Un homenatge sempre és un homenatge, encara que es faci amb més bona fe que no bon resultat. Fidels a l'errare humanum est, al poble de Sant Quirze del Vallès (Occidental), limítrof amb Terrassa, van batejar un carrer amb el nom de Pompeu Fabra, però l'encarregat de fer-ne la placa no devia tenir cap diccionari a mà —fet que sempre pot comportar funestes conseqüències—, i va escriure la dedicació professional del filòleg amb prefabriana grafia. La imatge potser és antiga i en l'actualitat desconeixem si ja s'ha esmenat la paradoxa.
Una altra possibilitat fóra que l'autor del rètol viari tingués a mà algun diccionari prefabrià —fet que excusaria per la seva originalitat aquest singular error. Algunes de les formes catalanes que trobo, fullejant prefabrians a l'atzar, són:
PD 2/11/11: La imatge és actual. Més detalls al comentari de Quadern de mots en aquest apunt.
(La imatge me l'ha enviada un blocaire terrassenc, qui no en recorda l'origen precís, però potser d'una piulada)
Una altra possibilitat fóra que l'autor del rètol viari tingués a mà algun diccionari prefabrià —fet que excusaria per la seva originalitat aquest singular error. Algunes de les formes catalanes que trobo, fullejant prefabrians a l'atzar, són:
- "Filólog" (Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italià d'Una societat de catalans, 1839).
- "Filólogo" (forma catalana igual a la castellana, en el Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana i llatina de Pere Labèrnia, 1839 o en el Diccionario manual ó vocabulario completo mallorquin-castellano d'Unos amigos, 1859).
- "Filòlog" (Diccionario valenciano-castellano de Jose Escrig, 1851).
- "Filóloc" (Diccionario catalan-castellano y vice versa de D. y M., 1854 o en el Diccionario manual catalan-castellano de D.J. M., 1856).
- "Filòloch" (Diccionari popular de la llengua catalana de Joseph Aladern, 1909).
- "Filòlech" (Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana, circa 1910).
- "Filólech" (Enciclopedia moderna catalana de Joseph Fiter, 1913).
- "Filòlec" (Vocabulari ortogràfic valencià-castellà de Lluís Fullana, 1921).
PD 2/11/11: La imatge és actual. Més detalls al comentari de Quadern de mots en aquest apunt.
(La imatge me l'ha enviada un blocaire terrassenc, qui no en recorda l'origen precís, però potser d'una piulada)
Entrades
Home, està escrit en LLengua Valenciana. Sense cap error, com demostra la cita que fa voste del diccionari Valencià de Fullana.
ResponEliminaAixina ho diem abans de que naixquera Pompeu i aixina ho seguim diguent en lo Reyne de Valencia.
Atentament. Francesc Adlert A.
Vols dir que està mal escrit?
ResponEliminaSembla que quan el senyor Google va passar a fer fotografies dels carrers encara hi havia la placa amb el càrrec pre-frabrià: Street View a Sant Quirze del Vallès
ResponEliminaDe 4 paraules (i dues són el nom) una errada ortogràfica... portem bona estadística...
ResponEliminaEl que ho va escriure era filòllec.
ResponEliminaPerdó... no s'escriu així?
ResponEliminaFrancesc: Permet-me discrepar. Les fonts que indico són prefabrianes o, si més no, anteriors al DGLC de Fabra (1931-32). En d'altres diccionaris postfabrians valencians també es troba "filòleg": al Vocabulari valencià-castellà (1960) o al Vocabulari castellà-valencià i valencià-castellà (1972) de Francesc Ferrer; més modernament, al Diccionari pràctic d'ús del valencià (2007) de l'editorial Bromera. El més important, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (en línia) només accepta "filòleg". Una cosa és la norma i una altra l'ús, esclar: veig per Internet que apareix més d'un filòlec en valencià.
ResponEliminaXavier: Doncs si el cotxe del Sr. Google hi ha passat recentment, potser encara existeix el cartell.
Porquet: És una simple errada, però en un lloc paradoxalment curiós. N'hi ha tantíssimes d'errades ortogràfiques pels carrers!
Allau: Aquesta és carn de disseccionari.
Pisco: Ja sé que tu tires cap a l'ideari del Matheu-lo, ja...
Hola, visc a Sant Quirze del Vallès, poble on, com tants d’altres, té un carrer dedicat a l’il•lustre filòleg Pompeu Fabra.
