3 de desembre de 2009

Orígens

"Com les abelles van xuclant la mel en els boscos florits, així vosaltres, llibreters -i ara m'adreço d'una manera particular als llibreters de vell-, i nosaltres, llegidors, en les pàgines dels llibres destriem amb un plaer lentíssim, en un aprenentatge perpetu, serenes, lluminoses, alliberadores paraules d'or."
Salvador Espriu

Aquí poques vegades parlo directament de mi mateix. Ara tampoc ho faré. Com un mèdium qualsevol, seran els diccionaris els que parlaran per mi. El contingut d'aquest apunt és estrictament personal, ja que informa dels meus hàbits d'obtenció d'una de les principals matèries que alimenten el Gazophylacium: els diccionaris catalans vells, considerant-ne tot aquell que es publicà fins l'any 1932, quan aparegué el Diccionari General de la Llengua Catalana de mestre Fabra. En l'actualitat disposo de 123 d'aquests diccionaris, petita col·lecció personal que es pot consultar a LibraryThing. A banda de la informació que allí s'hi mostra públicament, mantinc una base de dades paral·lela, més completa i més antiga, on recullo, entre d'altres informacions, l'origen de cada llibre (bé, d'alguns pocs no, que es perden en la història del meu temps). Així, he sentit curiositat per saber d'on provenen aquests primers 123 exemplars de col·leccionisme lexicogràfic. I heus aquí el resultat:

1. Dels locals de les llibreries de vell: 36 (29,2 %)
2. Per Internet, a Todocolección: 22 (17,8 %)
3. Per Internet, a Vialibri: 17 (13,8 %)
4. Per Internet, a Ebay: 15 (12,1 %)
5. A cases de subhastes: 7 (5,6 %)
6. A fires de llibre vell: 7 (5,6 %)
7. D'origen desconegut: 6 (4,8 %)
8. Regals (els millors): 6 (4,8 %)
9. A Sant Antoni: 5 (4 %)
10. Als Encants: 2 (1,6 %)

De fet, i malgrat la presència creixent de la compra virtual, l'origen de gairebé tots és la llibreria de vell; aquesta pot ser que vengui en una fira, que tingui parada a Sant Antoni, que també vengui a Vialibri (el més probable), a Todocolección, a Ebay... I no indico quines són les meves llibreries de vell preferides per no ferir sensibilitats, hehe.

Font de la imatge: L'alba des d'Igualada. A Panoramio.

20 comentaris:

  1. Mmm, no sé si fas bé de donar a conèixer les teves fonts, mira que perdràs 'misteri'...

    ResponElimina
  2. Durant el temps que fa que col·lecciono diccionaris vells he conegut dues altres persones que també ho fan. Amb un vaig topar per casualitat a Sant Antoni, i no n'he sabut res més; l'altre l'he conegut gràcies al bloc i és una font constant d'informació per a mi (i per als lectors). Prefereixo desvetllar misteris si així es propaga aquest vici.

    ResponElimina
  3. Veig que també fas incursions cap a l'apassionant món de les estadístiques. COm som aquests de lletres! :-)

    Pots estar-ne ben orgullós de la teva col·lecció i de la teva tasca de difusió de la lexicografia, un palabro gairebé tan malsonant com la meva paremiologia.

    Quan en tinguis tres-cents mil et muntem una sorpresa... :-)

    Va, deixem-ho en mil?

    ResponElimina
  4. una esplèndida col.lecció. Els diccionairs sempre m'han agradat, i de vegades passo una bona estona fullejant-los

    ResponElimina
  5. Precisament ahir a casa parlàvem de la progressiva desaparició de les llibreries de vell. Segurament cada vegada hauràs de dependre més i més de les compres per la xarxa...

    ResponElimina
  6. Parèmies: Quan en tingui mil ja estaré reclòs en un hospici. Que malgrat trobar-me en la més tendra joventut, cada cop em costa més de localitzar prefabrians en bon estat i a bon preu.

    Tibau: Als lletraferits això de trobar-nos amb tantes paraules juntes, i moltes desconegudes, sempre ens emociona. Estàs convidat a casa per si li vols donar una ullada.

    Allau: Tens raó. En potser deu anys, només sé de dues llibreries de vell que hagin obert. En canvi, n'han tancat unes quantes més. Però el negoci per Internet continua pujant. L'altre dia vaig comprar un facsímil del Nebrija català a un llibreter suís. Així són les coses avui en dia.

    ResponElimina
  7. Tenir 123 diccionaris catalans d'abans de 1932 jo no ho consideraria una "petita col·lecció", és impressionant. Felicitats!
    I ara et deixo que vull escoltar que diu en Joan Solà a Catalunya Ràdio.

