14 de gener del 2013

Una veritat de Flaubert


DICTIONNAIRE.- En dire : « N’est fait que pour les ignorants. » Dictionnaire de rimes : s’en servir? Honteux!

Gustave Flaubert, Dictionnaire des idées reçues, article "Dictionnaire"

Una veritat com una casa de pagès com a mínim la primera part de la citacióque Flaubert va escriure al seu propi diccionari per a ignorants, inacabat i pòstumament publicat per Louis Conard el 1913. Aquest Diccionari d'idees rebudes o Catalogue des opinions chics, és una obra en què treballà tota la vida, un compendi d'aforismes, al voltant d'un miler, sovint plens d'humor, com els de The devil's dictionary d'Ambrose Bierce. Tant Flaubert com Bierce, de ser coetanis nostres, em sembla que per a una obra així haguessin obert un bloc.

On he trobat aquesta citació també he trobat aquest gat atrapat dins d'un diccionari. Un perill, els mixos que ronden llibres...


10 de gener del 2013

AlcoVerkami


L'any Alcover era el 2012, però la tasca a realitzar amb l'obra de mossèn Alcover no és acabada, ni de bon tros. Ara mateix l'Editorial Moll té en marxa la publicació del sisè volum de l'obra Aplec de Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó, pseudònim d'Antoni M. Alcover. 

Aquestes rondalles són contes populars de tradició oral de Mallorca, que mossèn Alcover va recopilar i passar a l'escriptura, i que es publicarien primer en una edició popular de 24 volums de 1896 a 1936. Aquesta edició crítica d'ara és revisada per Josep A. Grimalt amb la col·laboració de Jaume Guiscafré, i com es pot veure en el propòsit del projecte no és tasca fàcil. A banda de la quantitat de rondalles recollides —n'hi ha centenars—, hi ha múltiples aspectes folklòrics i literaris en cada text, fet que fa que la catalogació i l'estudi complet esdevinguin llargs i complexos.


Volum I del 2007
La importància per a la literatura catalana d'aquestes rondalles ha estat prou subratllada. Posem d'exemple allò que en deia Josep Pla a Les illes:
"L'important de don Antoni Maria Alcover són les seves Rondaies Mallorquines, monument de la nostra llengua, prodigi de palpitació popular, projectat sobre un paper amb una vitalitat impressionant, amb un abraonament dionisíac, amb un sabor únic, directíssim... És un raig impetuós de vida, i en aquest sentit, una obra de renaixement autèntic... el millor que s'ha escrit mai en dialecte mallorquí, en una llengua que capta tots els matisos, tots els racons, totes les intencions de la vida directa i autèntica. Jo us dic que les rondalles d'Alcover, delicioses d'intranscendència, són de les coses més serioses que poden haver estat mai escrites en qualsevol llengua."

Com és de suposar, lèxicament també són molt interessants. L'any 2008, la mateixa editorial Moll va publicar el Diccionari d'expressions lingüístiques recollides de les Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó d'Antoni Llull Martí, que inclou més de 5.000 locucions, dites, refranys i d'altres maneres de parlar col·loquials del mallorquí de fa cent anys, presents en els 24 volums indicats.

Per aconseguir finançament per a la publicació d'aquest nou volum rondallístic, l'editorial Moll ha pensat en el micromecenatge de la plataforma Verkami —els primers socis editors del nostre dilecte Parèmies. Confiem que entre tots ho farem possible.



7 de gener del 2013

La Llibreria Catalònia i el principal diccionari català del segle XX



El tancament anunciat avui mateix, 7 de gener de 2013, de la Llibreria Catalònia costa de pair. El tancament de qualsevol llibreria causa tristesa, però aquesta circumstància s'agreuja quan l'establiment en qüestió clou una història de 88 anys vinculats a la cultura del seu propi nom.



El diccionari més important de la lexicografia catalana del segle XX, el Diccionari general de la llengua catalana (DGLC) de Pompeu Fabra, va ser publicat, primer en fascicles (1931) i després en un sol volum (1932), per la Llibreria Catalònia, situada a la Ronda de Sant Pere, 3 de Barcelona. L'editor del DGLC, Antoni López Llausàs, va ser un dels fundadors de la llibreria (el 8 de maig de 1924), i fins a la Guerra Civil va ser normal que la Catalònia publiqués llibres. López Llausàs consta com a editor del DGLC fins a la 6a edició de 1974. També va ser editor de la revista D'Ací i d'Allà, on es publicarien aquests dos anuncis del Fabra en fascicles i del d'un volum.


Anunci del Fabra per fascicles a la revista D'Ací i d'Allà
de desembre de 1931 (núm. 168, penúltima pàgina)


Anunci del Fabra en un sol volum a la revista D'Ací i d'Allà
d'abril de 1933 (núm. 172)

La Catalònia també havia publicat abans, el 1929, un Compendio de gramática catalana. de Pompeu Fabra.