ResponEliminaAvui hi he passat –per fer les verificacions -, és un carrer curtet. Hi ha quatre plaques que indiquen el nom del carrer. Dues de noves i dues de velles.
Les dues noves són de disseny diferent, en totes dues només hi apareix escrit Carrer Pompeu Fabra (desapareix el filòlec i les dates de naixement i mort)
Les dues velles són iguals i, sí, són calcades com la de la foto que ens has mostrat. (no tinc càmera i el meu mòbil i jo som incompatibles per això no ho he pogut tornar a immortalitzar).
Es podrien fer moltes estadístiques sobre les quatre plaques.
Està clar que aquesta placa està feta abans de la normalització fabriana, fins i tot pot ser que estigui feta abans que nasqués en Pompeu Fabra. Ho dic a primer cop d'ull, eh!, sense investigar-ho gaire. ;-)
ResponEliminaPuigmalet. Lo que yo estic dient es que eixa placa arreplega la forma viva i actual en Llengua Valenciana. Qui i com influencià en una placa de tan moderna factura es un misteri que escapa del meu enteniment. El que Fullana arreplegara "filolec" no fon per que se li antoixara, sino per que era i es la forma valenciana viva.
ResponEliminaEls diccionaris que voste me comenta se fan desde una optica Unionista, i per tant son poc representatius de la realitat fonetica i historica de la Llengua Valenciana. En el diccionari de la Real Academia de Cultura Valenciana poden vostes trobar la (torne a repetir) unica forma viva.
Atentament Francesc Adlert A.
Hi ha gent a la qui no li agrada que posin Bibliòlec en contes del Bibliolek normatiu de la nova gramàtica catalana ( valenciana, algueresa, mataranyesa, perpinyanesa, pratenca, ...)que estarà en ús l'any 2525 (in de year tuenifaif tuenifaif que diu la cançó).
ResponEliminaPer embolicar la troca recordo que quan jo era petit, petit... haver vist el carrer "Pompeyo Fabra" a Terrassa. Fins i tot, aquesta denominació encara continua activa per la nostra estimada "Generalidad" (veure la pàgina 15274 el DOGC del 2007: DOGC 30/04/2007).
ResponEliminaQuanta raó, este benèmerit valencià quan diu que és una forma valenciana viva! A més a més, aixina filolec sense cap accent encara és més i més viva.
ResponEliminaCom m'afigure que ho deu ser Benlloch (segur que eixa -ch es pronuncia igual que la de chiquet).
Quina sort ha tingut la humanitat amb estos genis de la filoloquia!
A Xavier Caballé. No es tan extrany. Yo he vist documents oficials en els que Pompeu apareix aixina, Pompeyo. Crec que no te tanta importancia, per aquella epoca en els documents oficials seria normal, dic yo.
ResponEliminaA mauleta, no se si es que no li he entes, o que no li veig la gracia pe cap puesto a lo que ha escrit voste. Perque esta escrit com per a fer gracia ¿no? ¿I que es lo que la te? ¿que en Llengua Valenciana digam filolec? ¿que aixina ho escrigam? ¿o les dos coses?
Atentament
Francesc Adlert A.
Quadern: Moltes gràcies per la precisió en l'actualitat de la imatge. Afegeixo la teva tasca de treball de camp a l'apunt ;)
ResponEliminaPere Llada: M'adhereixo a la teva proposta i la concreto: Un valencià antinormatiu amb una màquina del temps és l'opció més versemblant!
Anònim: Escrig també va recollir "filolog" però no sembla que en aquest cas sigui llengua viva. Rico & Solà (1995) diuen que Fullana s'inspirà en el diccionari de Martí Gadea i hi ha filòlegs valencians com Emili Casanova que el consideren el darrer lexicògraf vuitcentista, tot i valorar el seu treball, donada la seva època. A banda d'això, no sembla gaire realista apostar perquè en aquest cas es tracti de cap forma valenciana viva, precisament a Sant Quirze del Vallès. És un error, com tants d'altres es cometen als nostres carrers.
Biblioaprenent: Vós sou un visionari!
Caballé: Això de Pompeyo es pot trobar fins i tot en alguna de les seves obres. Eren altres temps!
Mauleta: Quina gata tan entremaliada...
Definició per al Miccionari o el Disseccionari: fillòleg: estudiant de filologia que té un padrí que ja s'hi dedica.
