El "Vocabulario de seis lenguas" del Prior

Dins del Libro de los secretos de agricultura, casa de campo, y pastoril de Fra Miquel Agustí (Barcelona: Pablo Campins, 1722) trobem un apèndix amb un vocabulari hexalingüe en castellà, català, llatí, portuguès, italià i francès. El seu títol complet és "Vocabulario de seis lenguas en que se declaran los nombres de los arboles, yervas, frutas y otras cosas contenidas en el presente Libro de los Secretos de Agricultura".

Però la història d'aquest llibre comença un segle abans. Fra Miquel Agustí (Banyoles, 1560-1630), prior del Temple de Perpinyà, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, publicà, en català, el Llibre dels secrets de agricultura, casa rústica y pastoril (Barcelona: Esteve Liberós, 1617). És una obra que parla del temps, les herbes medicinals, les cases de pagès, la viticultura, les malalties dels camp, la caça i moltes d'altres qüestions relatives a l'agricultura, com ara fer que els préssecs no tinguin pinyol (malauradament aquest darrer secret no ha estat prou aprofitat pels conreadors de Prunus persica i els préssecs encara presenten el seu fatídic pinyol). O com diu Fra Reginaldo Poc a la deliciosa censura de l'obra, aquesta ensenya "la nata de hortalizar, la fineza pastoril, la medula de la labranza, la quinta essencia del cazar, con la flor de la pesqueria...".

L'obra va tenir un èxit tan extraordinari com merescut, bàsicament pel seu caràcter pràctic. El llibre es coneixia popularment com El Prior. Es creu que va ser el mateix Miquel Agustí qui el traduí del català al castellà, llengua en què es publicà per primer cop l'any 1625. Aquesta traducció tingué múltiples reedicions, fins a inicis del XIX (també n'existeixen facsímils del segle XXI). És precisament la traducció castellana la que afegeix el vocabulari hexalingüe de més de dos-cents seixanta termes agrícoles, ordenats alfabèticament a partir del lèxic castellà. Aquí teniu tots els de l'edició de Campins, 1722 (clicar per augmentar):

Per tal de fer-ne un petit tast, transcric els mots de la inicial hac. S'hi observa com, en general, el català presenta consonància amb la resta de llengües romàniques, llevat del castellà (en la efa inicial principalment):

Castellano	Catalàn	Latin	Portuguès	Italiano	Francès
Haba	Fava	Faba	Faba	Fava	Fave
Haya	Faig	Fagus	Faja	Faggio	Faus
Hezes de vino	Ros de bota	Fex	Sarro	Feccia
Hinojo	Fenoll	Feniculum	Funcho	Fenochio	Fenoil
Hinojo marino	Fenoll marin	Crithmum	Funcho marinho	Fenochio marino	Fenoil marin
Hinojo salvage	Fenoll bastart	Feniculum erraticum	Funcho sauvage	Fenochio erratico	Fenoil salvaje
Higuera infernal	Erba de Talpas	Ricinus	Fuigueirado infierno	Mirasole	Pausme Dieu
Hortiga	Hortiga	Urtica	Ortiga	Ortica	Ortie
Hortiga muerta	Hortiga, que no pica	Urtica Labeo	Ortiga morta	Ortica morta	Ortie morte
Hiel	Fel	Fel	Fel	Fiele	Fiel
Higuera	Figuera	Ficus	Figueira	Fico	Figier
Hongos	Bolets	Fungi	Cogumelos	Fonghi	Campignons
Huevos	Ous	Ova	Ovos	Auovo	Oeuf

Aquest "Vocabulario de seis lenguas" no va tenir influència en la producció lexicogràfica contemporània. Com diuen Colon & Soberanas (1986: 102), "Pel fet de presentar-se l'obra com un llibre per a ús dels pagesos, els lletraferits devien mirar-se'l per damunt de l'espatlla i no el feren servir. D'aquesta manera observem que el seu lèxic no ha passat als vocabularis de Torra i Lacavalleria". En canvi, com indiquen Prats i Rossich, el lèxic d'Agustí sí va ser aprofitat a partir del s. XIX dins del Belvitges, el Labèrnia i el més modern DCVB.

Per aprofundir en l'estudi de tota l'obra, recomano l'article de Modest Prats i Albert Rossich "El Llibre dels secrets d'agricultura i la prosa catalana a l'època del Barroc" dins d'Engrunes i retalls. Escrits de llengua i de cultura catalanes de Modest Prats (edició a cura de Francesc Feliu, Girona: CCG edicions, 2009), esp. p. 181-191. Els autors hi analitzen els elements populars, les formes dialectals, els cultismes, els castellanismes, la morfologia, la sintaxi, la grafia i la fonètica.

Més:
- El "Vocabulario" a Internet Archive (edició de Piferrer, 1722).
- La primera edició en català (edició d'Esteve Liberós, 1617) a Lluisvives.com (amb transcripció).
- L'obra completa en castellà (edició de Piferrer, 1722) a Cervantesvirtual.

PD 2/11/11: Ampliem les referències (gràcies, Mauleta!):
Luis Pablo Núñez, "Ediciones e historia textual del Libro de los secretos de agricultura de Miguel Agustín", Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, LI, 2007-2008, p. 199-223.

Li agraeixo al bibliòfil Pisco que m'hagi facilitat el seu exemplar d'El Prior,
del qual provenen totes les imatges. Malauradament li hauré de retornar.