8 de juny del 2009

Samuel Johnson 2009: Llàgrimes que són lletres



L'autor expressa ben gràficament la feixugesa (la llàgrima, el gest) i la bellesa (la llum, la lletra) de la tasca de confecció d'un diccionari al segle XVIII.

Tornem a recordar que enguany se celebra el Samuel Johnson Tercentenary, o sigui, el tercer centenari del naixement d'aquest lexicògraf anglès. Aquests són, per ara, els actes programats.

Entre ells trobem l'exposició The House of Words, que té lloc a la casa de Samuel Johnson, al núm. 17 de Gough Square, a Londres. Fins al 29 d'agost.


Fa poc algú ens recordava que al barri de Gràcia no hi ha ni una simple placa en el lloc on va viure Pompeu Fabra.


També:
Samuel Johnson 2009: Una gerra lexicogràfica

8 comentaris:

  1. S'ha de reclamar justícia per al Pompeu, estem d'acord.

    Ara bé, si es venera tant a Samuel Johnson és perquè era tot un geni, considerat el rei de la crítica literària i l'home de lletres per excel·lència. A banda de ser el protagonista de l'espectacular biografia "La vida de Johnson", de James Boswell.

    Podríem dir que Johnson va ser més mediàtic de bona sortida, al gaudir de la condició d'artista, prohom i personatge.

    ResponElimina
  2. Més que les llàgrimes, sobten aquests cabells cargolats... Genial!

    ResponElimina
  3. Interessant: Jo marxo aviat a Londres. A veure si m'apropo a l'exposició!

    ResponElimina
  4. Old ravioli: El d'en Boswell s'ha traduït recentment (2007) al castellà, però encara no el tenim en català. En fi... Coincidim que era un dels grans del seu temps.

    Parèmies: A mi també em van fascinar: cabells que són fulls de llibres (o àdhuc, fulls de diccionaris)!

    Emblocaire: Si ho fas, ja ens avisaràs. I vigila la cartera al metro, que hi ha molt d'exministre rondant per la City.

    ResponElimina
  5. A mi aquesta imatge no m'acaba de fer el pes.
    Em quedo amb la gerra de Samuel Johnson i esperant que en Pompeu esdevingui objecte kistch. Llavors ja podrem dir que forma part de l'imaginari col·lectiu com Samuel Johnson.

    ResponElimina
  6. Ai sí, galderich, un joc de gerretes d'en Fabra quedarien molt bé a la biblioteca del pis (al fons a mà dreta).

    ResponElimina
  7. Doncs a esperar-les. I després "brindarem tot maleint la memòria de Felip quint".

    ResponElimina
  8. Ai, ahir vaig entrar des del despatx i no podia veure alguna imatge, ara ja ho he pogut veure bé :-)

    Les llàgrimes són lletres i els cabells fulls de llibres :-) M'agrada!!

    ResponElimina

Quelcom a dir?