    ResponElimina
  8. El Solà sí que és impressionant. Que vagi de gust!

    ResponElimina
  9. Es nota que sou ordenats! Jo seria incapaç, entre altres coses, de fer una estadística de res. Sóc un caos.

    Pàmies, quan arribi als 500 li muntem una gresca sorpresa blocaire!
    Pensa que nosaltres la volíem muntar quan arribesis als 500.000 registres i el Gazo va rebaixar la xifra...

    ResponElimina
  10. En Solà un crack, ja sé que no et descobreixo res, com li ha dit el mateix Manel Fuentes ha deixat les coses més clares en una estona de conversa que en tota la tertúlia anterior.
    I VÍCTOR i GALDERICH, no veieu que si li aneu dient ja no serà una sorpresa. Ara ja no ho podem fer ni quan arribi als 1000 ni als 500 que ja ho sap. Ho fem als 250? ;-D

    ResponElimina
  11. Aposto un facsímil del Gazophylacium que el Parèmies arriba abans al mig quilo de parèmies que jo als 500 diccionaris. Tanmateix jo sóc mooolt més jove :)

    ResponElimina
  12. La sentència de Solà (que repeteix, adaptada al DIEC, a "Dubtes de professionals", Avui 27 IX 2008) es pot prendre al peu de la lletra amb un cert matís (si un mot és al diccionari tens un argument per usar-lo) i potser tan sols amb total seguretat només en la segona part (i crec que el mateix Solà ho subscriuria). M'explico.
    Que un mot, una informació, constin en un diccionari no vol dir gran cosa més que això: que consten en aquell diccionari, i prou. I els mots consten en un diccionari perquè el diccionari dóna fe de la seva existència, tant si de debò existeixen com si no.
    Els diccionaris també tenen els seus fantasmes (mots que no han existit mai abans que els registrés aquell diccionari, perquè simplement l'autor del diccionari s'ha malfixat o no ha comprès bé aquella forma, o perquè simplement se l'ha tret de la màniga amb aquella alegria), uns fantasmes que de vegades s'arrosseguen d'un diccionari a l'altre, vagant eternament sense repòs. Hi ha importants estudiosos de la llengua que fan de pacients caçafantasmes i ens els van desemmascarant.
    També és sabut que la informació que hi ha als diccionaris no sempre és fiable. Fixeu-vos què en diu el mateix Solà: «quan un diccionari ens diu que el verb pujar és intransitiu i es queda tan satisfet és que és un diccionari inconscient» ("Rampells verbals", Avui, 23 II 1995). (I val la pena que llegiu també "De diccionaris", Avui, 13 VII 1997.)
    També és cert que si contrastes diversos diccionaris pots acabar desconcertat i sovint amb un mal de cap considerable. Si teniu humor feu la prova amb el verb encantar per saber si n'hem de dir "L'encanta la xocolata" o "Li encanta la xocolata". Només cal que agafeu el Gran diccionari d'Enciclopèdia Catalana i el Diccionari de l'Institut i mireu d'aclarir-vos-hi.

    ResponElimina
  13. Quina mala punteria!
    Com ja es veu, aquest comentari ha d'anar a l'entrada anterior…

    ResponElimina
  14. Però ens encanta tant la teva reflexió que també la deixarem aquí.

    ¿Veus la solució? Un pronom de primera persona i tot arreglat. :)

    ResponElimina
  15. Les llibreries de vell s'estan apuntant a les noves tecnologies. Renovar-se o morir.

    Les compres que fem a Internet, la majoria són a llibreries de vell.

    Gazo, potser seràs més jove (amb més entrades, però), però si no fessis la travessa Matagalls-Montserrat cada any encara et reptaria a una carrereta (costa avall, eh!).

    ResponElimina
  16. A una carrereta amb mi acabaries reptant pel terra, mestre.

    T'equivoques amb les entrades. Tu en tens més. Amb tants blocs és lògic.

    ResponElimina
  17. Bonjour Monsieur Puigmalet (Puymalet en français!)
    Je suis contente de te retrouver, même virtuellement, après tant de changements dans ma vie...
    Je te remercie de ton amitié fidèle et j'espère que mes recettes seront à la hauteur de tes espérances!
    Ton site est toujours aussi passionnant et si riche!
    Très amicalement d'une amie "exilée·" en France,
    Henriette

    ResponElimina
  18. Je vous souhaite le meilleur dans votre avenir, Marie Betxamel. Tes recettes sont toujours à la hauteur. À bientôt!

    ResponElimina
  19. I pensar que tot va començar a la recerca d'aquell "Intervíu" de la Marisol...

    No?

    ResponElimina
  20. Com em coneixes. No he llegit res de tan excitant fins el Jueves dels principitos.

    ResponElimina

Quelcom a dir?