Centenari de la Normes ortogràfiques del català

El 24 de gener de 1913 dinou membres de l'Institut d'Estudis Catalans signaven les Normes ortogràfiques, un conjunt de 24 regles amb les quals intentaven superar el desgavell ortogràfic de la Renaixença i codificar el sistema ortogràfic del català. Feia deu dies que les havien aprovades i més temps des que una Ponència ortogràfica anava treballant en la seva redacció. El resultat final foren 14 pàgines que l'IEC publicà a Barcelona mitjançant la Tipografia L'Avenç i que constitueixen la presentació pública de l'IEC com a autoritat lingüística normativa.

Primer full de l'edició original

Quatre anys després, Pompeu Fabra, principal artífex de les Normes, en la primera edició del Diccionari ortogràfic (1917), fa precedir el lèxic d'una exposició de l'ortografia catalana segons el sistema de l'IEC, on dedica 30 pàgines per a 76 normes. El corpus teòric de l'ortografia catalana aniria augmentant i desenvolupant-se amb el temps, però podem dir  amb certesa que la nostra ortografia actual és hereva directa de les Normes ortogràfiques de fa cent anys, que són el primer referent lingüístic normatiu compartit pels Països Catalans.

Només cinc dels dinou signants foren de la Secció Filològica de l'IEC. ¿Per què? Perquè es volia que fos una reforma on s'impliquessin tots els àmbits del saber. Així, els signants, de les tres seccions existents llavors de l'IEC, van ser: 

1. Antoni Rubió i Lluch: com a president de l'IEC i de l'Institut Històricoarquelògic (Secció Històricoarqueològica).
2. Antoni Maria Alcover i Sureda: com a president de l'Institut de la Llengua Catalana (Secció Filològica). 
3. Miquel Arcàngel Fargas i Roca: com a president de l'Institut de Ciències (Secció de Ciències). 
4. Jaume Massó i Torrents: Secció Històricoarqueològica.
5. Josep Maria Bofill i Pichot: Secció de Ciències.
6. Joaquim Miret i Sans: Secció Històricoarqueològica.
7. Lluís Segalà i Estalella: Secció Filològica.
8. Frederic Clascar i Sanou: Secció Filològica.
9. Esteve Terradas i Illa: Secció de Ciències.
10. Eugeni d'Ors i Rovira: Secció de Ciències.
11. Josep Carner i Ribalta: Secció Filològica.
12. Josep Pijoan i Soteras: Secció de Ciències.
13. Pere Coromines i Montanya: Secció de Ciències.
14. Pompeu Fabra i Poch: Secció Filològica.
15. Josep Puig i Cadafalch: Secció Històricoarqueològica.
16. Miquel dels Sants Oliver i Tolrà: Secció Històricoarqueològica.
17. Ramon Turró i Darder: Secció de Ciències.
18. August Pi i Sunyer: Secció de Ciències.
19. Guillem Maria de Brocà i de Montagut: Secció Històricoarqueològica.

En aquella època l'IEC tenia vint membres.¹ L'únic que no assistí a les sessions i no signà fou el membre de la secció Filològica Àngel Guimerà. Sembla ser que no participava de la vida activa de l'IEC. També és notori que els 8 membres fundadors de l'IEC signessin la publicació: Rubió, Pijoan, Puig i Cadafalch, Massó, Miret, Brocà, Oliver i Coromines.

A finals de gener de 1913 les Normes es començarien a difondre per la premsa. N'és un exemple l'article "Per la unitat de l'idioma. Les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans" publicat a La Veu de Catalunya el 31 de gener de 1913 (p. 3-4), on es reprodueixen íntegres les 24 normes.²

A banda de publicar-se en premsa, també van aparèixer dins d'altres obres relacionades amb la llengua. Com a mostra, la seva publicació a l'Enciclopedia moderna catalana³ de Joseph Fiter, que va coincidir temporalment amb la publicació de les Normes i no les hi va poder aplicar, o a la Novíssima ortografía catalana d'Antoni Rovira i Virgili, que sí les segueix.

