1 de desembre de 2009

Fiabilitat positiva

"Els diccionaris (i els codis en general) només són de fiabilitat absoluta positivament, no pas negativament: si et donen un mot o expressió, pots usar-los amb confiança; però si no te'ls donen no en pots deduir que no existeixin o que són incorrectes."
Joan Solà
Les grans veritats són així de senzilles. Però això no evita els maldecaps dels traductors i correctors, em temo, ja que hi ha el grau d'autoritat de les fonts (lexicogràfiques o no), el context del mot o expressió, la intuïció de la qual tant parla el mateix Solà... A vegades dir que sí és més fàcil que dir que no.


La citació pertany a un article publicat el 3.VI.1999 (Plantem Cara, p. 76).

13 comentaris:

  1. Que les veritats siguin així de senzilles no vol pas dir que sigui fàcil escatir-les.

    Solà té un pensament positivista que ja porta aquestes coses.

    ResponElimina
  2. No sé si l'absència d'alguns termes a definir en alguns determinats diccionaris i en unes determinades èpoques pot ser negatiu..

    ResponElimina
  3. La fiabilitat absoluta se'ls hi suposa, tot i que sabem que no sempre és certa.

    I no és que li tingui mania, però en el meu diccionari anglès-català d'Oliva/Buxton de "gelding" passa a "get", oblidant paraules com "general", "genius" o "gentleman".

    ResponElimina
  4. vpamies: confio que també hagi estat positiu en la teva trobada.

    pisco: ¿com els termes eròtics?

    allau: oblidar 'genius' i 'gentleman' és de molt mal gust per a un anglòfil com vós. Us entenc.

    ResponElimina
  5. Si dic que jo també ho havia pensat alguna vegada, em creureu? :-))

    ResponElimina
  6. Si us dic que jo també ho havia pensat alguna vegada, em creureu? :-)

    ResponElimina
  7. Ho sabia!! Sabia que el que no havia sortit primer sortiria després... Grrrr... al XeXu li acaba de passar el mateix a cal McAbeu per això he vingut a mirar.

    No és culpa meva, és de Blogger :-)

    ResponElimina
  8. Això només vol dir que ho havies pensat com a mínim dues vegades, reusenca! :)

    ResponElimina
  9. A això li dic jo escombrar cap a casa. Però és que un diccionari ha de ser com un semàfor lèxic. No hi cap una altra possibilitat.

    ResponElimina
  10. Estic d'acord, però és un semàfor limitat per definició. La llengua canvia com l'aigua d'Heràclit i el diccionari només pot recollir una part de l'aigua (cada cop més, per sort) en un moment determinat i en una part concreta del seu curs.

    ResponElimina
  11. La sentència de Solà (que repeteix, adaptada al DIEC, a "Dubtes de professionals", Avui, 27 IX 2008) es pot prendre al peu de la lletra amb un cert matís (si un mot és al diccionari tens un argument per usar-lo) i potser tan sols amb total seguretat només en la segona part (i crec que el mateix Solà ho subscriuria). M'explico.
    Que un mot, una informació, constin en un diccionari no vol dir gran cosa més que això: que consten en aquell diccionari, i prou. I els mots consten en un diccionari perquè el diccionari dóna fe de la seva existència, tant si de debò existeixen com si no.
    Els diccionaris també tenen els seus fantasmes (mots que no han existit mai abans que els registrés aquell diccionari, perquè simplement l'autor del diccionari s'ha malfixat o no ha comprès bé aquella forma, o perquè simplement se l'ha tret de la màniga amb aquella alegria), uns fantasmes que de vegades s'arrosseguen d'un diccionari a l'altre, vagant eternament sense repòs. Hi ha importants estudiosos de la llengua que fan de pacients caçafantasmes i ens els van desemmascarant.
    També és sabut que la informació que hi ha als diccionaris no sempre és fiable. Fixeu-vos què en diu el mateix Solà: «quan un diccionari ens diu que el verb pujar és intransitiu i es queda tan satisfet és que és un diccionari inconscient» ("Rampells verbals", Avui, 23 II 1995). (I val la pena que llegiu també "De diccionaris", Avui, 13 VII 1997.)
    També és cert que si contrastes diversos diccionaris pots acabar desconcertat i sovint amb un mal de cap considerable. Si teniu humor feu la prova amb el verb encantar per saber si n'hem de dir "L'encanta la xocolata" o "Li encanta la xocolata". Només cal que agafeu el Gran diccionari d'Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de l'Institut i mireu d'aclarir-vos-hi.

    ResponElimina
  12. Com d'habitud li agraeixo moltíssim la informació, que enriqueix sobremanera aquest senzill apunt.

    Això dels fantasmes, benvolgut anònim, m'ha fet recordar allò dels mountweazels, dels quals vaig parlar en una ocasió. Posats a demanar, m'agradaria saber si té alguna suposició sobre l'existència de mountweazels als diccionaris catalans.

    ResponElimina

Quelcom a dir?