A EN FRANCESCH MATHEU
Fundador de l'empresa "Ilustració Catalana"
T'aclamà com a príncep de poetes
en jorns llunyans la catalana gent,
al sentirte cantar de ton jovent
ab emoció tendreses y amoretes.
Trobant, potser, tals vies massa estretes
per donar pas al patriotisme ardent
qu'en fornal converteix la teva ment,
fas dels mecenes les funcions consuetes.
Y editant llibres y esmerçant cabals
que hi posa a dolls ta generosa mà,
a molts les obres llurs fas immortals
al recort consagrantles del demà;
y axí, en virtut d'un llarch esforç sens treva,
la gloria aliena ha sublimat la teva.
Oh tu, Francesch Matheu, gran Capità:
enfront del "reformisme" que'ns subleva
el teu nom com un símbol romandrà!
Aquesta composició poètica d'en Ramon Miquel i Planas, que supera formalment el sonet clàssic, està dedicada a la figura de l'intel·lectual de la Renaixença Francesc Matheu i Fornells. Desconeixem si en Matheu era viu o mort quan en Planas li dedicà aquest poema, ja que morí el 1938 i Planas publicà el llibre Sonata en tres tiempos: tanda de sonetos catalanes y traducción castellana en prosa l'any 1939. El to laudatori de tot el poema, especialment del darrer tercet, ens podria fer pensar en un homenatge pòstum, però no ho podem confirmar.
En Francesc Matheu (Barcelona, 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, 1938) destacà entre d'altres coses per la seva aferrissada oposició a acceptar les Normes ortogràfiques (1913) de l'Institut d'Estudis Catalans. Tant Matheu com Miquel i Planas, entre d'altres, se sentien sublevats pel reformisme fabrià i aprofitaven qualsevol tribuna (revistes, llibres, conferències, Jocs Florals, Acadèmia de Bones Lletres...) per donar veu a les seves queixes lingüístiques. De fet, com s'explica a la Viquipèdia, "la seva tossuderia per a mantenir l'article "lo" va provocar que els fabrians l'anomenessin jocosament "Matheu-lo". Aquesta anècdota, però, no hauria d'entelar la trajectòria d'un important catalanista i ferm activista cultural, ni tampoc hauria de conduir a voler decapitar-ne el record.
L'empresa "Ilustració Catalana", a la qual es refereix en Miquel i Planas, començà essent una revista, però a partir de 1884 esdevingué també una editorial, on es publicaren obres molt importants de la literatura catalana de fa cent anys: les obres completes de Marià Aguiló, Emili Vilanova o Costa i Llobera, una edició popular de les obres de Jacint Verdaguer... Aquestes publicacions propiciaren una gran difusió de les nostres lletres, un dels fets cabdals per copsar la importància de la Renaixença. Com expressa en Miquel i Planas en dos versos: "Y editant llibres y esmerçant cabals", "la gloria aliena ha sublimat la teva".
Sonets lingüístics de Ramon Miquel i Planas (I, II, III).
En Francesc Matheu (Barcelona, 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, 1938) destacà entre d'altres coses per la seva aferrissada oposició a acceptar les Normes ortogràfiques (1913) de l'Institut d'Estudis Catalans. Tant Matheu com Miquel i Planas, entre d'altres, se sentien sublevats pel reformisme fabrià i aprofitaven qualsevol tribuna (revistes, llibres, conferències, Jocs Florals, Acadèmia de Bones Lletres...) per donar veu a les seves queixes lingüístiques. De fet, com s'explica a la Viquipèdia, "la seva tossuderia per a mantenir l'article "lo" va provocar que els fabrians l'anomenessin jocosament "Matheu-lo". Aquesta anècdota, però, no hauria d'entelar la trajectòria d'un important catalanista i ferm activista cultural, ni tampoc hauria de conduir a voler decapitar-ne el record.
L'empresa "Ilustració Catalana", a la qual es refereix en Miquel i Planas, començà essent una revista, però a partir de 1884 esdevingué també una editorial, on es publicaren obres molt importants de la literatura catalana de fa cent anys: les obres completes de Marià Aguiló, Emili Vilanova o Costa i Llobera, una edició popular de les obres de Jacint Verdaguer... Aquestes publicacions propiciaren una gran difusió de les nostres lletres, un dels fets cabdals per copsar la importància de la Renaixença. Com expressa en Miquel i Planas en dos versos: "Y editant llibres y esmerçant cabals", "la gloria aliena ha sublimat la teva".
Jo tinc un amic que es diu com el defensor del "lo" però sense la "h" del cognom :-)
ResponEliminaAh!! per cert... jo faig servir el "lo"... m'agrada :-)
No, no el faig servir sempre. O sigui, jo no dic "lo meu llibre"... però dic "això es lo més important", per exemple... pronunciat "LU" (com les galetes)
Està malament? :-)
Em temo que sí, Assumpta. La forma correcta seria "el més important".
ResponEliminaTambé tenim d'altres alternatives: "allò que és més important", "el que és més important", "la part més important"...
Oh!... Feia temps que ho sospitava...
ResponEliminaD'acord doncs. Miraré de dir-ho bé :-)
Reconec que ho segueixo dient malament. Si m'hi esforço amb l'escriptura 😁
EliminaHo sento, el tema del Matheu-lo ho trobo fantàstic. Una de les més enginyoses anècdotes de lingüística!
ResponElimina