Avui, dia de Nadal (Bon Nadal a tothom!), fa 60 anys que moria Pompeu Fabra a Prada de Conflent. Com a record d'aquesta data, una de les opcions és rellegir el mestre. Així, l'editorial Teide ha posat a la venda una edició especial en estoig de dues obres fabrianes que ja existien al mercat: Gramàtica catalana i Pompeu Fabra. Vida i obra.
La primera d'elles es coneix com la gramàtica pòstuma de Fabra. Publicada per primer cop l'any 1956, aquesta n'és la dinovena edició. "El llibre obre perspectives profundes cap a fets lingüístics rarament albirats en gramàtiques nostres ni dels altres idiomes." (paraules de Joan Coromines al prefaci). Gràcies a la descoberta, entre els papers de Joan Coromines, del manuscrit d'aquesta obra, Joan Solà, amb l'ajut de Miquel Marcé, ha fet alguna modificació mínima en el text respecte anteriors edicions.
De fet potser alguns no sabeu que l'IEC vol, de fa anys, publicar una nova gramàtica del català. La part ja enllestida, tota menys la sintaxi, es pot consultar en línia. Mentrestant, la que es considera com a gramàtica normativa del català és la 7a edició de la Gramàtica catalana (1a, 1918; 7a, 1933) de Fabra. El facsímil d'aquesta 7a edició s'ha anat reimprimint. La darrera reimpressió, la quarta, és de febrer de 2008 i té un tiratge de 600 exemplars.
La segona obra d'aquesta edició especial és l'actualització de L'obra de Pompeu Fabra de Joan Solà (Teide, 1987). A Pompeu Fabra: vida i obra, com podeu veure, s'ha modificat el títol (s'hi ha afegit la vida) i s'hi ha incorporat un altre autor, el lingüista Jordi Ginebra (URV). I més coses han canviat. En dues dècades, ha augmentat enormement la producció de bibliografia fabriana. Així, la nova obra de Ginebra i Solà té, aproximadament, un 40% de contingut nou. Aquest llibre d'autoria conjunta forma part, des de la seva aparició, de les obres de referència imprescindible per apropar-se al mestre Fabra, al costat dels llibres de Josep Miracle (Pompeu Fabra, Aymà, 1968) i Mila Segarra (Pompeu Fabra, Empúries, 1998), entre d'altres.
Una bella edició per commemorar l'obra d'un dels científics més importants de casa nostra. Un magnífic regal de festes, sens dubte.
La primera d'elles es coneix com la gramàtica pòstuma de Fabra. Publicada per primer cop l'any 1956, aquesta n'és la dinovena edició. "El llibre obre perspectives profundes cap a fets lingüístics rarament albirats en gramàtiques nostres ni dels altres idiomes." (paraules de Joan Coromines al prefaci). Gràcies a la descoberta, entre els papers de Joan Coromines, del manuscrit d'aquesta obra, Joan Solà, amb l'ajut de Miquel Marcé, ha fet alguna modificació mínima en el text respecte anteriors edicions.
De fet potser alguns no sabeu que l'IEC vol, de fa anys, publicar una nova gramàtica del català. La part ja enllestida, tota menys la sintaxi, es pot consultar en línia. Mentrestant, la que es considera com a gramàtica normativa del català és la 7a edició de la Gramàtica catalana (1a, 1918; 7a, 1933) de Fabra. El facsímil d'aquesta 7a edició s'ha anat reimprimint. La darrera reimpressió, la quarta, és de febrer de 2008 i té un tiratge de 600 exemplars.
La segona obra d'aquesta edició especial és l'actualització de L'obra de Pompeu Fabra de Joan Solà (Teide, 1987). A Pompeu Fabra: vida i obra, com podeu veure, s'ha modificat el títol (s'hi ha afegit la vida) i s'hi ha incorporat un altre autor, el lingüista Jordi Ginebra (URV). I més coses han canviat. En dues dècades, ha augmentat enormement la producció de bibliografia fabriana. Així, la nova obra de Ginebra i Solà té, aproximadament, un 40% de contingut nou. Aquest llibre d'autoria conjunta forma part, des de la seva aparició, de les obres de referència imprescindible per apropar-se al mestre Fabra, al costat dels llibres de Josep Miracle (Pompeu Fabra, Aymà, 1968) i Mila Segarra (Pompeu Fabra, Empúries, 1998), entre d'altres.
Una bella edició per commemorar l'obra d'un dels científics més importants de casa nostra. Un magnífic regal de festes, sens dubte.
20 anys i molts canvis separen aquestes dues obres
Entrades
Hola,
ResponEliminaaprofitant que surt en Fabra en aquest post, volia fer-te una consulta. M´ha arribat una edició del Diccionari de la Llengua Catalana del 1932, idèntic al conegut volum original però en tres volums. La primera pàgina amb l´any, LLibreria Catalonia,etc.., la darrera amb la impressió als tallers Nagsa,etc... tot és igual. Interpreto que és alguna edició facsímil posterior pero no he pogut trobar cap referència. En teniu alguna informació?. Moltes gracies i Bon Nadal!
Molt bones festes per a tu!
ResponEliminaBon Nadal i Feliç any nou!
Avec toute mon amitié,
Henriette
Això m'interessa molt, Joan. Sé que el Fabra es va vendre primer en fascicles i aquesta edició que comentes podria ser una enquadernació privada d'algú que va comprar-lo per fascicles, potser. He buscat per biblioteques i he preguntat a especialistes en Fabra però mai ningú ha vist un d'aquest fascicles. ¿Podries escriure'm a puigmalet@gmail.com per continuar parlant-ne? Bon Nadal!
ResponEliminaJoyeux Noël, Henriette!
Perquè, de fet, l'únic facsímil de l'edició del 32 del qual tinc coneixement és el que s'ha fet fa molt poc, dins del volum cinquè de les Obres Completes de Fabra. Però és una edició moderna en un volum.
ResponEliminaJoan, fidel als compromisos no podia faltar l'homenatge al mestre en la seva efemèride.
ResponEliminaJO tinc la gramàtica pòstuma de Teide, en una de les moltes reedicions. Interessant sens dubte i molt ben apariada per Coromines.
Moltes vegades, en nom de Fabra, han volgut endurir determinades normatives. Aquesta gramàtica és com un cant a la llibertat lingüística, perquè obre moltes portes.
Bon Nadal!
Aquesta gramàtica s'ha fet famosa per un aspecte que fa poc comentava el tècnic lingüístic i que té a veure amb l'ús de per/per a. Una simple lletra (cal/cap) de la pàg. 86 que ha portat de cap a més d'un.
ResponEliminaBon nadal, company!
I de la biografia del Josep Miracle, que n'opina el senyor Gazo?
ResponEliminaSr. Fary, sense tenir un coneixement aprofundit, sé que és una obra escrita a partir de la relació personal amb ell i les coses que Fabra li explicava directament. El primer clàssic sobre el mestre.
ResponEliminaUna curiositat: ni Miracle l'any 1968 ni Ginebra-Solà el 2007, ni ningú entremig, ha descobert gairebé res de l'època que Fabra passà a Bilbao (1902-1912), a l'Escola d'Enginyers i a l'Escola d'Arts i Oficis. Continua essent un buit en la seva biografia. Se sap que era pelotari,i que quan tornà a Catalunya ho canvià pel tennis. :)
Bon Fabral hagis tingut, Puigmalet!
ResponEliminaEl mateix per a vós, old ravioli!
ResponElimina