23 de novembre del 2011

El diccionari més antic del món i la substitució lingüística


Tauleta 16 (Louvre)


Són tauletes de fang amb escriptura cuneïforme, datades cap al 2.300 aC, època dels accadis, que es van descobrir a Ebla (actual Síria). S'anomenen Urra=hubullu i formen un diccionari enciclopèdic babilònic que consta de 24 toms (o sigui, tauletes) que parlen de noms de plantes, animals, pedres, estrelles, mesures de gra, de pesos i de superfícies, vehicles terrestres i marítims, professions... L'obra completa s'usava per servir de textos de pràctica per als escribes, antics redactors i copistes. Actualment té perfil d'afició al Facebook, potser obra d'algun copista del XXI.

La seva peculiaritat és que la informació es presenta en una llista bilingüe de mots sumeri-accadi, dues llengües certament poc parlades en l'actualitat. La llengua més antiga de les dues és el sumeri (aprox. 4.000 - 1.900 aC). De l'accadi, en canvi, en tenim notícia des del 2.300 aC (l'època d'aquest diccionari manual). Se sap que l'accadi va substituir el sumeri a les zones de Mesopotàmia on es parlava. El que alguns consideren el diccionari més antic del món és un primer testimoni del llarg procés de substitució lingüística que acabaria amb el sumeri. ¿Va tenir l'accadi millor fortuna? En absolut. L'arameu va ocupar amb el temps el seu territori lingüístic. De parlants d'arameu, que diuen era la llengua de Jesús, encara n'existeixen, prop de mig milió, tot i que es considera actualment una llengua en perill d'extinció.


Tauleta 13 (The Metropolitan Museum of Art)

14 comentaris:

  1. Així ja es comprèn que en diguin totxos, dels diccionaris (i això que aquest era manual).

    ResponElimina
  2. I malgrat tot, es conserven, ni que sigui en fang.

    Quantes llengües no han mort al fang sense ni tan sols memòria?

    ResponElimina
  3. Gazo, no et tempta una edició del Fabra en tauletes de fang de la Bisbal?

    ResponElimina
  4. Mauleta: ¿Hi ha algú prou insensible per dir-ne totxos dels diccionaris? Quin món!

    ResponElimina
  5. Joan: S'han mort i s'estan morint ara. La consciència del seu valor patrimonial és tan recent...

    ResponElimina
  6. Ostres, quan vaig ser a Síria vaig passar per Ebla i vaig sentir parlar Arameu a Masulé... no sabia que trepitjava terra gazophylàcia...

    ResponElimina
  7. Pisco:¿Vas reconèixer un parlant d'arameu? Això sí que és tenir l'orella fina...

    ResponElimina
  8. Gazo,

    Era un poble on tothom en parlava. De fet és el darrer poble amb una massa de parlants significativa. Calia només posar l'orella per sentir els vells parlar i veure que no era àrab...

    M'arrepenteixo de no haver comprat un cassette d'una misa en Arameu!

    ResponElimina
  9. Quan vaig escriure "Ebla" poc que imaginava que algun lector hi hagués estat i hi hagués sentit l'arameu! Sent un lloc clàssic de l'arqueologia bíblica, això que dius de la missa té tot el sentit del món.

    ResponElimina
  10. Tota llengua que no ha tingut un estat que la cuidi, la imposi i l'afavoreixi, ha acabat desapareixent.

    Prenem nota...

    ResponElimina
  11. Nosaltres tenim Andorra, porquet! Optimista que m'he llevat avui...

    ResponElimina
  12. És un diccionari preciós.
    Quan vas a museus com el Louvre o el Metropolitan no et fixes en aquestes coses, des d'avui no serà el primer que miraré, pero quasi.

    ResponElimina

Quelcom a dir?