LA GRAMÀTICA D'EN MATES (1468)
A N'Agustí Duran y Sanpere
Del segle aquell sexanta vuyt anyades
s'anaven a complir quan tu nasqueres,
y a nosaltres tes planes fugisseres
per un miracle semblen arribades.
D'en Mates les lliçons temps ha dictades
per apendre'l llatí, són les primeres
que uns dexebles, en gòtiques rengleres,
per en Ghèrline vegeren estampades.
Del prodigiós invent que't donà vida
fores tu a Barcelona incipient fruyt,
y a meditar la teva sòrt convida:
de l'any mil quatrecents sexanta vuyt
que proclama ben clar ton colofó
hi ha qui dupta, tenintlo per ficció!
El tractat gramatical al qual Miquel i Planas dedica aquest sonet és el Libellus pro efficiendis orationibus ut grammatice artis leges expostulant, e docto uiro Bertholomeo Mates conditus de Bartomeu Mates (Joan Gherlinc, "Ghèrline" al poema, Barcelona). Aquesta obra va datada amb l'any 1468, però avui en dia es creu que hi ha una errada al colofó de l'obra, i que és de 1488 (L'edició a Catalunya: segles XV a XVII de Manuel Llanas, Barcelona : Gremi d'Editors de Catalunya, 2002, p. 59). La suposició d'aquest error, molt polèmic, ve d'antic, com mostra Miquel i Planas al darrer tercet.
Miquel i Planas ja havia publicat abans un estudi d'aquesta obra: El Incunable barcelonés de 1468 (Gramática de B. Mates) : reproducción en facsimile, acompañada de una notícia escrita, Barcelona: Real Academia de Buenas Letras, 1930. I aquesta gramàtica també era la protagonista de la narració bibliòfila, que Miquel i Planas popularitzà, El llibreter assassí de Barcelona, d'on extrec aquestes línies (gràcies, Xavier): "Es tractava d'una Gramàtica llatina feta a ús dels estudiants catalans: un petit volum en octau d'un centenar de planes d'impressió gòtica. No era pas cap meravella de l'art tipogràfic, però era l'exemplar únic d'una edició singularíssima, que, amb el seu colofó, data sense cap mena de dubte amb les xifres de 1468, feia recular de cinc o sis anys l'època coneguda de la introducció de la impremta a Espanya.". El poema està dedicat a l'historiador i arxiver Agustí Duran i Sanpere.
Miquel i Planas ja havia publicat abans un estudi d'aquesta obra: El Incunable barcelonés de 1468 (Gramática de B. Mates) : reproducción en facsimile, acompañada de una notícia escrita, Barcelona: Real Academia de Buenas Letras, 1930. I aquesta gramàtica també era la protagonista de la narració bibliòfila, que Miquel i Planas popularitzà, El llibreter assassí de Barcelona, d'on extrec aquestes línies (gràcies, Xavier): "Es tractava d'una Gramàtica llatina feta a ús dels estudiants catalans: un petit volum en octau d'un centenar de planes d'impressió gòtica. No era pas cap meravella de l'art tipogràfic, però era l'exemplar únic d'una edició singularíssima, que, amb el seu colofó, data sense cap mena de dubte amb les xifres de 1468, feia recular de cinc o sis anys l'època coneguda de la introducció de la impremta a Espanya.". El poema està dedicat a l'historiador i arxiver Agustí Duran i Sanpere.
Entrades
És curiosa la insistència en ratificar l'error de la data quan en aquella època ja es devia tenir clar per documentació paral·lela que no era factible... Tot un caràcter aquest "llibreter assassí"!
ResponEliminaPotser l'explicació es troba en no deixar que la realitat espatlli una bona història.
ResponEliminaJo apenes entenc de què parleu... pero llegeixo i alguna cosa em quedarà :-)
ResponEliminaGairebé ningú sap de què parla, en aquesta vida. Però tothom en parla, d'una manera o altra. Salutacions!
ResponEliminaJajajajajaja no sabia que els lexicògrafs fossiu tan divertits :-))
ResponEliminaSí, és el mateix que el del Camp Nou ;-)
Formulari del Diccitionari:
ResponElimina"Gairebé ningú sap de què parla, en aquesta vida. Però tothom en parla, d'una manera o altra.". (Puigmalet)
No serà veritat!
ResponEliminaNomés puc afegir que és probable que els descendents del senyor Mates siguin els mestres sabaters del meu barri famosos per fer calçat esportiu des dels albors del segle XX.
ResponEliminaLa prova definitiva de la meva teoria és que et fan les botes totalment a mida perquè els peus dels clients s'hi encabeixin de la millor manera.
http://www.mates.es/
No sé, no conec molts Mates, la veritat.
Mola aquest calçat matemàtic. Estil Munich, sembla.
ResponEliminaÉs un calçat esportiu molt recomanable perquè treballen a partir de l'experiència esportiva. A més són molt bona gent. Els conec.
ResponEliminaAixò ja és tota una recomanació.
ResponElimina