El llibre que de sempre he trobat més important de l'obra de Montserrat Roig —i no ho he pas llegit tot— és un que va escriure per encàrrec de Josep Benet, però que ella mateixa explicava que va canviar-li la vida: Els catalans als camps nazis (Barcelona: 62, 1977). Al final de l'obra hi ha un petit vocabulari que ocupa tres pàgines (de la 531 a la 533), on es recull lèxic nazi. La recent lectura de Jo confesso de Cabré em va fer tornar a pensar en aquestes pàgines, ja que Cabré també utilitza algun d'aquests mots alemanys dins de la seva novel·la. No és un lèxic fàcil de llegir: els navegants queden avisats.
El vocabulari conté només 75 paraules. Per algú que desconegui el llibre de la Montserrat Roig o la història que explica —fet improbable avui en dia—, aquestes 75 paraules serveixen per mostrar de manera crua i sintètica allò que s'hi pot llegir. Només hi ha sis paraules que no siguin alemanyes: cinc de franceses i una de catalana. La paraula catalana és "organitzar". I diu d'ella: "En l'argot del camp, robar". L'altra referència que fa al català aquest vocabulari és que als Poschacher —presoners joves de Mauthausen que treballaven en una pedrera de l'empresari austríac Poschacher—, els anomenaven, per homofonia, els "butxaques".
I tota la resta és lèxic alemany. Hi trobem ordres (heraus!: fora!), objectes (Kartoffelschälmesser: ganivet de pelar patates), oficis (Kohlenfahrer: literalment, carboner d'un vaixell, però allí era l'encarregat del forn crematori), tipus de presoners (NN o Nacht und Nebel: literalment, nit i boira. Es referia als presoners destinats a morir sense deixar rastre i prové d'una referència wagneriana a l'Or del Rin), noms d'instal·lacions (Effektenkammer: magatzem de la roba i objectes personals dels deportats)... Hi trobem la barbàrie.
Montserrat Roig, al final del pròleg d'aquesta obra, descriu així els deportats: "I vaig pensar que els ex-deportats m'havien semblat, sobretot, uns homes que no acceptaven la hipocresia de les paraules, que havien arribat al fons del pou de la comèdia humana". Fa gairebé vint anys vaig visitar Dachau, el primer camp de concentració nazi (1933-1945). A l'entrada, a la porta metàl·lica, s'hi pot llegir un eslògan que també seria present en la majoria dels altres camps de la mort: "Arbeit macht frei". Vol dir que el treball fa lliure. El recinte de l'horror era presidit per una mentida, una cínica mostra de la hipocresia de les paraules.
Les tres pàgines del vocabulari
20 Anys sense Montserrat Roig
El vocabulari conté només 75 paraules. Per algú que desconegui el llibre de la Montserrat Roig o la història que explica —fet improbable avui en dia—, aquestes 75 paraules serveixen per mostrar de manera crua i sintètica allò que s'hi pot llegir. Només hi ha sis paraules que no siguin alemanyes: cinc de franceses i una de catalana. La paraula catalana és "organitzar". I diu d'ella: "En l'argot del camp, robar". L'altra referència que fa al català aquest vocabulari és que als Poschacher —presoners joves de Mauthausen que treballaven en una pedrera de l'empresari austríac Poschacher—, els anomenaven, per homofonia, els "butxaques".
I tota la resta és lèxic alemany. Hi trobem ordres (heraus!: fora!), objectes (Kartoffelschälmesser: ganivet de pelar patates), oficis (Kohlenfahrer: literalment, carboner d'un vaixell, però allí era l'encarregat del forn crematori), tipus de presoners (NN o Nacht und Nebel: literalment, nit i boira. Es referia als presoners destinats a morir sense deixar rastre i prové d'una referència wagneriana a l'Or del Rin), noms d'instal·lacions (Effektenkammer: magatzem de la roba i objectes personals dels deportats)... Hi trobem la barbàrie.
Montserrat Roig, al final del pròleg d'aquesta obra, descriu així els deportats: "I vaig pensar que els ex-deportats m'havien semblat, sobretot, uns homes que no acceptaven la hipocresia de les paraules, que havien arribat al fons del pou de la comèdia humana". Fa gairebé vint anys vaig visitar Dachau, el primer camp de concentració nazi (1933-1945). A l'entrada, a la porta metàl·lica, s'hi pot llegir un eslògan que també seria present en la majoria dels altres camps de la mort: "Arbeit macht frei". Vol dir que el treball fa lliure. El recinte de l'horror era presidit per una mentida, una cínica mostra de la hipocresia de les paraules.
Les tres pàgines del vocabulari
20 Anys sense Montserrat Roig
Escrits
14 Comentaris:
Uns records terribles! Els llibres sobre l'Holocaust nazi són molt durs de digerir.
I que consti que els que ens organitzem per trobar totes les participacions dels homenatges ho fem amb molt bona voluntat. :-)
Un post molt interessant i per descomptat diferent de tots els altres.
Un llibre terrible i important. El recordo a les mans del meu avi i els seus llargs silencis. Jo no el podia mirar, les fotografies feien molt de mal.
Excel•lent apunt.
Vols dir que el problema són les paraules o és el cinisme de qui penja el cartell Arbeit macht frei?
Fa gràcia trobar aquest “organitzar” com a única paraula catalana del vocabulari. Realment és molt catalana i aplicable a moltes coses.
Unes paraules ben normals que el context les fa horribles. Potser la hipocresia no és de les paraules, és de la gent que les fa servir.
Molt interessant, com sempre, el teu post.
Montserrat Roig novel-lista, articulista, i en aquest historiadora, cronista arqueòloga dels horrors....hem de retornar-li la importància
Bon apunt. El llibre de la Montserrat Roig a més de donar a conèixer una realitat amagada el que va fer és donar dignitat als qui la van perdre i que el franquisme no els la va retornar.
Víctor, sou uns grans organitzadors en el millor sentit de la paraula.
Aquests llibres són tan durs com necessaris.
Carme, veig que els apunts són molt diferents. Ella era polièdrica i la blocosa, també. Enhorabona, organitzadora!
Clidice, porto tota la setmana ensenyant-lo a l'insti. Un noi hi ha trobat un parent seu i se l'ha emportat a casa per ensenyar-lo a son pare. Ara el volen comprar. Realment és un llibre important.
Quadern, el fet d'utilitzar "organitzar" potser mostri el nostre tarannà, és cert. Però aquest lèxic, en general, mostra el tarannà dels monstres.
Pere Llada: Les paraules són normals, esclar. Són els usos concrets el que les fa terribles. Però no per això han de ser oblidades.
Elfreelang: La importància és evident. Només que hagués fet aquest llibre ja seria suficient.
Pisco: Els qui no tenien dignitat eren els de la l'altra banda, definitivament. Que era un llibre necessari no n'hi ha dubte.
Publica un comentari