21 de setembre del 2009

El "Vocabulario de seis lenguas" del Prior

Dins del Libro de los secretos de agricultura, casa de campo, y pastoril de Fra Miquel Agustí (Barcelona: Pablo Campins, 1722) trobem un apèndix amb un vocabulari hexalingüe en castellà, català, llatí, portuguès, italià i francès. El seu títol complet és "Vocabulario de seis lenguas en que se declaran los nombres de los arboles, yervas, frutas y otras cosas contenidas en el presente Libro de los Secretos de Agricultura".

Però la història d'aquest llibre comença un segle abans. Fra Miquel Agustí (Banyoles, 1560-1630), prior del Temple de Perpinyà, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, publicà, en català, el Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastoril (Barcelona: Esteve Liberós, 1617). És una obra que parla del temps, les herbes medicinals, les cases de pagès, la viticultura, les malalties dels camp, la caça i moltes d'altres qüestions relatives a l'agricultura, com ara fer que els préssecs no tinguin pinyol (malauradament aquest darrer secret no ha estat prou aprofitat pels conreadors de Prunus persica i els préssecs encara presenten el seu fatídic pinyol). O com diu Fra Reginaldo Poc a la deliciosa censura de l'obra, aquesta ensenya "la nata de hortalizar, la fineza pastoril, la medula de la labranza, la quinta essencia del cazar, con la flor de la pesqueria...".

L'obra va tenir un èxit tan extraordinari com merescut, bàsicament pel seu caràcter pràctic. El llibre es coneixia popularment com El Prior. Es creu que va ser el mateix Miquel Agustí qui el traduí del català al castellà, llengua en què es publicà per primer cop l'any 1625. Aquesta traducció tingué múltiples reedicions, fins a inicis del XIX (també n'existeixen facsímils del segle XXI). És precisament la traducció castellana la que afegeix el vocabulari hexalingüe de més de dos-cents seixanta termes agrícoles, ordenats alfabèticament a partir del lèxic castellà. Aquí teniu tots els de l'edició de Campins, 1722 (clicar per augmentar):





Per tal de fer-ne un petit tast, transcric els mots de la inicial hac. S'hi observa com, en general, el català presenta consonància amb la resta de llengües romàniques, llevat del castellà (en la efa inicial principalment):

Castellano

Catalàn

Latin

Portuguès

Italiano

Francès

Haba

Fava

Faba

Faba

Fava

Fave

Haya

Faig

Fagus

Faja

Faggio

Faus

Hezes de vino

Ros de bota

Fex

Sarro

Feccia


Hinojo

Fenoll

Feniculum

Funcho

Fenochio

Fenoil

Hinojo marino

Fenoll marin

Crithmum

Funcho marinho

Fenochio marino

Fenoil marin

Hinojo salvage

Fenoll bastart

Feniculum erraticum

Funcho sauvage

Fenochio erratico

Fenoil salvaje

Higuera infernal

Erba de Talpas

Ricinus

Fuigueirado infierno

Mirasole

Pausme Dieu

Hortiga

Hortiga

Urtica

Ortiga

Ortica

Ortie

Hortiga muerta

Hortiga, que no pica

Urtica Labeo

Ortiga morta

Ortica morta

Ortie morte

Hiel

Fel

Fel

Fel

Fiele

Fiel

Higuera

Figuera

Ficus

Figueira

Fico

Figier

Hongos

Bolets

Fungi

Cogumelos

Fonghi

Campignons

Huevos

Ous

Ova

Ovos

Auovo

Oeuf


Aquest "Vocabulario de seis lenguas" no va tenir influència en la producció lexicogràfica contemporània. Com diuen Colon & Soberanas (1986: 102), "Pel fet de presentar-se l'obra com un llibre per a ús dels pagesos, els lletraferits devien mirar-se'l per damunt de l'espatlla i no el feren servir. D'aquesta manera observem que el seu lèxic no ha passat als vocabularis de Torra i Lacavalleria". En canvi, com indiquen Prats i Rossich, el lèxic d'Agustí sí va ser aprofitat a partir del s. XIX dins del Belvitges, el Labèrnia i el més modern DCVB.

Per aprofundir en l'estudi de tota l'obra, recomano l'article de Modest Prats i Albert Rossich "El Llibre dels secrets d'agricultura i la prosa catalana a l'època del Barroc" dins d'Engrunes i retalls. Escrits de llengua i de cultura catalanes de Modest Prats (edició a cura de Francesc Feliu, Girona: CCG edicions, 2009), esp. p. 181-191. Els autors hi analitzen els elements populars, les formes dialectals, els cultismes, els castellanismes, la morfologia, la sintaxi, la grafia i la fonètica.

Més:
- El "Vocabulario" a Internet Archive (edició de Piferrer, 1722).
- La primera edició en català (edició d'Esteve Liberós, 1617) a Lluisvives.com (amb transcripció).
- L'obra completa en castellà (edició de Piferrer, 1722) a Cervantesvirtual.

PD 2/11/11: Ampliem les referències (gràcies, Mauleta!):
Luis Pablo Núñez, "Ediciones e historia textual del Libro de los secretos de agricultura de Miguel Agustín", Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, LI, 2007-2008, p. 199-223.


Li agraeixo al bibliòfil Pisco que m'hagi facilitat el seu exemplar d'El Prior,
del qual provenen totes les imatges. Malauradament li hauré de retornar.

7 comentaris:

  1. sempre s'ha considerat un gènere "residual" el dels tractats d'agricultura i ramaderia, però són una bona font pels historiadors i pels lingüistes :)

    ResponElimina
  2. Gazo,
    Caram quin suc en treus d'aquest vocubulari! I jo fent el pagès!
    Ja et vaig comentar que et tinc preparat fotografies d'un altre llibre a veure quan te'l passo i quin suc li treus...
    Sobre la bibliografia que cites tinc el facsímil de l'edició catalana publicat per d'Editorial Alta Fulla del 1988 amb l'estudi d'en Modest Prats que cites però consta també la participació de l'Albert Rossich. Els estudis preparatoris d'aquest facsímil són molt bons en els diversos camps que toquen.

    ResponElimina
  3. Clidice: I per als pagesos i ramaders també són bones fonts! :)

    Galderich: Tens tota la raó del món: m'he descuidat indicar que és un treball fet amb en Rossich. Surt molt a les converses darrerament... Espero delerós les fotocòpies.

    ResponElimina
  4. Quin nivell d'erudicció, tu! Crec que ja va tocant allò que fas de tant en tant de treure una garsa amb poca roba sota qualsevol excusa barata. "Per desengrasar", que diem els periodistes, hehe.

    ResponElimina
  5. Ja tens raó, ja, Ury. I els teus desitjos són ordres per a mi. Una abraçada, tros de periodista!

    ResponElimina
  6. Sobre les diverses edicions d'aquesta obra, resulta imprescindible consultar:

    Luis Pablo Núñez, "Ediciones e historia textual del Libro de los secretos de agricultura de Miguel Agustín", Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, LI, 2007-2008, p. 199-223.

    ResponElimina

Quelcom a dir?