A l'AVUI

El Gazophylacium al Suplement Cultura de l'AVUI del 20 de setembre de 2008, a l'apartat "Parauladeblog" (sic). Han reproduït, ometent alguna frase, aquest apunt del 10 de setembre. Tot un honor. Gràcies per la imatge, Xavi.

M de metalexicografia

I de macroestructura, marca, March, Martí-Bordas-Cortada, microestructura, modisme, Moll, Montoliu, Murray...

-----

Aquesta lletra ema va acompanyada per un iconòfor ben clar d'identificar: la muntanya de Montserrat. Casualment l'autor d'aquest dibuix, Apel·les Mestres, també és autor d'un poemari que porta el títol de Montserratines (Impremta La Renaixensa, Barcelona, 1930).

El mot català actual muntanya prové del llatí mons, -ntis i segons el GDLC es troba referenciat des de 1250, imaginem que amb u. Potser la interferència amb el castellà montaña, o d'altres raons, ha fet que la u de "muntanya" sigui una de les més maltractades del català. Faig un breu repàs del tractament lexicogràfic del mot:

• Liber Elegantiarum (1489): montanya (apareix una vegada dins les definicions) i muntanya (hi apareix dues vegades).
  
• Gazophylacium (1696): montanya.
• Dictionarium de Pere Torra (1757): montanya.
• Belvitges (1805): montanya.
• Quintilingüe (1839): montanya (entrada principal) i muntanya.
• Labèrnia (1840): montanya (entrada principal) i muntanya.
• Magí Ferrer (1839): montaña.
• Saura (1851): montanya i muntanya.
• Aladern (1909): montanya i muntanya.
• Fiter (1912): montanya.
• Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1913): montanya i muntanya.
• Rovira i Virgili al Vocabulari ortogràfic (1913?): "*montanya i derivats - preferible muntanya".
• Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1914): montanya i muntanya.
• Diccionari ortogràfic de Fabra (1917): muntanya.
• Rovira i Virgili al Diccionari Català-Castellà i viceversa (1919): montanya i muntanya.
• Bulbena (1919): montanya.
• Rius Vidal (1921): muntanyà.
• Civera Sormaní (circa 1931): muntanya.
• Fabra (1932): muntanya.
• Diccionari Enciclopèdic de Salvat (1933): muntanya.

O sigui que, malgrat trobar-se recollida des del primer diccionari català incunable, el primer autor que només inclou la forma amb u és Fabra l'any 1917. Actualment s'accepta només la forma amb u. Al DCVB, però, recull les dues grafies.

Segons el Diccionari de Textos Antics (en el seu estat actual), la forma "muntanya" té més freqüència absoluta (47) que la forma "montanya" (40), però les dues formes coexisteixen dins de les obres medievals. Alguns exemples, antics o no tant:

Llull escrivia "muntanya". Del Fèlix de les maravelles desena part, cap. III:

"e estaran tots temps en infern los uns sobre los altres, axi que n seran majors muntanyes que lo munt de Canigo..."

El rei en Jaume sembla que "montanya":

"... que metessem de la part de la yla una barraga e que metessen la lanterna en la prop, et que l drap que cobris de part de la montanya la lanterna, e que la veuria l estol."

I Verdaguer escrivia també "montanya". De l'oda A Barcelona (1883):

"La mar no te l'han presa, ni'l pla, ni la montanya
que s'alsa á tes espatlles per ferte de mantell,
ni eix cel que fora un dia ma tenda de campanya,
ni eix sol que fora un dia faró del meu vaixell".

(Aquest apunt surt el dia (i a la meva hora de sortida des de Collformic) de la meva 9a travessa Matagalls-Montserrat, un dels dies de l'any que gaudeixo i pateixo de més muntanyes).

PD: Amb un temps de 14:07 avui he aconseguit la millor marca personal a la Matagalls. L'anterior millor temps era 16:12, o sigui que la millora és substancial. :)

Què és la metalexicografia?

