Un cop vaig sentir explicar a Albert Jané que quan algú li trucava per algun dubte ortogràfic, ell demanava a l'interlocutor que s'esperés, anava a buscar un diccionari i li donava la resposta. Amb aquest gest, el lingüista mostrava dues coses: el camí per aprendre i que ningú no neix ensenyat.
"Ningú no neix ensenyat" és el títol d'una vinyeta-pròleg del dibuixant Cesc (Francesc Vila, 1927-2006), del qual ja li coneixíem l'"Homenatge a Pompeu Fabra", que apareix a l'inici d'un diccionari escolar, el Diccionari didàctic elemental (Barcelona: Cruïlla, 2006).
El dibuix, en blanc i negre, mostra una escena de carrer en què cinc bafarades, en lloc d'incloure diàlegs, inclouen sengles definicions dels mots brossa, cadell, gual, rètol i xerraire: una interpretació original de la presentació d'una obra, amb un títol que no podia ser més encertat. Des de la gent del carrer que dibuixa Cesc fins als gramàtics consagrats com Albert Jané, tothom cal que tingui clar que ningú no neix ensenyat. Per ensenyar-nos, precisament, tenim els diccionaris.
"Ningú no neix ensenyat" és el títol d'una vinyeta-pròleg del dibuixant Cesc (Francesc Vila, 1927-2006), del qual ja li coneixíem l'"Homenatge a Pompeu Fabra", que apareix a l'inici d'un diccionari escolar, el Diccionari didàctic elemental (Barcelona: Cruïlla, 2006).
El dibuix, en blanc i negre, mostra una escena de carrer en què cinc bafarades, en lloc d'incloure diàlegs, inclouen sengles definicions dels mots brossa, cadell, gual, rètol i xerraire: una interpretació original de la presentació d'una obra, amb un títol que no podia ser més encertat. Des de la gent del carrer que dibuixa Cesc fins als gramàtics consagrats com Albert Jané, tothom cal que tingui clar que ningú no neix ensenyat. Per ensenyar-nos, precisament, tenim els diccionaris.
Entrades
L'anècdota que expliques d'en Jané me l'havia explicada, igualment, en Jordi Bruguera, en un curs de correcció de textos que recordo, particularment, per aquesta anècdota i algunes altres anècdotes telefòniques que ell ens va explicar.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Jo li vaig sentir al Jané també en un curs de correcció. Aviam si serà una anècdota del manual de professors de cursos de correcció! Potser per això ens sembla tan "correcta".
ResponEliminaEm sembla molt bé que ens recordis que ningú no neix ensenyat. Cal saber que tots som aprenents, ja que cal aprendre que dia a dia anem construint el nostre coneixement.
ResponEliminaAquest bloc, des que va néixer, es qualifica com a "amateur", Roser. Sempre aprenents!
ResponEliminaJo també sóc una gran amant amateur dels diccionaris. Gràcies!
ResponEliminaL'anècdota d'en Jané marca el camí que cal seguir. Els dubtes s'han d'intentar resoldre per un mateix, només al final, quan ja no hi ha més sortida, és convenient demanar ajut.
ResponEliminaUna de les coses que més em costa amb els meus alumnes és fer-los veure que l'aprenentatge és constant i no té aturador, que ignorem molt més del que sabem i que per aprendre primer ens hem d'equivocar.
ResponEliminaL'aprenentatge com a model de vida quotidiana. Malgrat tot, quan em veuen deuen pensar:
- Si hem d'acabar com el professor...
Molt bona la pàgina introductòria d'en Cesc!
Núria: Encantat de compartir afició. Gràcies a tu!
ResponEliminaDavid: Per això és important ensenyar on trobar les respostes, més que donar-les; com és millor ensenyar a pescar que no donar el peix.
ResponEliminaPisco, el tema de l'error és un dels clàssics en les classes de llengua i no tinc cap problema en mostrar als nois que jo també en cometo. L'aprenentatge continu requereix esforç i constància, que no són precisament valors de moda per a molts adolescents.
ResponEliminaTot ràpid i tot fàcil? I ara! i quina gràcia pot tenir? Al cap i a la fi, fer una feina ben feta, tant si és en poc temps, com si et dura tota la vida, és una bona manera d'invertir-la :)
ResponElimina