16 de gener de 2013

"El diccionario" María Moliner


María Moliner Ruiz (Paniza, Saragossa,1900 - Madrid, 1981) va ser bibliotecària i lexicògrafa. Quant a aquesta segona ocupació, és l'autora del Diccionario de uso del español (1966-67), una obra personal —quan els diccionaris encara ho podien ser— que es coneix directament com "el María Moliner".  Aquest diccionari es troba actualment editat en paper, en dvd, i, de manera molt bàsica, en línia. El seu fill, a mariamoliner.com, denuncia el tractament editorial actual de l'obra.


Malgrat viure durant la segona meitat del segle XX, diuen que pel fet de ser dona mai va arribar a ser acadèmica de la RAE. Costa de creure, però la primera dona acadèmica de nombre de la RAE va ser Carmen Conde, l'any 1979. Martínez de Sousa, al Manual básico de lexicografía (p. 316), parla així de Moliner i la seva obra:
"En 1966-1967 publica un diccionario de la lengua, al que da el título de Diccionario de uso del español, obra importantísima en la historia de la lexicografía española, superadora de muchos de los defectos que arrastra el académico, al que tiene por modelo en su edición de 1956. Mereció como ninguna otra mujer un sillón en la Academia Española, sillón que le fue negado por la mojigatería de unos académicos que no supieron ver ni apreciar el valor de su obra."

María Moliner reapareix avui al Teatre Romea, com a personatge central, de la mà de Vicky Peña, de "El diccionario", una obra dirigida per José Carlos Plaza, amb les actuacions també d'Helio Pedregal i Lander Iglesias.


"El diccionario" és un text teatral inèdit de Manuel Calzada Pérez que reivindica aquesta excepcional lexicògrafa. L'autor explica que va decidir escriure aquest text després de saber que María Moliner va patir arteriosclerosi cerebral. De la crítica apareguda a El País —perquè aquesta obra s'ha estrenat primer a Madrid, "Justícia escénica", destaco aquest paràgraf:
“Moliner hizo una proeza con muy pocos precedentes: escribió sola, en su casa, con su propia mano, el diccionario más completo, más útil, más acucioso y más divertido de la lengua castellana”, escribió en su día García Márquez, quien recordó, poco después de la muerte de la diccionarista, que en 1972 se presentó su candidatura a la Real Academia Española. “Pero los muy señores académicos no se atrevieron a romper su venerable tradición machista. Ella se alegró, porque le aterrorizaba la idea de pronunciar el discurso de admisión. ‘¿Qué podía decir yo’, dijo entonces, ‘si en toda mi vida no he hecho más que coser calcetines?”.


PD: L'amic Caballé en parla també al bloc Diari d'un llibre vell: "El diccionario" al Teatre Romea.

13 comentaris:

  1. Després de la quilomètrica enciclopèdia Espasa començada a Barcelona (només superada pel pas del temps i la poca ambició editorial), el de María Moliner (amb cognom català, casada amb un físic mont-rogenc i vinculada uns quants anys a València) i el de Rufino José Cuervo són, per raons diverses, els meus diccionaris espanyols predilectes.

    És d'agrair que tinguem l'oportunitat de veure al teatre una figura tan important com menystinguda i fa goig que sigui algú com Vicky Penya qui li doni vida.

    És d'agrair que un dia com avui aquest blog ens en parli i ens la recordi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, mixeta.
      L'Espasa té a més el valor afegit que el seu paper el va fer una empresa ubicada al Prat: La Papelera Española.
      A banda de l'interès lexicogràfic, les crítiques semblen positives. Aviam.

      Elimina
  2. El María Moliner (l'original) va ser el primer diccionari d'espanyol que he vaig tenir, quan estudiava Filologia. Després de llegir la denúncia, sembla que sóc una privilegiada de conservar-lo!

    A la classe de Lexicografia la broma més comuna era que "María Moliner no tiene coño" (amb perdó), perquè no incloïa aquesta paraula al diccionari. Sempre ens quedem amb allò important, eh?

    Eva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eva,
      les bromes i les consultes sexuals o escatològiques vinculades als diccionaris són habituals en època escolar. Sembla que intentem superar tabús.
      Conserva els diccionaris que sempre paga la pena.

      Elimina
    2. Tens raó, però ací ja teníem vint-i-escaig... Mirant-ho en perspectiva, ara em sembla preocupant... :P

      El María Moliner no només el conservo, sinó que el consulto sovint. De vegades fins i tot el llegeixo! (Açò potser també és preocupant, però deixem-ho estar).

      Elimina
    3. Llegir diccionaris és un vici com qualsevol altra. Bé, no, millor que molts d'altres. ;)

      Elimina
  3. Joan, continuo sense saber amb qui vaig o anem al teatre...

    ResponElimina
  4. No en tenia cap notícia d'aquesta obra... sembla que paga la pena anar a veure-la. Saps si les entrades ja estan a la venda?

    ResponElimina
  5. Autoresposta al meu comentari anterior: es poden comprar online, per a les funcions del 16 al 20 de gener, per 18 € a Ticketmaster.

    ResponElimina
  6. També estan disponibles al Telentrada, a 16 €. La funció de demà, que tot i no ser la primera, es l'estrena, inclou una copa de cava :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, jo espero una funció que inclogui l'obsequi del María Moliner...

      Elimina

Quelcom a dir?