Univers de cambra

"Per tal de construir un diccionari fort sempre hem de concebre un univers bastant pobre i reduït, podríem dir-ne un univers de cambra. El problema és que normalment els constructors de diccionaris ideals resten tancats en el seu univers de cambra."

Umberto Eco a Semiòtica i filosofia del llenguatge.

L'obra original es va publicar el 1984. La primera edició catalana és de Laia, quatre anys després. En aquest cas és una traducció nostra del fragment de la p. 107 en l'edició castellana de Lumen de 1990.

Caricatura de Mossèn Alcover

Caricatura de Mossèn Alcover a La Esquella de la Torratxa (núm. 1447, 21 de setembre del 1906, pàg. 631). Aquí es pot consultar aquest número d'aquesta revista anticlerical.

El vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint Germain

El gran lexicògraf català Germà Colón dirigeix de fa temps un projecte singular en la lexicografia catalana: la recuperació i publicació de les fitxes de mots que l'erudit Lluís Faraudo de Saint-Germain va compilar a partir de textos catalans medievals.

Lluís Faraudo de Saint-Germain (Barcelona, 1867-1957) va ser alhora militar (general de brigada) i lingüista (membre adjunt de l'IEC des de 1953). Company universitari de Fabra, li professava una "admirativa amistat". Bàsicament Faraudo es dedicà a la recuperació i publicació de textos catalans medievals, molts de caràcter científic. Al llarg de la seva vida anà despullant llibres d'aquesta època i anà triant alguns dels mots per fer-ne fitxes (aquí tenim la llista d'obres que utilitzà). Aquestes cèdules (més de trenta mil) ocuparen setze fitxers que ara, en possessió de l'IEC, s'estan publicant en línia (i potser en paper algun dia).

Lluís Faraudo tenia ja en vida el projecte d'aquest diccionari català medieval. La prova és l'article que va escriure per a la Miscel·lània Fabra publicada a Buenos Aires l'any 1943* (pàg. 143-174): "Consideracions entorn d'un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval". L'autor ens hi diu que va començar aquest projecte amb una finalitat personal, tenir un "auxiliar mnemotècnic, a utilitat i servei propis exclusius, quan, tot just iniciat en les lectures dels nostres clàssics, anava, a compàs d'aquelles, anotant, per retenir-ne el significat, els nombrosos termes ignots de la vella llengua". Però aviat s'adonà que la seva obra també podria ser d'utilitat als demés.

Faraudo pren com a model un glossari francès, el Dictionnaire historique de l'ancien langage françois de La Curne de Sainte-Palaye, "un veritable monument elevat a perpetuació i recordança del seu pretèrit parlar vulgar i literari". I referint-se al seu diccionari diu: "podríem almenys aspirar a veure'l abastar aproximativament les proporcions del de La Curne".

Emociona llegir-li certes confessions: "Tocant a la meva actuació de compilador de materials possiblement utilitzables algun dia, em proposo continuar-la amb la mateixa habitual constància, tanta com m'ho consentiran les precàries energies físiques i mentals de vell setantí, esperançat de participar, mal que sia com a modest col·laborador pòstum, en l'empresa planejada en aquest escrit". Aquest "possiblement utilitzables algun dia" s'està fent ara real. Pòstumament, com ell ja intuïa.

Dins de la publicació que l'IEC ofereix actualment es poden consultar els mots pel lema o per l'interior de l'article, fet que és molt interessant ja que les entrades, a part de la definició del mot, recullen les citacions dels textos medievals on apareixen els mots en qüestió. Els editors actuals només han corregit errors evidents, respectant en part tant les definicions com les indicacions gramaticals fetes pel mateix Faraudo, malgrat que alguna sigui controvertida. De les fitxes originals sí que s'han suprimit les justificacions etimològiques, per ser "sobreres quan no errades".

