La rata
-A un ratolí temerari,
nebot meu, que és molt tossut
dic: -Vols fer-te saberut?
Doncs rosega un diccionari.
De Josep Carner, del llibre Museu zoològic (Barcelona: Nauta, 1963), on es recullen 24 retrats d'animals. El títol presenta la variant "Els animals s'expliquen com bonament poden". El poema "La rata" és el darrer d'ells, i ens mostra un diàleg entre una rata —probablement de biblioteca— i un nebot ratolí. L'edició original porta 24 dibuixos a color de Josep Granyer, convertits en gravats al taller de Jaume Pla. La rata de la il·lustració superior, però, s'anomena Firmin, és obra de Fernando Krahn i és realment saberuda.
Entrades
Gazo, a mi em fan més por els peixets de plata...
ResponEliminaHehe, tu ho has dit, d'aquí deuen venir les rates de biblioteca, tot el dia rosegant diccionaris, llibres enciclopèdies...
ResponEliminaTot i que el del dibuix em sembla que és més un ratolinet!
Ei, porquet, no et fies!
ResponEliminaM'acabo de llegir el llibre de Firmin i t'asseguro que és realment perillós: capaç d'empassar-se la Britannica en una sessió (o gairebé!) :)
Quina coincidència!
ResponEliminaMe'n recordo del Firmin...
ResponEliminaEl vers de Josep Carner molt divertit!
Els diccionaris
són molt necessaris...
Pisco: Sens dubte! Tan petits però tan llibròfags!
ResponEliminaPorquet: És una rata i molt sàvia. No et perdis la lectura del llibre, si t'agraden els llibres.
Eva: Mira que havia vists blocs curiosos, però el teu ho supera tot. Imagino que Firmin t'ha agradat.
Jordi: Els versos són de Carner, no del Firmin. L'única coincidència són dues rates saberudes, però com que Granyer no va dibuixar cap diccionari, l'he castigat posant la seva il·lustració al final.
Carme: Mira si són necessaris que sense ells no existiria aquest bloc i no estaria contestant-te...
Puigmalet,
ResponEliminaN'hi ha més de coincidències. Interblogaires, vull dir.
Ara ho entès, Jordi! De saberuts va el tema.
ResponElimina"blocs curiosos"? M'ho prendré pel costat positiu... :P
ResponEliminaI sí, em va agradar Firmin. Tot i que... quina vida, pobre!
Eva, curiós en el millor sentit possible. Tinc una amiga que col·lecciona barrufets (milers d'ells) i pensava que series d'aquesta corda, però no.
ResponEliminaLa de Firmin és una vida lletraferida, que és de patiment i d'alguna felicitat.
Ai, Puigmalet: sento haver d'admetre-ho així públicament, però SÓC d'aquesta corda. Tot i que encara no arribo als milers de barrufets només... uh... cent o dos-cents (i augmentant, que diu el Gmail).
ResponEliminaEl bloc de la Salina té una llarga història al darrere.
I ja que estem, el teu bloc també és molt curiós en el millor sentit possible. He treballat un temps amb diccionaris (fent, corregint...) i mira, sembla que d'això no es cura una mai. M'has descobert unes quantes (moltes) coses interessants. Així que, hala, a seguir escrivint!
És un plaer rosegar diccionari amb grana de saberuts.
ResponEliminaEva: Algun dia potser acabaràs coneixent la meva amiga barrufaire. Ella viatja cada any a una fira que fan prop de Brussel·les només de fans dels Barrufets.
ResponEliminaEl bloc de la Salina es nota que té una llarga història i una forta passió al darrere. Aquest són els bons!
Merci pels elogis.
Jordi: I amb grana de capellà i un porronet, també!