ResponEliminaNo deixa de ser un error d'allò més inoportú.
ResponEliminaParèmies: Doncs amb la de l'Allau ja en tenim un parell. Mitja secció del Disseccionari.
ResponEliminaJoan: Inoportú,paradoxal,simpàtic... Tot depèn del peu amb què un s'aixequi.
"Un valencià antinormatiu amb una màquina del temps és l'opció més versemblant!"
ResponEliminaHahahaha... em moro!! boníssim! :-DD
Assumpta: No et moris fins haver fet un concurs més difícil, dona ;)
ResponEliminaA Assumpta. No es un valencià antinormatiu. No es un valencià antires. Es un valencià- valencià.
ResponElimina¿qui feu la placa? tal volta eixa siga la clau per a la solucio del enigma.
Atentament
Francesc Adlert A.
Ei, FRANCESC, no t'enfadis, home, que jo reia de l'expressió única i exclusivament :-))
ResponEliminaFrancesc: No hi ha enigma. La placa la va fer algú que no sabia com s'escrivia 'filòleg'. Estic segur que a València també es troben nyaps lingüístics en plaques i rètols. És un fenomen universal.
ResponEliminaAssumpta: No riguis tant i fes un concurs més difícil, dona :D
Com em demanes un concurs més difícil si la gent el vol més fàcil? Què he de fer, pobre de mi? :-D
ResponEliminaEl personatge del mes que ve ja el tinc pensat i, com a pista et puc dir que no és una dibuixant catalana ;-))
Ah, i no si val de passar-li les respostes al Pere Llada. Aquest rànquing és clarament partidista :)
ResponEliminaUn altre detall... no hauria de ser "Carrer de Pompeu Fabra" enlloc de "Carrer Pompeu Fabra"?
ResponEliminaNo, no li passo cap resposta al PERE LLADA, de veritat, les troba tot solet... Ara bé, cal dir que a vegades es passa molta estona investigant, per tant s'ho mereix, que hi ha gent que diu "ui, no la sé" i no googlegen res :-D
ResponEliminaCrec que s'hauria d'acceptar la paraula Googlejar al diccionari, què n'opines?
Fary: Crec que sí. Té més lògica i és el criteri del nomenclàtor dels carrers de bcn: http://www.bcn.es/nomenclator/
ResponEliminaAssumpta: Googlejar seria un neologisme molt actual, però hi ha el risc que sigui efímer. ¿Serà Google el cercador que utilitzarem d'aquí 5 anys? Encara més: ¿Llavors utilitzarem cercadors o algun altre artefacte? O potser sí, i tota la nostra existència futura serà compartida amb aquesta maquinota... "Google" apareix al Cercaterm del TERMCAT.
Sempre cal recordar a aquell mestre lapidari que va convertir l'universitari "Rector Ubach" en l'eclesial "Párroco Ubach".
ResponEliminaL'anècdota seria molt bona, però ¿vols dir que és certa?
ResponEliminaAl nomenclàtor dels carrers de Barcelona diu:
Rector Ubach, Carrer del
Fèlix Ubach i Claris (Berga, Berguedà 1779 - Barcelona 1864). Rector, des del 1817 (i durant quaranta-set anys) de la parròquia dels Sants Gervasi i Protasi, en l'aleshores municipi independent de Sant Gervasi de Cassoles. Promocionà la construcció de la primera església important de la vila, que ampliava la inicial esglesiola del poble.
Pregunta-li al Galderich, que viu per allà, si es deia o no "Párroco Ubach" el carrer del Rector.
ResponEliminaNo, si que es digués "Párroco" ja m'ho crec. El que dic és que sembla que ho era de veritat. :)
ResponEliminaD'aquestes de carrers n'hi ha una de molt bona, a València. De tan bona que sembla mentida...
ResponEliminaHeu passat alguna vegada pel carrer del Pollastre, a la vora del carrer de la Mar? Doncs sembla que el nom actual és la catalanització (valencianització, si vol, senyor Adlert) moderna de la "calle del Pollo". I d'on surt aquest "pollo"? Doncs del nom antic del carrer del Gall, una deformació de "Call". Què t'ha paregut, morrut?
Clar que sempre hi ha explicacions alternatives...
http://calleshistoricasdevalencia.blogspot.com/2011/09/la-calle-del-pollo-vio-merodear-en-este.html
Quadern de mots, això per a quantes estadístiques dóna? :P
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina