24 de gener del 2013

Centenari de la Normes ortogràfiques del català


El 24 de gener de 1913 dinou membres de l'Institut d'Estudis Catalans signaven les Normes ortogràfiques, un conjunt de 24 regles amb les quals intentaven superar el desgavell ortogràfic de la Renaixença i codificar el sistema ortogràfic del català. Feia deu dies que les havien aprovades i més temps des que una Ponència ortogràfica anava treballant en la seva redacció. El resultat final foren 14 pàgines que l'IEC publicà a Barcelona mitjançant la Tipografia L'Avenç i que constitueixen la presentació pública de l'IEC com a autoritat lingüística normativa.

Primer full de l'edició original
Quatre anys després, Pompeu Fabra, principal artífex de les Normes, en la primera edició del Diccionari ortogràfic (1917), fa precedir el lèxic d'una exposició de l'ortografia catalana segons el sistema de l'IEC, on dedica 30 pàgines per a 76 normes. El corpus teòric de l'ortografia catalana aniria augmentant i desenvolupant-se amb el temps, però podem dir  amb certesa que la nostra ortografia actual és hereva directa de les Normes ortogràfiques de fa cent anys, que són el primer referent lingüístic normatiu compartit pels Països Catalans.

Només cinc dels dinou signants foren de la Secció Filològica de l'IEC. ¿Per què? Perquè es volia que fos una reforma on s'impliquessin tots els àmbits del saber. Així, els signants, de les tres seccions existents llavors de l'IEC, van ser: 
  1. Antoni Rubió i Lluch: com a president de l'IEC i de l'Institut Històricoarquelògic (Secció Històricoarqueològica).
  2. Antoni Maria Alcover i Sureda: com a president de l'Institut de la Llengua Catalana (Secció Filològica). 
  3. Miquel Arcàngel Fargas i Roca: com a president de l'Institut de Ciències (Secció de Ciències). 
  4. Jaume Massó i Torrents: Secció Històricoarqueològica.
  5. Josep Maria Bofill i Pichot: Secció de Ciències.
  6. Joaquim Miret i Sans: Secció Històricoarqueològica.
  7. Lluís Segalà i Estalella: Secció Filològica.
  8. Frederic Clascar i Sanou: Secció Filològica.
  9. Esteve Terradas i Illa: Secció de Ciències.
  10. Eugeni d'Ors i Rovira: Secció de Ciències.
  11. Josep Carner i Ribalta: Secció Filològica.
  12. Josep Pijoan i Soteras: Secció de Ciències.
  13. Pere Coromines i Montanya: Secció de Ciències.
  14. Pompeu Fabra i Poch: Secció Filològica.
  15. Josep Puig i Cadafalch: Secció Històricoarqueològica.
  16. Miquel dels Sants Oliver i Tolrà: Secció Històricoarqueològica.
  17. Ramon Turró i Darder: Secció de Ciències.
  18. August Pi i Sunyer: Secció de Ciències.
  19. Guillem Maria de Brocà i de Montagut: Secció Històricoarqueològica.
En aquella època l'IEC tenia vint membres.¹ L'únic que no assistí a les sessions i no signà fou el membre de la secció Filològica Àngel Guimerà. Sembla ser que no participava de la vida activa de l'IEC. També és notori que els 8 membres fundadors de l'IEC signessin la publicació: Rubió, Pijoan, Puig i Cadafalch, Massó, Miret, Brocà, Oliver i Coromines.

A finals de gener de 1913 les Normes es començarien a difondre per la premsa. N'és un exemple l'article "Per la unitat de l'idioma. Les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans" publicat a La Veu de Catalunya el 31 de gener de 1913 (p. 3-4), on es reprodueixen íntegres les 24 normes.²

A banda de publicar-se en premsa, també van aparèixer dins d'altres obres relacionades amb la llengua. Com a mostra, la seva publicació a l'Enciclopedia moderna catalana³ de Joseph Fiter, que va coincidir temporalment amb la publicació de les Normes i no les hi va poder aplicar, o a la Novíssima ortografía catalana d'Antoni Rovira i Virgili, que sí les segueix.

Primer full de l'annex de l'enciclopèdia de Fiter amb les Normes
Coberta de l'ortografia de Rovira i Virgili on s'anuncia que se segueixen les Normes

Antoni López Llausàs va ser l'editor del Diccionari general de la llengua catalana (1931-32) de Pompeu Fabra i fundador de la llibreria Catalònia. També edità l'ortografia de Rovira i Virgili i comença aquesta publicació amb "Quatre paraules de l'editor" que mostren l'impacte social de les Normes de fa cent anys (subratllat nostre):
"Per primera vegada, l'idioma català té unes Normes ortogràfiques amb prou prestigi per a aconseguir l'unitat del llenguatge escrit. L'Institut d'Estudis Catalans ha publicat les Normes acordades després de llargues i conciencioses deliberacions. L'alta autoritat d'aqueixa corporació científica ha fet que tothom, o quasi bé tothom, a Catalunya, les hagi acceptades de bona gana i amb el cor content.
No totes les qüestions pendents de l'ortografía catalana han estat resoltes ara per l'Institut, ni totes les recents resolucions d'aquests tenen el caràcter de definitives. Però el nombre de les qüestions resoltes és tant considerable, que ja dona dret a proclamar, avui, que l'idioma català està ortogràficament unificat."

Aquestes regles ortogràfiques foren adoptades majoritàriament pel món de les lletres publicacions periòdiques incloses, però també van ser combatudes per un grup molt actiu d'antinormistes. Antoni López s'hi refereix quan diu que van ser acceptades per "quasi bé tothom". Entre els qui no les acceptaren, Francesc Carreras i Candi, Jaume Collell i Bancells, Josep Franquesa i Gomis, Francesc Matheu i Fornells, Apel·les Mestres, Ramon Miquel i Planas, Ernest Moliné i Brasés... Aquests, el 1915, crearen una Acadèmia de la Llengua Catalana que redactà unes altres "Regles ortogràfiques", publicades el 1916, que no tindrien èxit.  

El proper 31 de gener, a dos quarts de set del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l'IEC (c. del Carme, 47) tindrà lloc l'acte d'obertura del centenari de les Normes ortogràfiques de l'IEC. Hi parlaran Mila Segarra, Josep Massot, Joan Francesc Mira, Salvador Giner i Isidor Marí.

Invitació a l'acte de l'IEC
Reproduïm, finalment, el text de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans de 1913 també consultable al web de l'IEC, tal i com es van incloure a la Novíssima ortografía catalana de Rovira i Virgili:


Més:
Mila Segarra (1985): "Les set redaccions de les "Normes ortogràfiques" de l'Institut d'Estudis Catalans".

PD: Avui les Normes ortogràfiques compleixen 100 anys al digital de cultura Núvol. 

Més PD: Un portal sencer de l'IEC dedicat a les Normes ortogràfiques.

¹ Actualment, l'IEC té cinc seccions amb més de 200 membres. 

² Les Normes, un cop aprovades, van tenir almenys dos estats: el que es va difondre a La Veu de Catalunya, i un altre que deu datar de la segona quinzena de febrer que afegeix text a la norma 8 (amb referència al prefix "circum-") i que és el que ja es troba a la Novíssima ortografía catalana de Rovira i Virgili. L'any 1914 es va publicar un altre document amb una estructura diferent: "Instruccions per a escriure segons les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans" [comentari de l'amic XRM]

³ En l'edició de 1912 hi apareixen d'apèndix del cinquè, i darrer, volum, fet que indica que aquest darrer volum, sense datar, és posterior al gener de 1913; en la segona edició de l'Enciclopèdia de Fiter, de març de 1913, apareixen d'apèndix del primer volum.


14 comentaris:

  1. Un centenari que no podia passar per alt!

    Poca cosa es pot afegir al que ja expliques, Gazo! I ens has obert un calaix de la història prou desconegut i interessant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llegir les normes és una delícia. Avui a classe ensenyarem una mica de teoria ortogràfica de fa cent anys. Aquestes són també algunes de les nostres arrels lingüístiques.

      ¿Tu ja saps què són els proparoxítons? :)

      Elimina
    2. Dit del mot que té l'accent en l'antepenúltima síl·laba; esdrúixol.

      :-))

      Elimina
  2. Gràcies per la informació tan detallada. Aquell Institut jove s'ha convertit en l'Acadèmia de les ciències i les humanitats de les terres de parla catalana i compta amb unes 25 societats filials que juntes reuneixen bastants milers de persones (jo en sóc sòcia de dues).

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'IEC és qui publica més obra científica del país. I per molts anys.

      Jo també sóc soci d'un parell, que no deuen ser les mateixes ;)

      Elimina
  3. Un apunt a l'altura de l'ocasió: l'enhorabona. Em permeto completar un parell de detalls.

    La informació sobre els dos estats del text de les "Normes ortogràfiques" ja fou esmentada a la bibliografia de Fabra que van fer Joan Solà i Pere Marcet dins Homenatge a Pompeu Fabra, 1868-1948: Fidelitat a la llengua nacional: Biografia. Antologia. Bibliografia (Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut d'Estudis Catalans, 1998; ISBN: 84-393-4472-4; CCUC b21524129). Aquesta mateixa bibliografia consta en un altre treball del mateix any i dels mateixos autors (Història de la lingüística catalana, 1775-1900. Girona, Vic: Universitat de Girona, Eumo, 1998; ISBN 8476028172; CCUC b2123226x).

    Mila Segarra va actualitzar la informació del seu treball de 1985 en els textos següents:

    a)"De les Normes ortogràfiques a la Gramàtica de la llengua catalana de Pompeu Fabra" (Durfort, Mercè, ed., Ciència i cultura al llindar del segle XXI : cicle de conferències, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1999: 127-145)

    b) "Nova llum sobre les Normes ortogràfiques de l'IEC (1913)" (Ginebra, Jordi et. al., eds., La lingüística de Pompeu Fabra, 1. Alacant, Tarragona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Universitat Rovira i Virgili, 2000: 101-149).

    c) "L'obra ortogràfica de Pompeu Fabra" (Pompeu Fabra, Obres completes, 4: Obra ortogràfica. Manuals divulgatius (1925-1926). Barcelona, València, Palma: Proa, Edicions 3i4, Moll, 2008: 13-64).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un comentari a l'altura de l'ocasió. Quan et llegeixo penso sovint que tu hauries de ser el blocaire i jo el comentarista. Gràcies per les referències, savi!!

      Elimina
  4. És curiós com la celebració oficial no es fa el dia del seu centenari sinó uns dies després...

    En fi, és bo que aquest centenari coincideixi en el temps de la decissió que ahir va prendre el Parlament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha agradat això de la coincidència. Potser fa cent anys van signar també un acte de sobirania lingüística.

      Elimina
  5. Feliç aniversari, normes ortogràfiques del català!! per molts anys més!! :-))

    (A mi m'agrada dir "lo"... a part d'això amb la resta de normes estic d'acord hehehe... bé, també voldria poder dir llapissos, però ja m'hi he acostumat, en canvi amb el "lo" no li trobo mai bons suplents)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha gramàtics actuals que també defensen el 'lo'. No estàs pas sola!

      Elimina

Quelcom a dir?