Sabem que estan entre nosaltres i que són multitud. I alhora intuïm que són diferents en molts aspectes: pel lloc d'on vénen, pel motiu pel qual vénen o els fem venir, per la forma que adopten, per l'ús que en fem, per les sensacions que ens provoquen... Tots aquests dubtes són aclarits d'una manera rigorosa, clara i realment amena en l'obra Els estrangerismes del català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística, del professor Xavier Rull (Tarragona: URV, 2008).
En Rull també entra en el debat bloc/blog (concretament a la pàgina 190), però el llibre és tan interessant per tants aspectes diferents que no desvetllaré els arguments que aporta en aquest simple cas concret. No us el deixeu perdre: potser estem davant del llibre més cool de la llengua catalana.
Més: A El Punt, La crítica de Joan Abril, A "La paraula del dia" de Ramon Solsona.
Entrades
Una eina molt útil per als que ens dediquem a això. El tema dels estrangersimes és complicat i s'ha de tractar amb sentit comú, sense ser talibà d'una banda i de l'altra.
ResponEliminaEl Mestre de Falser fa trampa quan diu que “[...] va originar protestes entre la comunitat inernàutica catalana, que preferia la paraula blog”.
La coma que hi ha abans del relatiu implica que tota la comunitat internàutica catalana preferia la forma blog, i això no és cert, oi?
Pel que fa a les formes blogar i bloguejar ‘fer blocs’, em jugo un sopar de duro que no les fa servir ni les farà servir ni Cristu amb aquest significat. Què vol dir fer blocs? La gent no bloqueja ni blogueja, escriu al bloc/blog o fa un tomb per la blocosfera/blogosfera. Penso jo.
El llibre és útil per als que us hi dediqueu, però està escrit de tal forma que pot resultat atractiu per a qualsevol interessat en la llengua. D'aquí la meva oberta recomanació.
ResponEliminaCoincidim plenament en la resta, Marc. Hi ha la trampeta de la coma: en Rull ha fet una explicativa quan hauria de ser una especificativa. I aqyest derivat verbal no té un ús significatiu. Crec que el mateix Bibiloni diu que no en veu la necessitat, de la forma verbal.
Ara potser diré una tonteria, però no creieu que "bloc" no és un extrangerisme. Em sembla evident que "blog" sí que ho és, doncs és la transposició del mot estranger a la nostra llengua per designar una cosa nova, però "bloc" és un mot plenament català al que se li ha donat un nou significat: però no és una paraula manllevada de cap llengua extrangera. Sempre hi han hagut blocs a ca nostre, fossin de pedres o de fulls, i ara a més a més n'hi ha de digitals.
ResponEliminaVe a ser com si del hardware en diguessim "hardware" o "jarwar" per exemple (que seria un extrangerisme) en lloc de dir-ne "maquinari" que em sembla que no ho és cap d'extrangerisme.
Potser he dit una tonteria, eh!
Potser, potser... :)
ResponEliminaDiem tant blog com bloc perquè els anglesos van inventar el mot. Bloc seria un manlleu (préstec o estrangerisme) adaptat i amb un sentit metafòric afegit.
El tema es interessant, doncs pel que he vist, el terme "bloc" ve etimològicament del neerlandes (blok) a través del francès (bloc). I sembla ser que 'log' (web-log) vindria dels paisos nòrdics (o dels grecs, en tot cas no té arrel germànica).
ResponEliminaRes que vingui de Roma.
És obvi que aquí en diem bloc per aproximació al 'blog' anglès, on es van inventar el mot, i em sembla que hi hauria dues maneres de veure el tema.
La primera, con dius, que 'bloc' és, per se, un mot manllevat al que li hem afegit un sentit metafòric aprofitant que s'assembla al mot català. Diguem que seria per pura casualitat que els mots s'assemblin, blog i bloc.
O bé, que hem agafat 'bloc' només per similitut amb el concepte que s'intenta expresar, tal i com els espanyols han fet amb 'bitàcora', però dona la casualitat que 'blog' i 'bloc' s'assemblen. Aleshores estariem exclusivament parlant d'un mot català per definir un concepte que ens ve de fora: 'bloc' seria la TRADUCCIÓ de 'blog'
No sé si m'explico bé, pero potser la segona versió seria un argument a favor de l'ús de 'bloc', com a mot propi català i no un estrangerisme.
Jo dig blog :-)
ResponEliminaPer la meva modesta opinió de persona sense cap mena de coneixements en la matèria, jo dic "bloguejar" quan vaig a entrar una estona a comentar blogs, a veure què ha escrit la gent i tal... Ara estic bloguejant i, a sobre, ho faig des de la feina, cosa molt mal feta, però el cap està telefonant i no tinc res més per fer :-)
Quan he vist aquesta llista de paraules " "Sandvitx, escàner, geisha, màiling, sèrum, xampú, amateur, xatejar, míting, western, xador, pijama, tippex, quetxup, quefir, wok, bloc..." pensava que anaves a proposar un concurs de relats en que sortissin totes jeje
Maques les fotos d'Ivars, The Blob.
ResponEliminaJo no parlaria de traducció quan és un estrangerisme adaptat. Malgrat la coincidència semàntica amb el bloc de notes, no li diríem bloc si no hagués existit prèviament blog, ni els francesos dirien bloc-notes o bloc, ni els portuguesos blogue. Quan diem bloc ajuntem les dues característiques: el mateix so que blog i una feliç imatge metafòrica afegida.
El TERMCAT, quan ho va acceptar, va explicar que "la nova solució adoptada (bloc), és una adaptació gràfica de la denominació anglesa (a partir de la realització fonètica del terme en català) i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme: el concepte es refereix, de fet, a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes on es fan anotacions regularment."
Blogaire (o bloguera) Assumpta, ja saps que estic encantat que bloguegis per aquí, encara que sigui en hores de feina i per reivindicar l'altre bàndol (que és el d'en Bibiloni, en Rull, en Pàmies i d'altres bons filòlegs). També hi ha gent amb "coneixements de la matèria" que defensa blog, no et pensis pas que no.
Fotos xules, blob!
ResponElimina