El passat dimarts 16 de juny, l'espai "La paraula del dia" (subscripció) del programa El món a RAC1 d'en Jordi Basté, va tenir un convidat especial: el recentment premiat Joan Solà i Cortassa. La paraula triada per en Ramon Solsona, va ser, amb molt bon criteri, diccionari.
L'espai va tenir una durada superior a l'habitual, ja que va incloure una interessant conversa amb el professor Solà. En certa manera, la presència d'aquest eminent lingüista va fer que en Solsona no parlés gaire de la paraula en qüestió. És normal: aquell dia el protagonista era un altre i la paraula triada, com el mateix Solsona va dir, era només "una paraula pretext".
'Diccionari' prové del substantiu masculí del baix llatí dictionarium. És un mot derivat del verb dīco, 'dir, pronunciar, parlar...'. Al participi d'aquest verb li afegim el sufix -arium, 'conjunt', i ja tenim el resultat: el diccionari com el conjunt d'allò dit, pronunciat, parlat... Diu el diccionari de l'Enciclopèdia que aquest mot es troba datat en català des del segle XIV. La dada potser fa referència al Diccionari de rims de Jacme March, compilat a finals del XIV,però això és només una hipòtesi sense comprovació*. En el Diccionari de Textos Antics catalans no hi consta.
La nostra llengua ha tingut (i té) d'altres mots per referir-se a aquesta realitat, cadascun amb les seves peculiaritats. Per exemple: vocabulari, lèxic, repertori, recull, glossari, tesaurus o, fins i tot, gazofilaci.
* Gràcies a un amable comentarista tenim la comprovació d'aquesta hipòtesi: "Al Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo, ja trobem efectivament el mot diccionari al Diccionari de rims de Jaume Marc (vg. també DECat, III, 143b25)".
L'espai va tenir una durada superior a l'habitual, ja que va incloure una interessant conversa amb el professor Solà. En certa manera, la presència d'aquest eminent lingüista va fer que en Solsona no parlés gaire de la paraula en qüestió. És normal: aquell dia el protagonista era un altre i la paraula triada, com el mateix Solsona va dir, era només "una paraula pretext".
'Diccionari' prové del substantiu masculí del baix llatí dictionarium. És un mot derivat del verb dīco, 'dir, pronunciar, parlar...'. Al participi d'aquest verb li afegim el sufix -arium, 'conjunt', i ja tenim el resultat: el diccionari com el conjunt d'allò dit, pronunciat, parlat... Diu el diccionari de l'Enciclopèdia que aquest mot es troba datat en català des del segle XIV. La dada potser fa referència al Diccionari de rims de Jacme March, compilat a finals del XIV,
La nostra llengua ha tingut (i té) d'altres mots per referir-se a aquesta realitat, cadascun amb les seves peculiaritats. Per exemple: vocabulari, lèxic, repertori, recull, glossari, tesaurus o, fins i tot, gazofilaci.
* Gràcies a un amable comentarista tenim la comprovació d'aquesta hipòtesi: "Al Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo, ja trobem efectivament el mot diccionari al Diccionari de rims de Jaume Marc (vg. també DECat, III, 143b25)".
Font imatges: Ramon Solsona / Joan Solà
Entrades
Aprenc moltes coses!! :-))
ResponEliminaUi, quantes idees pel disseccionari!
ResponEliminaGran paraula, gran llibre!
ResponEliminaBen interessant, l'espai i la paraula... ;)!
ResponEliminaMolt merescudament, aquests dies el mestre Solà es prodiga per molts mitjans de comunicació.
ResponEliminaVaig escoltar la conversa que cites a RAC1 dimarts passat, també dies abans va sortir pel Canal 33 i aquest mateix diumenge se n'ha publicat una entrevista al Diari Público.
En aquesta última fa un diagnòstic de la nostra llengua clar i molt ben explicat. Encara que no sé si, els que ho haurien de fer, li faran prou cas.
No cal dir que el programa del Solsona és recomanable no només quan parla de diccionaris.
ResponEliminaSón cinc minutets diaris que aprofiten de cap a cap. :-)
Assumpta: Això ho fem tots.
ResponEliminaAllau: Apa que et cal inspiració...
Biel: Fa un parell de dies parlàvem d'esquitxos de tinta xinesa. Sembla que ho hagis olorat.
Ma-Poc: Greetings from the continent!
Pere Llada: En Solà es prodiga de fa anys. Per sort ara s'ha ampliat l'eco del seu discurs. Aviam quan durarà.
Parèmies: I de peus a peus. Tu em vas ensenyar a sindicar-me a La paraula del dia. Jo que pensava que això era només per als blocs.
Això sí que va ser una disbauxa gazofilàcia!
ResponEliminaAprofitem que en Joan Solà es prodiga pels mitjans per a gaudir d'algú que té coses a dir!
Al Vocabulari de la llengua catalana medieval de Lluís Faraudo, ja trobem efectivament el mot diccionari al Diccionari de rims de Jaume Marc (vg. també DECat, III, 143b25). El Gran diccionari de la llengua catalana (s.v. diccionari) dóna com a data de la primera documentació del mot en català el segle XIV.
ResponEliminaA mi encara em dura la mala llet pel cantamanyanes de l'Antoni Puigverd, que va dir a 'La Vanguardia Ecspanyola' que Joan Solà té "uns plantejaments sociolingüístics més emocionals que intel·lectuals" i "una visió herderiana, romàntica, de la llengua".
ResponEliminaGalderich: Gazofilàctica, el derivat és gazofilàctica. :)
ResponEliminaAnònim: Una estupenda aportació. Així que vaig encertar la meva hipòtesi! Ho incorporo a l'article. Gràcies.
Estupend: Amb això només volia dir que en Solà s'estima la seva terra i la seva llengua, i això deu ser del tot inadmissible. Mira que estimar la seva llengua, un lingüista!
També hi ha gazofal·làcies.
ResponEliminaI gazofel·lacions, més o menys figurades.
Però n'hi ha que ja sou més savis i no us falta tant per aprendre jajaja :-)))
ResponEliminaÉs ben cert que en Joan Solà últimament és a tot arreu... fins i tot parlarà davant el parlament: http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3601087
ResponEliminaAssumpta: No t'ho pensis pas, això. En absolut!
ResponEliminaXavier: Això sembla important! Magnífica notícia.
Però els tesaurus no eren els més intel·lectuals i lletres ferits del Parc Juràsic?
ResponEliminaEstic desorientat... serà la revetlla que no vaig fer.
Els Tesaurus Lex tenen un aspecte terrible, sens dubte.
ResponElimina