Un exemple. La primera imatge correspon a l'entrada del mot Jaques tal i com la va fer en Faraudo (del seu article de 1943); la segona, la versió actual de l'IEC (clicant-hi es poden llegir millor):





Bàsicament trobem que:

- S'ha modificat l'ortografia; en aquest cas canviant l'accent del mot.
- S'ha suprimit la informació etimològica.
- S'ha modificat i abreujat substancialment la definició.
- S'ha mantingut la referència bibliogràfica al Puiggarí.
- S'han mantingut les tres citacions, tot i canviar-les d'ordre.

O sigui que sí que hi ha una important tasca de reelaboració per part de l'IEC, fet que justifica en part els molts anys que fa que dura aquest projecte.

En definitiva, un gran exemple de lexicografia històrica que ja tenim al nostre abast.


* Aquesta Miscel·lània es començà a preparar durant la guerra civil però no es pogué publicar. Joan Coromines, durant l'etapa argentina del seu exili, va ser el responsable final que sortís a la llum. Joan Sales explicà la història d'aquesta obra l'any 1946 a Quaderns de l'exili. I l'any 1998 sortosament l'IEC la reedità dins la seva Biblioteca Filològica.

_____

Altres obres relacionades:

El català medieval. La llengua de Ramon Llull de Joan Martí, Indesinenter, Barcelona, 1981.
Diccionari de català antic de Mercè Costa i Maribel Tarrés, Ed. 62, Barcelona, 2001.
El català medieval de Jordi Bruguera, Santillana, Barcelona, 2003.
El català antic de Philip D. Rasico, Universitat de Girona, Girona, 2006.

Diccionari de català antic en línia (projecte dirigit per Joaquim Rafel).

Portada de l'Alcover-Moll

DICCIONARI / CATALA-VALENCIA-BALEAR / això és / de la llengua que parlen Catalunya espanyola y francesa, l'antic / Reyalme de València, les illes Balears, el Principat d'Andorra / y la ciutat d'Alguer de Sardenya / redactat de / Mn. Antoni Mª Alcover y Sureda / iniciador y director de l'obra / y / en Francesch de B. Moll y Casasnovas / ab el concurs de nombrosos colaboradors, / y il·lustrat ab dibuixos de en Francesch de B. y en Jusep Moll y Casasnovas. / Barcelona. Dipòsit: Llibreria Verdaguer, Rambla del Centre, 5. / Palma de Mallorca. Dipòsit y Administració: St. Bernat, 5, pral.

Portada del primer fascicle (publicat el 1926) del .

Lexicool

Aquest estiu els sempre atents blocaires universitaris del Bloc de Lletres van descobrir una màquina lexicogràfica que respon al nom de Lexicool. Diuen ells, i diuen bé, que és "una espècie de guia i directori de diccionaris bilingües i multilingües en línia i de glossaris terminològics disponibles a Internet".

De fet no és cap novetat, ja que funciona des de l'any 2000, quan el lingüista i programador informàtic Sebastian Abbo, des de França, va emprendre la iniciativa de crear una eina útil per a lingüistes, traductors i intèrprets.

Allò que fa que aquesta màquina sigui tan cool deu ser que recull enllaços a uns 6.000 diccionaris i glossaris (!). I molts d'ells en català (creiem que actualment uns 321 recursos lexicogràfics del Lexicool inclouen el català). Els usuaris poden informar de nous recursos, que són introduïts ràpidament i comprovats cada dos mesos. Ells mateixos diuen que són probablement el més gran anuari de diccionaris i glossaris bilingües i multilingües d'Internet. Afirmen rebre més d'un milió de visites úniques al mes.

Especialment d'interès és aquest apartat on es llisten diccionaris en línia on suposadament apareix el català. També ofereix un servei de traducció entre nou llengües diferents, però en aquest cas sense el català.

A Per a lectura i decoració també en parlen.