Primer full de l'annex de l'enciclopèdia de Fiter amb les Normes

Coberta de l'ortografia de Rovira i Virgili on s'anuncia que se segueixen les Normes

Antoni López Llausàs va ser l'editor del Diccionari general de la llengua catalana (1931-32) de Pompeu Fabra i fundador de la llibreria Catalònia. També edità l'ortografia de Rovira i Virgili i comença aquesta publicació amb "Quatre paraules de l'editor" que mostren l'impacte social de les Normes de fa cent anys (subratllat nostre):

"Per primera vegada, l'idioma català té unes Normes ortogràfiques amb prou prestigi per a aconseguir l'unitat del llenguatge escrit. L'Institut d'Estudis Catalans ha publicat les Normes acordades després de llargues i conciencioses deliberacions. L'alta autoritat d'aqueixa corporació científica ha fet que tothom, o quasi bé tothom, a Catalunya, les hagi acceptades de bona gana i amb el cor content.
No totes les qüestions pendents de l'ortografía catalana han estat resoltes ara per l'Institut, ni totes les recents resolucions d'aquests tenen el caràcter de definitives. Però el nombre de les qüestions resoltes és tant considerable, que ja dona dret a proclamar, avui, que l'idioma català està ortogràficament unificat."

Aquestes regles ortogràfiques foren adoptades majoritàriament pel món de les lletres —publicacions periòdiques incloses—, però també van ser combatudes per un grup molt actiu d'antinormistes. Antoni López s'hi refereix quan diu que van ser acceptades per "quasi bé tothom". Entre els qui no les acceptaren, Francesc Carreras i Candi, Jaume Collell i Bancells, Josep Franquesa i Gomis, Francesc Matheu i Fornells, Apel·les Mestres, Ramon Miquel i Planas, Ernest Moliné i Brasés... Aquests, el 1915, crearen una Acadèmia de la Llengua Catalana que redactà unes altres "Regles ortogràfiques", publicades el 1916, que no tindrien èxit.  

El proper 31 de gener, a dos quarts de set del vespre, a la Sala Prat de la Riba de l'IEC (c. del Carme, 47) tindrà lloc l'acte d'obertura del centenari de les Normes ortogràfiques de l'IEC. Hi parlaran Mila Segarra, Josep Massot, Joan Francesc Mira, Salvador Giner i Isidor Marí.

Invitació a l'acte de l'IEC

Reproduïm, finalment, el text de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans de 1913 —també consultable al web de l'IEC—, tal i com es van incloure a la Novíssima ortografía catalana de Rovira i Virgili:

Més:

Mila Segarra (1985): "Les set redaccions de les "Normes ortogràfiques" de l'Institut d'Estudis Catalans".

PD: Avui les Normes ortogràfiques compleixen 100 anys al digital de cultura Núvol. 

Més PD: Un portal sencer de l'IEC dedicat a les Normes ortogràfiques.

¹ Actualment, l'IEC té cinc seccions amb més de 200 membres. 

² Les Normes, un cop aprovades, van tenir almenys dos estats: el que es va difondre a La Veu de Catalunya, i un altre que deu datar de la segona quinzena de febrer que afegeix text a la norma 8 (amb referència al prefix "circum-") i que és el que ja es troba a la Novíssima ortografía catalana de Rovira i Virgili. L'any 1914 es va publicar un altre document amb una estructura diferent: "Instruccions per a escriure segons les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans" [comentari de l'amic XRM]. 

³ En l'edició de 1912 hi apareixen d'apèndix del cinquè, i darrer, volum, fet que indica que aquest darrer volum, sense datar, és posterior al gener de 1913; en la segona edició de l'Enciclopèdia de Fiter, de març de 1913, apareixen d'apèndix del primer volum.