Les guardes són els papers que serveixen per a unir les tapes i les tripes dels llibres. A part de la seva utilitat per a preservar l'estructura de l'obra, sovint ens trobem que aquestes guardes presenten un marcat valor estètic, que fa encara més interessant l'exemplar de la nostra biblioteca. En el cas concret dels llibres vuitcentistes, era habitual el tipus de guarda que aquí us mostro. Crec que la tècnica emprada és la del paper d'aigües, o sigui que, sobre una superfície d'aigua es deixen caure unes gotetes de pintura a l'oli, es remenen fins aconseguir el dibuix que ens interessa i després es posa un full de paper sobre aquesta superfície. Es retira el full, es deixa assecar i ja ho tenim.
Concretament aquestes guardes pertanyen a un Labèrnia (1839), a un Magí Ferrer (1854) i a dos diccionaris d'en Saura (1853 i 1870).
Concretament aquestes guardes pertanyen a un Labèrnia (1839), a un Magí Ferrer (1854) i a dos diccionaris d'en Saura (1853 i 1870).
Entrades
Les guardes, aquest altre plaer visual dels llibres que passa desapercebut tantes vegades!
ResponEliminaD'aquesta tècnica també se'n diu marbrat per les seves aigües que recorden el marbre.
M'ha fet gràcia el teu tractament dels diccionaris com si d'artistes es tractessin: un Picasso, un Miró, un Dalí...
Aquests vuitcentistes eren uns artistes, sovint amb una imaginació desbordant. D'aquí la metonímia.
ResponEliminaSobre guardes, en català, a excepció dels articles del Fary (sort d'ell), no hi ha gaire cosa. I mira que són maques!
Doncs podríem anomenar el Fary com el nostre "àngel de la guarda" ;-)
ResponEliminaSempre m'han agradat moltíssim aquests tipus de guardes!!
ResponEliminaFa uns anys, la meva germana, -que, com la majoria de les germanes petites, es pensa que la seva germana gran ho sap tot- em va regalar un llibre preciós de pàgines en blanc perquè jo escrivís (relats, el que fos...)
Anys després, un dia, aqui a Reus, a una fira d'artesans hi havia una parada on els expositors eren interns de la Presó de Tarragona i tenien coses maquíssimes, entre elles llibres en blanc d'aquests (per a escriptors frustrats... o no) que ells mateixos havien enquadernat.
Suposo que ambdues coses són imitacions d'aquestes guardes tan maques que ensenyes.
Els hi he anat a fer una foto perquè ho vegis :-))
el més gran és el regal de ma germana i el petit el dels presos de Tarragona, aquí també i aquí, amb una miqueta de la meva ma :-))
Bona nit!! :-))
Que bé, Assumpta! 150 anys separen aquests dissenys, molt semblants. Tinc un altre diccionari de 1856 on aquest paper d'aigües o marbrat també apareix a la portada, com als teus exemplars. Està clar que és un disseny clàssic. T'agraeixo molt les imatges.
ResponEliminaI tant, Allau, àngel de la guarda, dolça llibreria...
Sobre guardes us recomanao la pàgina que tinc guardada sobre el tema i que suposo que el gran Fary va facilitar:
ResponEliminahttp://drawger.com/show.php?show_id=27
Les guardes, sense cap mena de dubte, formen part del disseny integral del llibre i aquestes marbrades que mostreu són magnífiques.
Ostres, que contenta estic que us hagin agradat!! :-))
ResponEliminaGalderich, he anat al teu enllaç i hi tens coses magnífiques! M'agrada un que fa com un mapa antic... Bé, m'agraden molts jeje... però aquests mapes antics em semblen molt especials :-))
A aquests de drawger.com avui al matí els he enviat les quatre imatges d'aquest apunt. Potser d'aquí a poc hi apareixeran. I sí, és un enllaç del nostre 'àngel de la guarda'.
ResponEliminaEl Galderich és tot un mestre bibliòfil, Assumpta. Amè i interessant. No li perdis el fil.
Jo un àngel de la guarda? Mare de déu senyor!
ResponEliminaÀngel de les guardes, dolça llibreria, no ens abandoneu ni de nit ni de dia. Fary de Déu senyor!
ResponEliminaRecordo que quan teníem segona etapa a les escoles fèiem tallers d'aquest tipus de tècnica i quedaven uns resultats magnífics.
ResponEliminaLa tècnica és vella però els resultats són bons. Per això encara es practica.
ResponEliminaMarbrades... però també em recorden molt a les cèl·lules, no? Estan molt bé, com a embolcall del teixit del llibre... i ens preparen per fer bullir les neurones!
ResponElimina