I un temps després del Fabra, quan el país ja era conscient de la importància d'aquesta obra, publicarien les Opinions autògrafes sobre el DGLC.




Durant alguns anys de la llarga nit (1940-1976), la Llibreria Catalònia es passà a dir Casa del Libro, com apareix en aquestes imatges del Sant Jordi de 1968, any del centenari de Pompeu Fabra i de la 5a edició del DGLC.






El Sr. Miquel Colomer Planagumà, actual director de la Llibreria, clou així el comunicat del tancament:
"Ara i en el futur, amb totes les noves formes que pren la difusió cultural, hi ha i hi haurà persones, associacions, col·lectius i empreses que fan i faran possible la pervivència de la literatura i en general de la cultura escrita. Desgraciadament, en aquest futur, la llibreria Catalònia no podrà ser-hi present."

El DGLC de Fabra perd avui una part de la seva història viva. Tant de bo les llibreries mai haguessin de tancar.

2 de gener del 2013

La cançó de l'abecedari

Al meu palíndrom preferit


Comencem l'any amb il·lusió, amb la cançó "L'abecedari", amb lletra de la cantant infantil Dàmaris Gelabert i música d'Àlex Martínez. La partitura està penjada a Internet per totsona.com, entremig de molt d'altre material educatiu descarregable que imagino deu fer les delícies dels mestres dels més petits.  


A banda de recitar la tirallonga de les vint-i-sis lletres, la cançó inclou també sengles mots amb tantes lletres inicials, amb la gairebé inevitable excepció de la i grega, on s'opta per l'adverbi anglès yes

El DIEC2 recull una única paraula catalana que comença per y, el compost sulfurat yperita que també podem escriure iperita. A banda de la raresa del terme, el seu referent no és gaire adient per a una cançó infantil, ja que la yperita —o gas mostassa— és un gas tòxic emprat a la guerra amb conseqüències terribles sobre la pell i les mucoses. El seu nom prové de ciutat flamenca de Ieper, on s'utilitzà per primer cop durant la Primera Guerra Mundial.

El GDLC n'afegeix un grapat més: yakitori, yeadonià, ypresià, yuppie... "Yeadonià", paraula que s'origina a les argiles de Yeadon (Yorkshire), és un dels mots més famosos de la nostra llengua televisiva, ja que gràcies a saber escriure aquest mot amb la tan improbable i grega inicial, el badaloní Josep Gatell va guanyar un pot de 72.990 € en una edició del concurs El gran dictat del 2011.

Vet aquí la cançó de l'abecedari interpretada:



I vet aquí l'ABCDdiari de lletres animades de Xexu Martínez:


ABCdiari from xexu martínez on Vimeo.

30 de desembre del 2012

Antoni Maria Alcover a Londres fa 100 anys




Tot i que oficialment es va cloure fa 10 dies, no voldria donar per acabat aquest Any Alcover 2012 sense fer el darrer apunt de l'any sobre aquest apòstol de la llengua i adalil del diccionari, que va néixer fa 150 anys. L'excusa serà aquesta postal, inèdita, que va escriure fa 100 anys, quan ell en tenia 50, durant una eixida a l'estranger. Heus-ne aquí la transcripció:

Londres, 19 matx, 912.

Molt senyor meu i amic: en mon poder la seua de 2 d’abril. Li enviárem el nombre del Bolletí que demanava. En quant an allò del nom dels colors, bo sería que qualcú se’n ocupás. Ara per ara no tenc medis de ferho. – La carta de vostè degué arribá els dies que l’administrador enviaría els rebuts an els suscriptors de fora de Palma. Lo millor es que pagui a ca’n Verdaguer. – En quant a la carta de 2 de matx, que m’ha remesa l’Administrador desde Mallorca, me diu aquest qu’ha arretglat lo que vostè demana. – Ben content me fará si mos envia molts de centenars de cèdules plenes de paraules. Per moltes que n’envii, no mos ne afartará. – No cont tornar a Mallorca fins día 22 de juny.
Son afectíssim
Antoni Mª Alcover; pre.

La postal mostra un embarcador del riu Tàmesi al seu pas per Londres, i va adreçada a un dels molts col·laboradors del DCVB, en Josep Maria Llebaria nascut cap al 1870 a Falset, creiem. Porta data del 19 de maig de 1912 i es va enviar segellada amb un penic anglès a l'endemà. Antoni Maria Alcover, qui havia estat escollit primer president de la Secció Filològica de l'IEC feia un any, explica en el Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana que el 13 de maig de 1912 es va dirigir des de París on hi era des del 18 d'abril cap a Amiens, per anar a parar a Londres, on s'hi devia estar un parell de setmanes. El tema de les dates és complex. A l'Epistolari d'Antoni M. Alcover (1880-1931) a cura de Maria Pilar Perea —on recordem que aquesta postal no consta, apareix una primera carta londinenca adreçada a Joan Riutort de l'11 de maig de 1912, i també hi consta una carta del jesuïta Strassmaier on sembla indicar que Alcover arriba en tren des de París el dimecres 15 de maig. Tot plegat, la data concreta d'arribada a Londres no és clara. La de partença, més: en un escrit del 30 de maig diu que s'embarca cap a Bèlgica a l'endemà i el 6 de juny ja tenim una carta seva des de Brussel·les. A Londres, Alcover s'hostatjà al 57 de Warwick Road (Earl's Court), davant dels jardins Philbeach, en un allotjament de la Sra E. Claremont, recomenat per Strassmaier, qui a més li explica on ha d'anar per obtenir permís per oficiar missa.

Aquesta eixida londinenca té lloc enmig d'un dels seus viatges de formació lingüística, un dels "euroviatges filològics" d'Alcover. Durant aquests viatges, a Alcover li enviaven des de Palma la correspondència que rebia, i així es podia dedicar a anar contestant les missives una a una. Ni quan viatjava descuidava els afers de Palma.

Quant al contingut de la postal, és un exemple més de la personalitat infatigable de mossèn Alcover, que feia que s'ocupés no només de les qüestions científiques de l'obra que estava portant a terme, sinó també dels afers administratius més concrets. Per una banda, es refereix al tema dels noms dels colors, responent a una pregunta sobre aquest lèxic per part d'en Llebaria. També dins de la tasca d'arreplega de mots per al DCVB, Alcover li demana l'enviament de més cèdules de paraules destinades a la famosa calaixera lexicogràfica. En el cas de Llebaria, que estic estudiant en aquests moments, sé que li enviar més de 3.000 cèdules, en dues remeses, fet que el converteix en un col·laborador prou interessant de l'obra. Al costat d'aquestes qüestions, Alcover també li parla de l'enviament del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, la primera revista de filologia dels Països Catalans, i del pagament de rebuts. Adjunto a continuació un exemple d'aquests rebuts que es pagaven pel Bolletí, concretament un pagat l'abril de 1912, un mes abans de l'enviament de la postal, a la Llibreria Álvaro Verdaguer (Rambla, 5, davant del Liceu) o com diu mossèn Alcover, "ca'n Verdaguer", que és des d'on es gestionaven els subscriptors de fora de Palma:


Ara que a Mallorca amb el pla de Bauzà s'hi viu una rebrotada ideològica contrària a la seva parla natural, no és mal moment per recordar aquells que van fer tant per la conservació del nostre patrimoni lingüístic a les Illes. Entre ells, un dels primers, Antoni Maria Alcover.

 

24 de desembre del 2012

Bon Nadal i millor any nou

Nadala de l'Institut d'Estudis Catalans de 1968,
any del centenari del naixement de Fabra,
qui va morir precisament el dia de Nadal de 1948

17 de desembre del 2012

S'acaba l'any Alcover 2012

Aquesta setmana se celebren tot d'actes de cloenda de l'any Alcover 2012. Amb aquesta iniciativa s'ha commemorat el 150è aniversari del naixement del lingüista Antoni Maria Alcover i Sureda, que tingué lloc a Santa Cirga (Manacor) el dia de la Candelera de 1862.  

En concret, demà i demà passat es recordarà mossèn Alcover a Palma, Barcelona i, de manera no tan directa, a Calp (Alacant): 

- Dimarts 18 de desembre a Palma: Jornada "Antoni Maria Alcover en el 150è aniversari del seu naixement". Se celebrarà al matí a la Universitat de les Illes Balears, i a la tarda a la seu de CaixaForum, organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans.
- Dimecres 19 de desembre a Barcelona: Obrirà l’acte una conferència de Maria Magdalena Gelabert, directora general de la Institució Pública Antoni M. Alcover, sobre el perfil humà d’Antoni M. Alcover. Seguidament, hi haurà la presentació de l’edició crítica de l’Aplec de rondaies mallorquines, a càrrec de Josep A. Grimalt, professor de la Universitat de les Illes Balears, i la taula rodona «La vitalitat de la tradició oral avui i la importància del llegat d’Antoni M. Alcover». L’acte es retransmetrà en directe per Internet a ww.iec.cat.



Demà, dimarts 18, també tindrà lloc, a les 13 hores a l'IES Ifac de Calp, la conferència: «Les Normes de Castelló fan 80 anys. Homenatge a Pompeu Fabra, Antoni M. Alcover i Josep Pascual i Tirado », a càrrec de Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica de l’IEC i delegat de l’Institut a Castelló.

Aprofitem també per recuperar un podcast del programa En guàrdia de Catalunya Ràdio. El 4 de novembre d'enguany van emetre "La disputa Alcover-Fabra", on "la filòloga Maria Pilar Perea recorda l'enfrontament entre les dues grans figures de la filologia catalana del segle XIX, mossèn Antoni Alcover, el pare de la dialectologia a Catalunya, i Pompeu Fabra, el creador de l'estàndard català i de la gramàtica i l'ortografia normativa".