El tancament anunciat avui mateix, 7 de gener de 2013, de la Llibreria Catalònia costa de pair. El tancament de qualsevol llibreria causa tristesa, però aquesta circumstància s'agreuja quan l'establiment en qüestió clou una història de 88 anys vinculats a la cultura del seu propi nom.
El diccionari més important de la lexicografia catalana del segle XX, el Diccionari general de la llengua catalana (DGLC) de Pompeu Fabra, va ser publicat, primer en fascicles (1931) i després en un sol volum (1932), per la Llibreria Catalònia, situada a la Ronda de Sant Pere, 3 de Barcelona. L'editor del DGLC, Antoni López Llausàs, va ser un dels fundadors de la llibreria (el 8 de maig de 1924), i fins a la Guerra Civil va ser normal que la Catalònia publiqués llibres. López Llausàs consta com a editor del DGLC fins a la 6a edició de 1974. També va ser editor de la revista D'Ací i d'Allà, on es publicarien aquests dos anuncis del Fabra en fascicles i del d'un volum.
 |
| Anunci del Fabra per fascicles a la revista D'Ací i d'Allà de desembre de 1931 (núm. 168, penúltima pàgina) |
 |
| Anunci del Fabra en un sol volum a la revista D'Ací i d'Allà d'abril de 1933 (núm. 172) |
La Catalònia també havia publicat abans, el 1929, un Compendio de gramática catalana. de Pompeu Fabra.
I un temps després del Fabra, quan el país ja era conscient de la importància d'aquesta obra, publicarien les Opinions autògrafes sobre el DGLC.
Durant alguns anys de la llarga nit (1940-1976), la Llibreria Catalònia es passà a dir Casa del Libro, com apareix en aquestes imatges del Sant Jordi de 1968, any del centenari de Pompeu Fabra i de la 5a edició del DGLC.
El Sr. Miquel Colomer Planagumà, actual director de la Llibreria, clou així el comunicat del tancament:
"Ara i en el futur, amb totes les noves formes que pren la difusió cultural, hi ha i hi haurà persones, associacions, col·lectius i empreses que fan i faran possible la pervivència de la literatura i en general de la cultura escrita. Desgraciadament, en aquest futur, la llibreria Catalònia no podrà ser-hi present."
El DGLC de Fabra perd avui una part de la seva història viva. Tant de bo les llibreries mai haguessin de tancar.
Entrades
Podem estar tranquils pel nou ús que tindrà el local... sembla que s'hi instal·larà un McDonnald's :(
ResponElimina:(
ResponEliminaÉs veritat, trobava a faltar un McDonnald's aprop de Pça. Catalunya i si és davant d'El Corte Inglés (la llibreria més important de Barcelona) millor que millor...
ResponEliminaGalderich, però si tu sempre vas al Burger King
EliminaEntre El Corte Inglés i l'FNAC a la mateixa plaça Catalunya, mala peça al teler dels "competidors".
Elimina:( La llibretera de "Els dies" de Sabadell (va haver de tancar perquè quan es va quedar vídua no es va veure amb cor de seguir), va dir fa una pila d'anys "no és pas el llibre sinó la lectura qui està amenaçat"
ResponEliminaMalgrat que aquesta llibreria no serà l'única que caigui, hi haurà uns altres que recolliran el testimoni, i qui sap, si quatre bojos, en tornem a obrir una llibreria amb el mateix nom o amb el mateix esperit però amb una altra gestió, és clar!
Dels teus dos presagis, confiem que el primer no es compleixi mai i que el segon, sí. Potser ens fixem més en les moltes llibreries que tanquen que no ens les poques que obren. El negoci canvia, però no desapareix, esclar!
EliminaJa havia passat diferents crisis però aquesta sembla que és definitiva. Una llàstima, els d'ONA ja em van donar un disgust i ara, aquest. Precisament una i altra no eren llibreries normals i corrents sinó símbols.
ResponEliminaLa llista de llibreries històriques que van tancant darrerament seria llarga. També cal girar els ulls cap als pocs que obren, que no tot són desgràcies.
EliminaOh, vaya, para mi ya fue un golpe tremendo que cerrara la Librería Francesa, y ahora esta también cierra.
ResponElimina:-(
Llei de vida (econòmica). Altres temps millors vindran.
Eliminagran apunt, mestre.
ResponEliminaen vida seva, estupend.
EliminaEls emblemes dels editors barrocs (l'ancora i el dofí, la papallona i el cranc) contenien deixos d'una reviscuda dualitat: la que encara trobem entre la fixació i el vol lliure.
ResponEliminaA saber si arribarà el dia en què un McDonnald's deixi de representar la fixació en el nostre paisatge estimat... A Olot bé que ho aconseguiren!
El paisatge canvia, com a la natura. Quan fixarem els ulls en aquell tros de la Ronda de Sant Pere res serà el mateix.
EliminaEspero que, com a mínim, la Casa de l'Estilogràfica de la mateixa Ronda de Sant Pere perduri molts anys... és d'aquells establiments que em fan variar l'itinerari per poder passar-hi pel davant i mirar l'aparador.
EliminaAquestes mateixes festes vaig acudir a la Casa de l'Estilogràfica a adquirir un magnífic boli per regalar. Un encant d'aparadors, i tant.
Elimina