"Tota la vida he sigut un apassionat lector de diccionaris. És una afició com una altra, però és més absorbent que moltes altres. Perquè els detalls que es poden buscar en un diccionari dibuixen una gamma molt àmplia i per tant la curiositat no queda mai definitivament satisfeta."
Inici de l'article "Catarsi" de Joan Solà, publicat a l'AVUI la Setmana Santa de 1999. Es pot llegir dins del magnífic recull Plantem cara (Barcelona: La Magrana, 2009, p. 72). I no enganyo ningú si dic que per a qualsevol amant de les llengües la lectura completa d'aquest breu article és absolutament catàrtica, entre d'altres coses.
Entrades
Joan Solà és Déu i Joan Puigmalet el seu profeta...
ResponEliminaJa sé quina serà la meva propera compra :)
ResponEliminaJo creia que això de llegir diccionaris només ho feies tu jeje... ep!! que jo (gràcies als ensenyaments de la mare que n'era autèntica addicta i, davant el més petit dubte, anava a consultar el diccionari enciclopèdic Salvat) sempre els he utilitzat molt... Ara bé, llegir-los? com qui agafa una novel·la i tal... doncs admeto que mai he tingut el caprici :-))
ResponEliminaHomeeeeee!!! Què veig aquí? jejeje
Verificació de paraules!! :-))
No se si val igual però a mi m'agradava llegir l'enciclopèdia que teniem a casa, la Gran Enciclopedia del Mundo - Durván, n'agafava un dels 21 volums i m'agradava assabentar-me de coses que no sabia.
ResponEliminaLa paraula de verificació d'avui és APOOKSE i al final em creure allò de l'escanner de l'ànima perquè malgrat el que he dit abans reconec QUE SÉ POC. :-D
Galderich: Maoista!
ResponEliminaClidice: Una bona decisió.
Assumpta: L'altre dia vaig treure la verificació un moment però la invasió subtil d'imperis orientals continuava :(
Pere Llada: A pook sabem, i tant!
Jo feia el mateix que en McAbeu, però amb la Britannica, com diu que feia en Borges. Per veure si se m'enganxava alguna cosa de l'un o de l'altra.
ResponEliminaJoan Solà és un mestre! Tinc pendent el Plantem cara!
ResponEliminaAllau: Crec que Bertrand Russell se la va llegir sencera, la Britannica. Aviam si prenem exemple.
ResponEliminaMa-Poc: Doncs sí. En Solà és un gran mestre i un gran escriptor.
Jo m'he llegit tot Bertrand Russell. S'hi val?
ResponEliminaI el dia que et dediqui el meu disseccionari espero fer-te cagar de gust (et deixo escollir data).
ResponEliminaVols fer-me creure que t'has llegit The principles of Mathematics? Dels Unpopular essays segur que no hem passat, hehe.
ResponEliminaEl Gazo estarà terriblement honorat de protagonitzar el Disseccionari, qualssevulla dia i hora.
Doncs, poca broma, devia de llegir aquests principis matemàtics en algun moment d'obnubilació. I et faré patir 500 vegades més, demanant-m'ho de genolls perquè et dediqui l'entrada al disseccionari (o, també, disseccionar-hi).
ResponEliminaVes que no t'enviï una allau de 500 xinesos al bloc :)
ResponEliminaEl llibre m'ha agradat molt, hi ha coses com l'ús dels interrogants davant i darrera de les preguntes i altres canvis ortogràfics sorprenents.Però a mi el que he llegit sobre biografies diverses i sobre Catalunya, llibertat i més articles sense res a veure amb la filologia i aquestes coses, és on més he gaudit.
ResponEliminaXavier: és un llibre sobre llengua i sobre cultura i sobre la gent i el territori d'aquesta llengua i aquesta cultura. No té l'aridesa conceptual d'un manual de sintaxi ja que en Solà publicà aquests articles a la premsa (bàsicament a l'AVUI) i sap molt bé a qui s'adreça. Salut i llibres!
ResponEliminaMagnífic, certament. Alguns articles del Solà, a vegades més per desgràcia que per sort, continuen sent vigents; i tots, tots, són molt interessants.
ResponEliminaL'aportació més gran que farà el Solà, a part de la seva saviesa, és el seu seny: el desacomplexament, la llibertat, la lluita contra la imbecil·litat dels mestretites.
No es pot dir millor, afable habitant del Pla de Cadí.
ResponElimina