11 de juny de 2009

Museu Pompeu Fabra?


Fabra va néixer al barri de la Salut de la Vila de Gràcia, en una torreta ja desapareguda del carrer de la Mare de Déu de la Salut, a prop de la Travessera de Dalt (actualment hi ha d'altres habitatges). Els veïns de la Salut fa temps que demanaven la creació d'un Museu Pompeu Fabra. Amb aquesta cronologia mostro alguns dels fets relacionats amb aquesta qüestió:

- 01/05/2005: Es publica un breu text al núm. 172 de la revista A l'abast de la Fundació Pere Tarrés (butlletí quinzenal d'informació per a les associacions i les entitats de voluntariat) titulat "Museu Pompeu Fabra". El col·lectiu Salvem la Salut proposa dedicar la casa dels Morera a Museu en honor del nostre lingüista. Es volen aconseguir adhesions i informar-ne a les administracions municipals. (la revista)

- 22/06/2005: Emilio Rodríguez Vaca publica una carta a l'AVUI, "A Joan Clos", on demana, en nom dels veïns del barri de la Salut de Gràcia, que a la casa senyorial del Conjunt de la Salut (Casa Morera) s'hi creï un museu en memòria de Pompeu Fabra. També diu que en Fabra va néixer a pocs metres de l'ermita de la Salut. L'IEC, el Taller d'Història de Gràcia o CDC es troben entre les 4.000 adhesions de la campanya. (la carta)

-01/08/2005: Víctor Balsells Rull, lector d'El Punt Digital de Vilaweb, hi publica un escrit titulat "Sí al Museu Pompeu Fabra". Es refereix a "Rodríguez Vaca que, dies enrere, sol·licitava a l'alcalde Clos la creació d'un museu Pompeu Fabra on, de manera agradable, s'expliqui als nostres escolars, estudiants i ciutadans en general la generació de l'obra del Mestre Fabra, les seves conseqüències i l'esperit que imperava a l'època. Crec que aquest museu, a més de per conèixer i reconèixer la seva obra, ajudaria a estimar encara més el nostre idioma." (l'escrit)

- 14/02/2006: El Parlament de Catalunya aprova una proposició no de llei, que presenta CIU, per instar el Govern de la Generalitat a promoure la construcció d'una Casa Museu Pompeu Fabra. No s'especifica l'indret del Museu, però CIU proposa la Casa Morera del barri de La Salut de Gràcia. (més informació)

- 28/02/2006: El Regidor President del Districte de Gràcia, Ferran Mascarell, i el Regidor Ricard Martínez, del mateix Districte, indiquen, durant el Consell Municipal, que no és probable que el Museu Pompeu Fabra s'acabi fent a la Salut, i que "Badalona també ha reclamat ser seu d’aquest museu, i tenint en compte que a Badalona és on Pompeu Fabra va passar els últims anys, abans de marxar a l’exili a l’any 1939, i és on va produir gran part de la seva obra, doncs també seria de justícia històrica que Badalona tingués el Museu Pompeu Fabra. Per tant, el Districte no competirà sobre aquest tema i actuarà negociant amb el Departament de Cultura de la Generalitat, l’Ajuntament de Badalona, i l’Ajuntament de Barcelona, per determinar la possible ubicació d’aquest museu”. (l'acta del Consell Plenari i la notícia)

Durant els darrers tres anys desconec quines han estat (si és que han tingut lloc) les negociacions posteriors sobre aquest tema. Sí en sé el resultat: actualment ni a Barcelona ni a Badalona no hi ha cap Museu Pompeu Fabra.

(La imatge superior és del besnét de Fabra, en Jean Bigot,
i pertany a l'exposició Colapso cardiaco).


15 comentaris:

  1. No diria jo que Barcelona i Badalona s'estiguin barallant per tenir-hi el museu... Encara s'haurà de prendre una decisió salomònica i obrir-lo a Sant Adrià.

    ResponElimina
  2. Allau: Alguns dels badalonins ja tenen prou feina per aconseguir una plaça amb el seu nom.

    Clidice: Oi que l'hauríem de reclamar? Encara farem campanya...

    ResponElimina
  3. Has de fer una campanya, Puigmalet (si és que no l'estàs fent ja, hehe).

    Et regalo un eslogan:

    "FEBRE FABRA"

    ResponElimina
  4. Un museu Fabra, als Països Catalans? És bona aquesta… És cosa del Capri, l'Eugenio i el Rubianes junts, oi?

    Home, jo havia llegit alguna cosa en el cas de Prada, primer a Vilaweb (22 VIII 2005) i al Diari de Prada (17 VIII 2007), "casualment" en les dates en què es fa la UCE. Després ja no se n'ha sabut res més, és clar (o esclar).

    Ara, un museu Fabra a Barcelona o a Badalona, no em feu riure… Potser si algú (privat, eh, faltaria més!) muntés una cosa com ara la Fundació Coromines, potser m'ho creuria més. Potser també l'IEC hi hauria de dir alguna cosa…

    Això sí, és mooolt més important i imprescindible el Museu del Clavegueram (digues què cagues i et diré qui ets), el Museu de l'Eròtica (perquè som i estem tan trempats, oi?) i tants i tants altres que ens retraten tan i tan bé com a país. I que consti que els museus esmentats em mereixen tot el meu respecte, i fins i tot m'atreviria a dir tota la meva admiració.

    ResponElimina
  5. Oriol, Anònim i la resta: El tema del Museu se'ns escapa (amb els polítics hem topat), però això de la placa no sembla tan complicat.

    Respecte al museu, encara es despertaran abans a Bilbao o a Begoña.

    ResponElimina
  6. La jugada de Districte ha estat mestra!
    Passo el tema a Badalona, quedo com una persona civilitzada i ambsense afany de protagonisme... i ja està, el marro per a Badalona!
    Què en són de bons els nostres polítics!
    I pobres, encara hi ha malparits que els critiquen!

    Com diu l'Allau, el Museu al mig del Besós en una gran plataforma dissenyada per un arquitecte de disseny i prestigi internacional!

    ResponElimina
  7. Blocaires de poca fe... Grans coses hem de veure!

    ResponElimina
  8. Si hi ha d'haver blocaires de poca fe, em quedo amb en Galderich!

    (Amb perdó de la resta).

    ResponElimina
  9. Doncs jo, com a votant de CiU, aprofitaré per dir que "els meus" ho van fer bé... i el tripartit és qui no ha fet res... Ferran Mascarell (PSC) i Ricard Martínez (ERC)

    ResponElimina
  10. Proposta: reivindiquem un museu VIU per la llengua catalana, on Pompeu Fabra hi tingui el lloc que es mereix.

    ResponElimina
  11. Assumpta: En aquest cas ni els uns ni els altres ho han fet bé. No tenim casa natal, no tenim museu i no tenim ni una simple placa al lloc on va néixer. Pensa que Fabra va morir el 48. Han passat molts anys i molts governs diferents.

    Teresa: Benvinguda. El museu viu potser hauríem de ser tots els parlants. Però també hem de saber agrair el paper dels morts que han fet tant per la vitalitat d'aquesta llengua. I en Fabra n'és un bon exemple.

    ResponElimina
  12. Dedicar-li estaria molt bé, però abans s'ha de poder/saber fer.

    ResponElimina

Quelcom a dir?