12 de desembre de 2008

"Criteris lexicogràfics" de Francesc de Borja Moll

1928: "Criteris Lexicogràfics" de Francesc de Borja Moll, a la revista La Paraula Cristiana, volum 7, any quart, pàg. 236-241:




Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903 - Palma de Mallorca, 1991) va ser un lingüista menorquí. Autor de moltes obres sobre la llengua catalana i les seves variants balears, fou el principal col·laborador de Mossèn Antoni Maria Alcover en el Diccionari català-valencià-balear, conegut popularment com a Alcover-Moll. Com a lexicògraf també és autor d'un bilingüe Diccionari català-castellà/castellà-català (Ed. Moll, Palma de Mallorca, 1a ed. 1965 en dos volums i 2a ed. 1978 en un volum).

La revista barcelonina La Paraula Cristiana, fundada per Carles Cardó, es publicà des de 1925 fins a 1936. Inicialment de temàtica religiosa, estava oberta a molts d'altres temes culturals, com ara la crítica lexicogràfica. Josep Maria Junoy, Josep Gudiol o Miquel d'Esplugues, entre molts d'altres, en van ser col·laboradors.

En aquest article Borja Moll respon punt per punt les crítiques que Emili Vallès, en el seu article "Lexicografia catalana", havia publicat en el número anterior d'aquesta mateixa revista sobre alguns aspectes del DCVB. Diu d'en Vallès que és un "adversari doctrinal" i que li ha de respondre els "retrets". Quins són alguns d'aquests retrets?

1. El canvi de nom del DCVB. Vallès no entenia, i molts encara ara tampoc entenem, els veritables motius de passar de dir-se Diccionari de la llengua catalana a Diccionari català-valencià-balear. Borja Moll, per una banda, afirma la unitat de la llengua catalana, "llenguatge de la col·lectivitat ètnica i literària que formen Catalunya, València i les Balears" i, per una altra banda, diu que la raó del canvi és "el caràcter que volem donar al nostre diccionari". Es refereix a anar contra la "unificació acadèmica". Imaginem que es refereix a l'estandardització on domina el català central. Després en Borja Moll continua embolicant una troca d'excuses sense respondre clarament a la crítica de Vallès.

2. L'ortografia del DCVB. Vallès li va criticar que el DCVB no seguís l'ortografia de Fabra. Borja Moll defensa que les llengües poden tenir més d'un sistema ortogràfic, posant com exemple el francès. I la història ja farà la resta.

3. La selecció lèxica del DCVB. Vallès criticava l'excés il·limitat, sense selecció, del cabal lingüístic del DCVB. Borja Moll comença dient que sí que hi ha una selecció i que hi ha articles als diccionaris contemporanis que no apareixen al DCVB. Diu que no s'han acceptat les formes lexicals "absurdes, que sien invencions de qualque diccionarier fantasiejador o que no tenguin realitat en el llenguatge escrit o parlat". I afegeix "el Diccionari general d'una llengua ha d'ésser l'inventari, tan complet com sigui possible, del cabal lèxic de tal llengua. (...) Es que nosaltres comprenem i practicam la Lingüística com una ciència, no com una art; estudiam la llengua tal com és objectivament (ciència lingüística) i creiem que aquest és l'únic camí dret per a la tasca de perfeccionar-la (art gramatical)." Déu n'hi doret amb la resposta!

Borja Moll encara respon a alguna altra crítica d'Emili Vallès, però creiem que aquests tres són els principals temes que l'ocupen.

12 comentaris:

  1. Penso que potser seria més caòtic el diàleg entre normativa i estàndard si el que avui coneixem com a DCVB s'hagués titulat "Diccionari de la llengua catalana", ja que no dóna informació sobre si és descriptiu o normatiu. Què creieu?

    ResponElimina
  2. Penso que l'Alcover-Moll no amaga que és un diccionari descriptiu, un inventari de tots els mots ("el diccionari-arxiu de la llengua" diu a l'article), que no exclou ni les formes barbaritzants.

    De fet veient el seu volum no crec que hi hagi grans dubtes al respecte. És improbable que una gran part de la població adquirís una obra així amb finalitats normatives.

    Diu Borja Moll que una "selecció total" s'ha de fer quan el lexicòleg té a mà la totalitat del lèxic. Sembla raonable. I tenir l'Alcover-Moll és un privilegi.

    ResponElimina
  3. Estic completament d'acord amb tu. No volia dir que no quedi clar en el cos del diccionari que el DCVB és descriptiu, sinó en el possible títol de "Diccionari de la llengua catalana". Gràcies i salut!

    ResponElimina
  4. Sobre el títol del DCVB diuen Colon i Soberanas (1986:211): "El títol resulta -des d'un punt de vista científic- estrany, i tanmateix ha complit sovint un paper unificador."

    No hi ha mal que per bé no vingui.

    ResponElimina

Quelcom a dir?