De tots els artistes manipuladors de diccionaris dels quals he conegut l'obra (i ja en són un bon grapat), aquest és sens dubte un dels més espectaculars. Es diu Sam Winston, viu a Londres, on va néixer l'any 1978, i s'anuncia com a artist-typographer. I el que ha fet és manipular els vint volums de l'Oxford English Dictionary. Plegant pàgina rere pàgina. Unes 80.000. Cadascuna amb un doblec diferent. El resultat és Folded dictionary (2004), una carena de crestes impreses, una filera de ventalls lèxics, o, des de la perspectiva d'aquesta allargassada imatge inferior, el resultat de fer-li punta a un immens llapis-diccionari.
Sam Winston té més obres relacionades amb diccionaris. De fet la quasi totalitat de la seva obra gira al voltant de paraules, històries fetes de paraules i tipografies. Podeu descobrir-ho vosaltres mateixos clicant en algun dels enllaços que he indicat. O potser més endavant hi tornaré.
Aquesta troballa me l'ha facilitada l'estimat i mai oblidat elbokabulariSam Winston té més obres relacionades amb diccionaris. De fet la quasi totalitat de la seva obra gira al voltant de paraules, històries fetes de paraules i tipografies. Podeu descobrir-ho vosaltres mateixos clicant en algun dels enllaços que he indicat. O potser més endavant hi tornaré.
Entrades
Realment molt bonic; però a mi aquest tipus d'obres sempre em deixen una impressió contradictòria. És lícit bescanviar utilitat per bellesa?
ResponEliminaper a mi si que n'és, perquè més que bellesa és concepte :)
ResponEliminaJo no hi veig problema perquè precisament els dicciobnaris són uns objectes que ten molts altres exemplars... no són una peça única. Així doncs, Gazo, ja pots començar a agafar el cúter i el plegador manual i començar a fer obres d'art amb la teva col·lecció!
ResponEliminaAllau: ¿És lícit l'art, llavors?
ResponEliminaClidice: En aquest cas uns 252.200 conceptes, que són les entrades que té l'OED.
Galderich: No és el cas de l'OED, però sí hi ha casos de diccionaris dels quals només ens ha arribat un únic exemplar. I no cal que siguin manuscrits.
Gazo,
ResponEliminaLlavors no són diccionaris, són joies! ;-)
Clar que sí. I Gazophylacium és el lloc on es guarda el tresor!
ResponEliminaei Gazo, m'han arribat els teus records des de l'Arxiu del PRat!!!!! M'ha fet molt il.lusió, i per cert, gràcies per fer propaganda del meu blog...
ResponEliminaMolts records, Bones Festes i un gran any 2010.... també a tots els teus seguidors
Aquest Víctor... Molt bon nadal, sitgetana!
ResponEliminaJ'ai beaucoup aimé ces dictionnaires érigés en œuvre d'art. Si on y réfléchit bien c'est un cas d'une double œuvre d'art en une seule présentation, ce qui est assez rare!
ResponEliminaEn attendant d'autres considérations philosophiques aussi édifiantes, je te souhaite, cher Puigmalet, une bonne fête de Noël et t'envoie tous mes vœux pour cette nouvelle année 2010 qui s'annonce. Qu'elle t'apporte le bonheur, la santé et...plein de sous!!!!!
Avec toute ma sincère amitié,
Henriette
AH, j'avais oublié de te préciser que pour moi, un dictionnaire c' est déjà une œuvre d'art! D'où ma réflexion précédente.
ResponEliminaBon, je pense que tu avais compris, mais j'ai préféré préciser...
Poutous.
Je t'avais compris tout de suite et je partage complètement ton avis. Joyeux Noël, catalane!
ResponElimina