou disseny, per exemple) com de contingut.
    Per tant, el DIEC2 té 3 edicions, no 3 versions.

    ResponElimina
  16. Bones apreciacions, Sílvia. Però llavors estàs dient que és la tercera edició de la segona edició del DIEC. I si hi afegim que és la primera en rústica, doncs ja tenim perquè és un i tri. Sort de la teologia!

    ResponElimina
  17. El problema és que el concepte "edició" s'aplica tant a cada nova versió d'una obra lexicogràfica, amb canvis normatius i metodològics profunds, com a cada nova impressió d'una matexia versió, amb canvis materials o de contingut, encara que només sigui una correcció d'errates.
    És a dir, que el DIEC2 és la segona edició del DIEC, que alhora té tres edicions. Però això passa també amb altres obres normatives, com el DRAE.

    Per mirar d'aclarir-se, el més recomanable seria anomenar cada versió molt modificada del DIEC per l'any d'edició, i afegir-hi darrera l'edició de la qual parlem: DIEC1995, DIEC2007 1.ª ed.; DIEC2007, 2.ª ed.; DIEC2007, 3.ª ed. rústica (donat és una reedició del DIEC2007 (la tercera) en rústica; per part de l'IEC, dir que és una primera edició en rústica ha estat un error denominatiu de la mida d'un campanar).

    El moll de l'òs d'aquest joc de disbarats és la insostenible polisèmia del concepte "edició", que encara té molts altres significats, per acabar d'adobar-ho.

    ResponElimina
  18. Tot plegat també és un exemple de com podem jugar amb les paraules. I tractant-se de l'actual diccionari canònic, normatiu i de referència de la llengua catalana, aquests malabarismes lingüístics encara fan més gràcia.

    ResponElimina
  19. Ja has tornat de la MM? Com ha anat la cosa? No em pensava pas que fossis tan i tan màquina! La desena MM!!

    ResponElimina
  20. No sóc tan màquina, però m'encanta la M-M. Vaig fer 15:19, la meva segona millor marca, però en general no va anar massa bé. Un pèl llarg d'explicar aquí. Aviam si l'any vinent t'animes. Podries perfectament.

    ResponElimina

Quelcom a dir?